© Oriol Malet
Ara fa deu anys, Barcelona va viure un dels moments més dramàtics de la seva història recent. Les obres d’excavació de la línia 9 del metro van afectar els fonaments d’algunes cases del Carmel: més de mil veïns van ser desallotjats i les obres es van haver d’interrompre.
Dos anys més tard, entre el 2007 i el 2008, la ciutat va tornar a viure una sèrie d’episodis crítics que van posar de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures i els serveis urbans: un risc de sequera extrema que va obligar a posar en marxa un pla per portar aigua amb vaixells cisterna, una apagada elèctrica provocada per la sobrecàrrega d’una central que va generar una fallida en cadena i un episodi de caos en el transport quan les obres del tren d’alta velocitat a Sants van causar interrupcions al servei ferroviari.
La concentració de tots aquests contratemps va adquirir una magnitud sistèmica i va obligar a activar un pla de detecció i prevenció de riscos. Amb l’objectiu de millorar la capacitat de reacció i de resposta de la ciutat davant de futures adversitats, el govern municipal va posar en marxa un pla estratègic.
De resultes d’aquest impuls, Barcelona ha estat la primera ciutat del món a crear un departament de resiliència urbana i s’ha posicionat com un referent internacional en aquest camp. Des del 2013 és la seu del programa de resiliència de l’ONU-Hàbitat i enguany ha estat seleccionada per la Fundació Rockefeller, que destina 100 milions de dòlars a programes de resiliència urbana, per incorporar-se al projecte 100 Resilient Cities.
- Resiliència: prevenir, mitigar, recuperar-se
- Més enllà de la resiliència
- Cinc accions de resiliència
- Una xarxa de cooperació internacional