El Departament de Resiliència Urbana s’ha proposat integrar tota la informació funcional de la ciutat per tal de prevenir o mitigar incidències o accidents que puguin tenir un impacte negatiu en el curs normal de la vida dels ciutadans.
Aquesta integració ha permès definir riscos i fer diagnòstics per endegar estratègies i projectes que protegeixin les infraestructures urbanes. Vet aquí alguns exemples de les accions plantejades, executades o en procés de desenvolupament que es troben al Pla de resiliència de Barcelona.
© Dani Codina
La depuradora d’aigües residuals de Sant Adrià.
Cicle de l’aigua
El pla estratègic ha previst l’ampliació dels dipòsits d’aigües pluvials, ja que la xarxa de drenatge no sempre pot absorbir les pluges torrencials. Per evitar que l’aigua de la pluja sobreïxi o generi taps de fang a la xarxa, s’han construït dipòsits per retenir-la. Els dipòsits, al mateix temps, eviten l’abocament incontrolat al mar dels sediments i altres residus de les pluges torrencials.
Amb l’acumulació d’aigua als dipòsits es regula el cabal que arriba a les depuradores i, així, un cop finalitzat l’episodi de pluja intensa, es garanteix el tractament de tota l’aigua que retorna a la xarxa abans d’abocar-la al mar.
© Dani Codina
Conduccions subterrànies al descobert durant les obres de millora de la Diagonal.
Interferències entre canonades de gas i aigua
Al Poblenou es va viure una incidència greu. Els veïns del barri es van quedar sense calefacció ni aigua calenta per culpa d’una filtració d’aigua a les canonades del gas.
Per respondre a incidències d’aquest tipus, s’ha establert un protocol entre el servei de Protecció Civil de l’Ajuntament i les companyies de serveis. El procediment, que obliga representants de totes les companyies a reunir-se al lloc on s’ha produït una incidència fins que se’n determinen les responsabilitats, permet millorar la capacitat de resposta, el temps de restabliment del servei i la coordinació entre serveis per evitar possibles errors en cascada.
© Dani Codina
El túnel de la Rovira.
Manual d’explotació de túnels urbans
Hàbitat Urbà va fer una auditoria de l’estat dels túnels urbans que va servir per detectar-hi un punt feble: hi havia una multiplicitat de contractes amb les empreses que gestionen els seus diferents aspectes. Això feia preveure que, en cas d’accident o avaria, seria complicat atribuir responsabilitats i obtenir resposta i solucions immediates.
El pla de resiliència ha previst un canvi de model contractual per garantir un servei integral per al manteniment i l’operativa dels túnels, de manera que la gestió recaigui en una sola empresa i un sol comandament. Per garantir que el model funciona de manera correcta, s’ha preparat un esborrany de manual d’instrucció tècnica per al disseny i l’explotació de túnels que, entre d’altres elements, recull la normativa essencial en matèria de seguretat, actualment dispersa en diferents decrets i directives d’àmbit espanyol i europeu.
Integració de la informació funcional
El Departament de Resiliència de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica, ha creat l’anomenada Situation Room, una plataforma de gestió de la informació, actualment en fase de desenvolupament i implementació, amb capacitat de processar i visualitzar diferents tipus de dades. De les dades creuades entre tots els serveis municipals, entre d’altres, en surt una cartografia disposada en moltes capes, que permet saber per on circulen canonades de gas i aigua i xarxes de llum i telefonia. Des del Centre de Control es treballa amb les companyies de serveis per millorar la comunicació dels avisos quan hi hagi una incidència. Individualment, s’estableix una casuística per determinar la gravetat de la incidència i un protocol per transmetre la informació pertinent.
Hàbitat Urbà preveu signar un acord amb totes les companyies de subministrament (amb algunes ja ho ha fet i d’altres estan en procés) que han adquirit el compromís de compartir una informació d’interès públic. Cada companyia té el seu protocol propi de comunicació amb Habitat Urbà on es fixen les condicions concretes per comunicar un error en el servei. Les companyies no només proporcionen mapes de les seves xarxes, també ofereixen informació de la infraestructura de la xarxa per facilitar la presa de decisions en cas que es produeixi, per exemple, un esvoranc en una vorera. Aquestes dades han de permetre quantificar el nombre d’usuaris afectats per una avaria i identificar perjudicis en equipaments sensibles (escoles o hospitals) i en la mobilitat a la via pública.
El web de la Situation Room barcelonina, plataforma de gestió de la informació dels sistemes urbans.
Redundància a les xarxes de subministrament
Canonada que connecta els sistemes d’aigües del Ter i el Llobregat a través de la serra de Colleserola, entre les estacions distribuïdores de la Trinitat (Barcelona) i la Fonsanta (Sant Joan Despí).
La redundància és un dels vectors de la resiliència. Una xarxa de subministrament en forma de malla és capaç de mantenir el servei gràcies a la redundància dels seus elements, tot i que en un punt es vegi afectada per un tall. En aquest sentit, s’han dut a terme projectes per garantir el subministrament d’aigua potable, com ara la interconnexió dels dipòsits de capçalera de les xarxes del Ter i del Llobregat o la planificació de les inversions i les actuacions en les diferents cotes de pressió per assegurar l’abastiment a tots els punts de la ciutat.
Un altre exemple de redundància en els serveis urbans és el protocol que s’ha establert per tal que, en cas d’avaria, la provisió de gas natural comprimit –el combustible que utilitza part de la flota d’autobusos i dels vehicles de recollida d’escombraries– es pugui compartir per les empreses corresponents.