Les malalties cròniques suposen entre el 70% i el 80% del cost públic sanitari als països de l’OCDE. Les noves tecnologies de la comunicació permeten millorar l’assistència i reduir despeses.
Actualment, a Barcelona i al món, hi ha en marxa diferents experiències pilot d’e-salut, l’ús de les tecnologies de la comunicació en medicina amb objectius administratius, educatius o clínics.
Entre nosaltres, l’Hospital Clínic de Barcelona i el Barcelona Digital Centre Tecnològic han sumat esforços per desenvolupar noves aplicacions a través del programa Virtual Health Practice. “El pacient crònic té unes necessitats molt concretes, volem augmentar els contactes i reduir les visites cara a cara”, explica Joan Escarrabill, director del Programa d’atenció a la cronicitat del Clínic.
El control rutinari de pacients crònics (diabètics, amb insuficiència cardíaca o malaltia respiratòria…) es pot fer a través d’aplicacions per a mòbil o consultes per internet. Enginyers de Barcelona Digital i metges del Clínic han creat una aplicació de prescripció i monitoratge d’aquest tipus de pacients, que fan exercicis controlats, com ara caminar o pujar i baixar escales, amb sensors connectats al mòbil. Les dades sobre l’exercici que rep el metge li permeten saber amb exactitud el rendiment físic del pacient.
L’aplicació també té un paper motivador: estableix rutes virtuals i proposa activitats adequades per a cada pacient. “Fins i tot hi ha un ninot que es posa trist o content, segons el que facin durant el dia”, explica Felip Miralles, cap d’R+D Salut a Barcelona Digital Centre Tecnològic. Per senzill que sembli, mantenir el ninot content resulta motivador per als pacients, la majoria gent gran. De moment, s’ha dut a terme una experiència pilot amb deu persones, amb molt bons resultats. “Augmenta el percentatge de pacients que fan exercici: sense l’aplicació, un 30% en fan; entre els que tenien l’aplicació, l’adhesió va ser del 70%”, explica Miralles. “L’ús de la tecnologia per si mateixa no arregla el problema, però és útil en el context d’un paquet assistencial”, observa Escarrabill.
L’e-consulta
L’e-consulta, una experiència pionera de consulta virtual que duen a terme una vintena de metges i disset infermeres en dotze centres d’atenció primària (CAP) de Barcelona, permet fer totes les consultes a través d’una plataforma digital creada específicament per al projecte, la qual garanteix la confidencialitat de les dades. Els professionals reben una alerta al correu electrònic amb cada nova consulta i tenen un termini de 48 hores per respondre a la petició. Actualment, però, el temps de resposta se situa en nou hores.
En col·laboració amb Telefónica, el 2010 l’Hospital del Mar va engegar un projecte de telemedicina per al seguiment de malalts d’alt risc amb insuficiència cardíaca que evita als pacients acudir a l’hospital o al CAP. Al seu domicili, el pacient té una pantalla tàctil, una càmera web, una bàscula per pesar-se i un aparell per prendre la tensió. Les dades arriben a l’hospital per monitorar-lo i la visita es fa per videoconferència. La infermera fa el 80% de les visites, seguint els algoritmes de les guies europees, i deixa al cardiòleg la validació i les decisions més sofisticades. Segons els resultats preliminars del projecte, amb aquest dispositiu es redueix la mortalitat un 34%, es redueix el cost per pacient un 68% i la satisfacció del pacient és molt més gran.
La història clínica compartida també obre camí a una gestió diferent de la informació sobre el malalt, de manera que pot contribuir a un tractament integral i, fins i tot, a la detecció precoç d’algunes malalties. El Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron ha desenvolupat un projecte pioner, EPIRHOS, que mitjançant una aplicació informàtica integrada a la xarxa de gestió de dades del pacient, entre altres, permet detectar els possibles casos de malaltia renal no coneguts. Es calcula que entre un 10% i un 15% de la població pateix malaltia renal oculta.