El músic argentí Pablo Pérsico, instal·lat a Barcelona des de 2007, és l’ànima d’un nou sistema pedagògic, Integrasons, que s’ha encarnat en dues formacions infantils i juvenils ubicades a Badalona i el Poble-sec.
© Arxiu Integrasons / Marta Pich / SGAE
L’orquestra Do d’Acords durant el concert que van fer el mes de juny de l’any passat amb la col·laboració del quartet de cordes de l’OBC, a la sala Artèria del Paral·lel.
En totes les orquestres hi ha un moment en què el solista s’hi juga la pell. Què passaria si sonés fora de lloc? Tot el grup, tota la peça, se’n ressentiria. Aquest moment, inscrit en una partitura i interpretat en un instant del nostre present, ens remet a la base de tot un projecte educatiu com el del compositor argentí Pablo Pérsico. Una nova metodologia que incorpora en la seva base la possibilitat que un dia haguem de jugar-nos-la amb tota una orquestra al darrere i un públic al davant. Quan vaig escoltar per primera vegada l’orquestra Barris en Solfa em va venir a esment Mireia Farrés, trompeta solista de l’OBC, tocant els primers compassos de la Cinquena simfonia de Mahler amb tota l’orquestra gairebé en silenci. Com arrencar un vaixell que després haurà de dur velocitat de creuer?
L’orquestra Barris en Solfa, que dirigeix el mateix Pablo Pérsico, la formen quinze nens d’orígens diversos i cadascun d’ells disposa d’entre cinc i sis instruments diferents. Tots són instruments únics i fascinants: didjeridú, guaguatube, xilòfon, arpa xinesa, bongo, maraca… Avui presenciem un assaig de l’orquestra. Cada nen respon a les indicacions de Pablo Pérsico en funció del que està escoltant i tria un instrument. La maraca és igual d’important que el xilòfon, o viceversa. Es tracta de decidir-se pel so que sigui més adient d’acord amb el que fan la resta de companys. La metodologia incita a equivocar-se i no s’ha d’evitar ni témer l’error, sinó integrar-lo en l’experiència.
La improvisació col·lectiva és una cosa que queda lluny de les programacions oficials de les escoles, però a Barris en Solfa forma part de l’aprenentatge inicial del nen. Cadascun d’ells és convidat a dirigir l’orquestra i dur-la a una improvisació seguint paràmetres molt senzills. Tots volen tocar i dirigir, tots volen més; estan afamats de música. Són nens provinents de diferents escoles, proposats per les entitats socials del barri. Cada dimarts i dijous es troben al Consorci Badalona Sud per treballar amb Pablo Pérsico i els seus col·laboradors, alguns professors de música i altres voluntaris que van començar sense coneixements musicals i que els han anat adquirint al mateix temps que els nens.
Avui tot és concert i complicitat: els col·laboradors toquen barrejats amb els nens, les nenes i el mateix Pablo, que ens recorda que el que estem sentint es basa en mesos de treball sense tocar ni una sola nota. Els nens, amb diferents circumstàncies familiars, van arribar fa dos anys a aquest espai per convertir-se en nens sense problemes. La música estava en un quart o cinquè terme. “Vam començar construint instruments i jugant amb els sons, perquè, mentre construïm, tots som iguals. Si no construïm tots junts, si el teu company no toca amb tu o no toca bé, això t’afecta a tu. No és una qüestió filosòfica ni d’interpretació: l’oïda no menteix! Quan vas a deshora no te’n pots amagar! Per això la música ens obliga a treballar en equip. Hem de treballar junts perquè aquest nen vagi alhora amb els altres, perquè això és problema de tots. Relegar la responsabilitat del grup als nens és canviar el focus de l’educació.”
La metodologia Integrasons
El projecte proposa una nova metodologia d’iniciació musical permeable a treballar quatre valors fonamentals: escolta, atenció, respecte i comunitat. Aquesta metodologia, anomenada Integrasons, es basa en la degustació del so i en el treball tímbric. Mai no havia sentit els nens parlar amb tanta naturalitat del timbre, de les dinàmiques o de l’estructura d’una peça. Per a en Pablo, és important explicar a un nen que el so que està percudint s’ha d’escoltar des del principi fins al final, que cal fixar-se en com s’executa perquè allò tindrà una incidència en tots els altres i, per tant, que ha d’observar i treballar en equip. En l’aprenentatge musical, el timbre acostuma a ser un dels elements més oblidats, la darrera lliçó del llibre a la qual no arribem mai. Segons que ens explica, treballar a partir del timbre i el so permet obrir una nova dimensió, un nou camí d’entrada a la música que no és el de la línia melòdica ni el llenguatge musical, sinó el del so com a vibració. Copsar la música com un conjunt de vibracions. “Què som, si no? Vibració! A partir d’aquí vibrem tots junts. El meu propòsit ha estat jugar amb les vibracions –explica–. Connectar-me amb la capacitat dels nens de sorprendre’s i fascinar-se pel so, i a partir d’aquesta, desenvolupar una metodologia nova.”
Per això, fa anys que Pérsico dedica un gran esforç a la recerca i la selecció d’instruments per tot el món, així com a la col·laboració amb lutiers que participen en el projecte generosament.
El compositor argentí Pablo Pérsico, director d’un projecte educatiu basat en una nova metodologia d’iniciació musical que es desenvolupa a Badalona i el Poble-sec.
Bons acords al Poble-sec
La metodologia Integrasons és també el motor de l’orquestra infantil i juvenil que, amb el nom de Do d’Acords, fa quatre anys que vertebra al Poble-sec un projecte de caràcter pedagògic, artístic, cultural i social.
L’any 2007 Pablo Pérsico va arribar a Barcelona per fer un màster en gestió, va començar a col·laborar en diferents orquestres i va entrar a les aules de les escoles i instituts per tal de treballar conjuntament amb els mestres i conèixer les particularitats de casa nostra. En Pablo feia deu anys que treballava a escoles de música a l’Argentina, concretament, a escoles per a fills de dirigents. El coneixement de les diferents realitats és el que probablement li ha permès imaginar una nova metodologia que ha anat contrastant en grups heterogenis de nens d’arreu. Els resultats estan en constant evolució, però el que és indubtable és que permet imaginar que hi ha una integració en els valors que es pot aprendre i treballar a partir del so, i que té resultats excepcionals en el desenvolupament dels infants i en la seva capacitat de generar futur.
L’orquestra Do d’Acords ha aconseguit engrescar els habitants de tot un barri sense diferències de raça ni de nivell econòmic, les institucions, els col·lectius i, el més important, desenes de nens que esperen que aquell músic que un dia es presentava a la seva escola per treure instruments al·lucinants del seu carret, avui els ofereixi l’oportunitat de sentir-se únics i part d’un tot. “El Poble-sec es mereix una orquestra de nens que representi el barri –diu en Pablo–. Crec en la capacitat del Poble-sec de generar una orquestra d’alta qualitat amb projecció internacional, no tant pel nivell tècnic que puguin tenir en violoncel o trompeta, sinó perquè seran únics a l’hora de fer concerts aquí i a Europa, pel que fa la seva creativitat, la seva relació amb l’instrument i la relació entre ells. Seran un exemple per descobrir a través d’ells amb quina naturalitat es pot crear i transmetre la música”.
El mes de juny passat la sala Arteria Paral·lel s’omplia d’aplaudiments pel concert que Do d’Acords va oferir en col·laboració amb el quartet de cordes de l’OBC, músics de tabla i didjeridú, i un lutier que va dissenyar un instrument fascinant per a l’ocasió. “L’aplaudiment té un poder enorme de retroalimentar l’energia del nen en forma d’autoestima –explica en Pablo–. El projecte cobra sentit en aquell reconeixement que permet als nens entendre moltes coses. El creixement és tridimensional perquè fan una cosa que ni ells esperaven d’ells mateixos. Per uns moments, són el centre d’atenció, són escoltats pels altres en un lloc idíl·lic i, a més a més, reben un aplaudiment que saben sincer i agraït. Quan el nen sent això, entra en un procés de transformació. Ha trobat un hàbit, un no sap què que l’inquieta i l’estimula, una curiositat, una base que el permetrà sostenir-se dins la societat en què vivim. L’art com a vehicle de transformació.”
En un horitzó proper, Pablo Pérsico es planteja el repte d’enriquir la formació d’un instrument en relació amb el treball tímbric i sonor realitzat segons els principis de la seva metodologia. Si bé és cert que Integrasons trenca amb l’educació tradicional d’un instrument, en potencia moltíssim l’aprenentatge en fases posteriors perquè hi ha una sèrie de valors entesos i ben establerts. “L’educació musical tal com l’hem concebut ens condueix a perdre oportunitats que van més enllà de tocar una partitura. A llarg termini, el valor que et dóna l’estudi d’un instrument és inigualable. Un nen que arriba realment a tocar l’instrument i comunicar-se amb la música aconsegueix una riquesa inesgotable. Si el nen s’autoadjudica la relació amb la música, estableix per a sempre un fil conductor de la seva vida. El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa en aquest moment: formar líders positius.”
Un gran treball periodístic. Estem molt agraïts a la revista Metròpolis a i la redactora d’aquest reportatge, Eva Vila, per haver-se fixat en la nostra feina. Seguirem treballant per apropar la música en aquells racons més desafavorits i permetre que tots els infants hi tinguin accés i puguin desenvolupar-se com a persones a través d’ella. Salutacions!