Una experiència: la lluita contra el mosquit tigre

Aitana Oltra, John R.B. Palmer i Frederic Bartumeus

ICREA-Laboratori d’Ecologia del Moviment (CEABCSIC) / Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

AtrapaelTigre.com és un projecte innovador basat en l’ús de noves tecnologies que pretén recopilar dades per a l’estudi, el seguiment i el control del mosquit tigre amb la col·laboració ciutadana.

© Eva Vázquez

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie invasora originària del sud-est asiàtic. En pocs anys ha adquirit una enorme mala fama allà on ha arribat. A part de ser una espècie molt molesta pels seus hàbits diürns i la seva agressivitat, representa un problema potencial de salut pública, ja que és vector de malalties virals tropicals com el dengue, la febre vírica de chikungunya o la febre del Nil occidental. Es va detectar per primera vegada el 2004 a Sant Cugat del Vallès, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, la seva presència és comuna en tota la costa est de la península i a les Illes Balears, encara que se’n desconeix l’extensió real al territori peninsular.

La presència del mosquit tigre està íntimament lligada a zones urbanes, per la qual cosa es tracta d’un problema que afecta molts ciutadans. A més a més, els nostres hàbits són els principals responsables de la seva dispersió i el seu establiment al territori, ja que el mosquit tigre no només viatja amb nosaltres al cotxe, sinó que cria en petits recipients de balcó i jardí, en fonts, claveguerons públics, etcètera, sempre que hi tinguin aigua estancada durant uns quants dies.

AtrapaelTigre.com

AtrapaelTigre.com és un projecte innovador basat en l’ús de noves tecnologies que pretén recopilar dades per a l’estudi, el seguiment i el control del mosquit tigre. Tradicionalment aquesta tasca es delega als serveis tècnics de l’Administració i als científics, però en aquest cas hi intervenen també els ciutadans. Es busca no només obtenir dades d’interès científic i ambiental, sinó també facilitar l’aprenentatge de la biologia i l’ecologia del mosquit tigre i de la seva problemàtica associada, així com difondre bones pautes de conducta per reduir la població d’aquest insecte en zones urbanes i disminuir, d’aquesta manera, el risc potencial de transmissió de malalties víriques.

AtrapaelTigre.com està impulsat per ICREA-Laboratori d’Ecologia del Moviment, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT-MINECO). Té també el suport de diverses institucions públiques i privades, a més del CSIC i la Universitat de Múrcia, i el finançament complementari del programa RecerCaixa i de la marca d’insecticides Bloom.

El projecte es fonamenta en tres pilars: formació i sensibilització ciutadana mitjançant tallers presencials; divulgació, comunicació i difusió en línia a través del lloc web del projecte (www.atrapaeltigre.com) i de les xarxes socials, i participació ciutadana a través de l’aplicació Tigatrapp. Va néixer el 2013 com un projecte pilot a petita escala, aprofitant els més de dos-cents tallers presencials que el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter duu a terme anualment a les escoles de la província de Girona. L’aplicació i el mapa web estaven originalment orientats a un públic infantil i a les seves famílies. Actualment la participació és lliure i gratuïta i oberta a tots els ciutadans, tot i que es demana que els participants es formin prèviament a través del web del projecte o d’alguna de les moltes activitats presencials programades per garantir la qualitat de les dades enviades.

A través de Tigatrapp els ciutadans poden enviar, recopilar i compartir dades d’observacions de mosquit tigre i de llocs de cria potencials situats en espais públics (claveguerons, fonts deixades, etcètera). Cada dada va associada a un informe amb la descripció de la troballa: un qüestionari de tres preguntes per validar l’espècie i tres preguntes més per caracteritzar els llocs de cria. També es recull la geolocalització de la troballa, així com fotos o notes complementàries. Les dades es publiquen automàticament al mapa web del projecte. És possible que no tots els albiraments siguin d’exemplars de mosquit tigre, i per això les dades han de ser validades per experts. Amb aquesta finalitat, pot ser molt útil l’aportació de fotos i de tot tipus d’informació addicional. Així mateix, al mapa web es visualitza a quines zones hi ha participants; cinc posicions de baixa resolució al dia són suficients per saber com distribueixen l’esforç de mostratge al territori, la qual cosa permet encomanar tasques específiques a participants ubicats en zones d’especial interès (missions geolocalitzades).

El repte d’un projecte com AtrapaelTigre.com és que el seu èxit no només depèn i és responsabilitat de l’equip de treball, sinó també de factors tan dispars com l’actitud responsable dels ciutadans, les dinàmiques de comunicació, la sociologia o la superació de barreres tecnològiques. No obstant això, creiem que el del mosquit tigre és un excel·lent cas d’estudi per posar en pràctica conceptes de ciència en societat. Esperem que en un futur no gaire llunyà podrem disposar d’altres sistemes d’alerta ciutadana sobre malalties o espècies invasores, i que s’utilitzaran com a noves eines de gestió en salut pública.

Dades obertes i protecció de la privacitat

Per principi, la ciència ciutadana ha d’integrar els ciutadans com a participants de ple dret. Això significa que estem oberts a rebre crítiques i opinions de la ciutadania per millorar la nostra recerca i la qualitat dels projectes i que, a més a més, posem a la seva disposició les nostres dades i eines. A més de consultar els mapes i els informes estadístics del nostre lloc web, els participants podran baixar les dades per analitzar-les. Totes les aplicacions i els components de servidor tenen llicència de programari lliure i de codi obert (GPLv3). El codi font està disponible a la xarxa perquè qualsevol el pugui millorar o ampliar.

En els projectes de ciència ciutadana sovint es produeix una tensió –tecnològica– entre la filosofia de dades obertes i la privacitat individual. En projectes anteriors hem solucionat aquest compromís utilitzant tècniques de xifratge sofisticades per protegir els usuaris, la qual cosa provoca que els mateixos usuaris tinguin menys possibilitats d’accedir a les dades i de beneficiar-se’n. En el projecte actual, el nostre enfocament és diferent: totes les dades –després d’un filtratge mínim– són obertes i simplement evitem la recol·lecció d’informació privada. Quan s’hi registren, demanem als usuaris que llegeixin la nostra política i la nostra declaració de principis i que hi donin el seu consentiment informat abans de començar a participar-hi. No demanem noms, contrasenyes ni qualsevol altra informació de caràcter personal. La ubicació real de l’usuari –dada que ens ajuda a conèixer l’esforç de mostratge i a enviar missions geolocalitzades– mai no s’envia des de l’aplicació al nostre servidor. En lloc d’això, l’aplicació col·loca primer la ubicació real dins una quadrícula predeterminada i transmet només la identificació de la quadrícula –una àrea de la mida aproximada d’una ciutat petita com Blanes. En altres paraules, no tenim manera de conèixer la posició exacta del participant dins aquesta àrea, ni de saber qui és el participant. Tot això són exemples de bones pràctiques que els projectes de ciència ciutadana d’aquest tipus haurien de complir en la mesura que sigui possible.