Amb aquest número de primavera, la revista ‘Barcelona Metròpolis’ arriba al primer any de la nova etapa. Coincidint amb el final de curs escolar, aquesta vegada centrem la mirada en l’educació, i fem balanç d’un dels sectors més actius i estratègics de la ciutat.
“Tenim un compromís amb la societat que no podem oblidar”, afirma el doctor Valentí Fuster, director de l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center, de Nova York, i del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III, de Madrid. La vocació social ha dut aquest metge barceloní, una de les grans autoritats mundials en cardiologia, a fer una tasca intensa com a divulgador i educador.
La crisi de l’educació coincideix plenament amb una revolució tecnològica que està transformant l’ensenyament en tots els àmbits i cicles formatius, des de la primària fins a la universitat. Tant si parlem de la pissarra digital com de la tauleta
El núvol no és un simple repositori virtual d’informació que ens permet escalar costos o estalviar espai al disc dur, sinó que té un potencial emancipador per al mestre i per a l’alumne perquè estructura la realitat i, de retruc,
Quan pensem en les qüestions cabdals de la nostra societat –i l’educació n’és una–, hem d’anar alerta de no posar l’arada davant els bous. Vivim en una època incerta i, com si patinéssim sobre gel prim, busquem la seguretat en
El món educatiu és ple d’especificitats que fins ara cap empresa tecnològica no ha sabut traslladar a internet. Moltes de les grans plataformes han intentat, sense èxit, donar resposta a les necessitats de docents i estudiants, però sempre partint del seu
La tecnificació de les aules és del tot compatible amb la indigència intel·lectual més pregona. El docent d’humanitats hauria de forjar en els alumnes la capacitat de discerniment que els faci capaços d’encarar-se amb la complexitat de la vida: ensenyar-los
La incorporació de les TIC a les aules ha de respondre a uns objectius molt clars i a un estudi previ de les necessitats dels estudiants per trobar l’equilibri entre els elements pedagògics, tecnològics, organitzatius i contextuals. La connectivitat permanent
Amb quin panorama escolar es trobaran els nostres néts? Un article publicat l’any 2040 fa balanç de la situació educativa i dels canvis experimentats durant els decennis precedents. (NOTA: Aquest article es va publicar la primavera de 2013 en clau
Els joves que cursen l’educació obligatòria, fins i tot els que obtenen bons resultats acadèmics, no estan prou satisfets amb el que l’escola els ofereix. Tampoc els pares, els polítics ni els professionals que hi treballen. “Imagine an ‘Education Nation’,
El Barça actual no es podria explicar sense la figura semianònima d’Oriol Tort Martínez (Barcelona, 1929-1999), el caçatalents que va descobrir Guardiola, Iniesta i Xavi; un personatge clau del futbol modern que va dedicar tota una vida al FC Barcelona
A Catalunya, durant força anys, la innovació, l’experimentació, el risc en teatre ha consistit a vestir els personatges de Hamlet amb una americana blanca i fer-los cantar davant d’un micròfon. La modernitat és això, ens deien, i el públic aplaudia
Fa tres anys la Marta Cerdà Alimbau va anar a Nova York a buscar-se la vida amb el book sota el braç. Havia guanyat el premi ADC Young Guns, havia treballat a Londres i Berlín i començava a tenir un
Fa aquella angúnia repetir el que tothom comenta de Josep Pedrals, que és un jove poeta, com si anunciessin la Setmana Jove d’El Corte Inglés: moda texana, sonets agosarats, alegria poètica, etc. Entesos, Pedrals neix a Barcelona el 1979, i
La vinguda de Jana Balacciu a Barcelona per estudiar català, fa un parell de dècades, va significar un punt d’inflexió en la seva vida. Arribava d’una ciutat trista, marcada per les grans ferides obertes de la dictadura i de la
Un seguit de noves propostes han començat a prendre protagonisme els darrers anys en el món de les arts i de l’educació artística. Són projectes elaborats a partir de l’experiència de les aules, però dotats d’un caràcter més flexible i
La veritable acció musical no parla del nombre d’escoles, de resultats numèrics ni de vendes, sinó del valor transformador de la música i de la riquesa de l’art com a catalitzador de les necessitats socials. L’ensenyament artístic, i en concret
Darrere del projecte de la Sant Andreu Jazz Band (SAJB) s’hi endevina una filosofia de treball que fa que els seus integrants, nens i joves d’entre set i vint anys, arribin a tocar per necessitat, pel desig de sentir-se bé
Setze nens van inaugurar l’any 2004 a Gràcia el projecte Voces y Música para la Integración, una iniciativa amb què el director Pablo González revivia a Barcelona la pràctica i la teoria musicals del famós Sistema Nacional d’Orquestres Juvenils i
El músic argentí Pablo Pérsico, instal·lat a Barcelona des de 2007, és l’ànima d’un nou sistema pedagògic, Integrasons, que s’ha encarnat en dues formacions infantils i juvenils ubicades a Badalona i el Poble-sec. En totes les orquestres hi ha un
Un seguit de noves propostes han començat a prendre protagonisme els darrers anys en el món de les arts i de l’educació artística. En aquest vídeo, podeu veure uns assajos de la Sant Andreu Jazz Band dirigida pel jazzman Joan
Galerisme a Barcelona 1877-2012: Descobrir, defensar, difondre l’art Jaume Vidal i Oliveres Ajuntament de Barcelona, Art Barcelona Barcelona, 2013 307 pàgines Les primeres síntesis històriques que afecten un tema concret acostumen a ser un acte fundacional que marca el futur
Al poble, la meva mare ens deia: “Heu de dir adéu a tothom”; però a Barcelona ens estirava el braç i ens deia: “No digueu adéu, no veieu que no els coneixeu?” Barcelona era la ciutat dels NO: no feu,
