Il·lustració: Patossa
La soledat es pot viure com un goig o un malestar, i també la podem sentir quan som en companyia. Probablement tots l’experimentarem en algun moment de la vida, sobretot en les etapes més avançades. En aquest dossier intentem definir què és la soledat, un fenomen complex que anirà a més en una societat en procés imparable d’envelliment i que, paradoxalment, prima sobretot els valors de la joventut. Una societat individualista en la qual, malgrat l’augment de les comunicacions electròniques, no forçosament ens tornem més sociables ni ens sentim menys aïllats.
Els autors dels articles que presentem coincideixen que la soledat fa créixer el risc de patir malalties mentals i físiques, i insisteixen en la necessitat de relacionar-se i de compartir activitats amb altres persones per reduir aquest risc. Una de les primeres mesures per alleujar el problema de la soledat de les persones grans és, efectivament, crear comunitat.
Barcelona, on hi ha més de cent mil persones més grans de seixanta anys que viuen soles, disposa de múltiples programes de suport a la gent gran, com el Servei de Teleassistència, Radars, Vincles, Amics de la Gent Gran o el programa “Baixem al carrer”. Entrevistem també alguns dels protagonistes i beneficiaris d’aquests serveis, que ens mostren que una cosa tan simple com sortir de casa en bona companyia pot ajudar a recuperar les ganes de viure.