Si un avantatge tenen les comunitats wiki és que es poden engegar amb ben poc pressupost i creixen espectacularment en poc temps. La base és tenir una bona idea i dur-la a terme en el moment oportú. L’economista Laia Serrano (Barcelona, 1973) en va tenir una: muntar una xarxa solidària on la gent de Barcelona pogués oferir temps, treball, activitats i objectes que ja no feien servir.
Hem quedat amb ella perquè ens ho expliqui. “Tot va començar a finals de desembre del 2010, quan, al programa de RAC1, Jordi Basté va llançar la pregunta de què deixaríem de fer aquell Nadal per culpa de la crisi. Molta gent trucava amb històries colpidores relacionades amb la pèrdua de feina, amb la falta de regals i amb la solitud, fins que una dona va trucar i va oferir casa seva. Això em va fer pensar que tots tenim un fons de solidaritat latent i, quan ens posen les coses fàcils, ens animem a treure’l. Vaig entendre que era una bona idea unir els nous pobres il·lustrats –és a dir, tots nosaltres– a través de les noves tecnologies”.
Així va sorgir BarcelonaActua, amb un llançament oficial que va tenir lloc el 30 d’octubre de l’any passat. Des del primer moment, Laia Serrano, que va treballar onze anys al departament de màrqueting de Codorniu i durant quatre mesos va fer de cooperant a Cali, va tenir molt clar que la clau de volta era unir el món social amb la comunicació. Així, doncs, va fonamentar la plataforma BarcelonaActua en tres pilars: posar en contacte persones amb necessitats i oferiments; crear comunitat no només virtual, sinó també presencial, i sensibilitzar sobre la realitat social del nostre entorn.
Des d’aleshores la plataforma posa en contacte persones que tenen necessitats bàsiques per cobrir, persones solidàries i també gent que se sent sola, que a les ciutats n’hi ha molta. “Tots estem al mateix vaixell i podem passar per qualsevol d’aquestes situacions en moments diferents de la nostra vida. No hi ha beneficiaris ni voluntaris; qui ara dóna pot rebre demà, i a l’inrevés”, explica Serrano. I té un munt d’exemples per il·lustrar-ho: “Una noia va donar un piano que va anar a parar a un institut del Besòs; va ser molt emotiu veure la il·lusió que els va fer als nens. També es va posar en contacte amb nosaltres un noi que tenia controlada tot de gent sense sostre i va aconseguir 42 sacs de dormir i 15 flassades contra rellotge, perquè ja arribava l’onada de fred. La gent té moltes ganes d’ajudar; però s’han de demanar coses concretes i posar-los-ho molt fàcil”.
Laia Serrano té molt clar que la clau és generar confiança, i en bona part això explica el perquè de les trobades presencials, com les que es van fer al Raval o quan els inscrits a la plataforma van quedar per intercanviar roba al garatge d’una de les activistes de BarcelonaActua, una vídua que s’havia quedat sola i buscava la possibilitat de trobar altres senyores com ella. “Ara li ha canviat la vida i són un grup de dones que no paren –comenta Serrano–. Crec que la proximitat és fonamental per a la translació del món virtual al món real, per això ens hem limitat a Barcelona. Hem entrat en contacte amb la gent del Banc del Temps, que encara ho tenen millor des del punt de vista de la proximitat, perquè s’organitzen per barris, i així nosaltres també podem difondre les seves iniciatives”.
El web és molt accessible i enregistrar-s’hi és qüestió de segons. Després un ha de triar l’apartat on vol actuar: treball, oci, parament de la llar, roba, formació, acompanyament, assessoria, cultura, electrònica i altres. Serrano considera que l’apartat cultural és molt important perquè ajuda a posar en contacte la gent de la plataforma amb diverses activitats que ells mateixos proposen. El dia que elaboràvem aquest reportatge, l’Agustí havia descobert un pub irlandès prop dela Sagrada Famíliaon feien música en directe i proposava d’anar-hi. En pocs dies ja hi havia qui s’hi animava. Mentrestant,la Susannaoferia pastilles per enfortir les ungles i els cabells “a algú que les necessiti de veritat”, i en Jordi proposava canviar roba per sabates, a la vegada que el Xavier buscava un pis de lloguer barat perquè es trobava a l’atur.
Amb aquest panorama, però, la pregunta a Laia Serrano és inevitable: com et guanyes la vida? “No me la guanyo. Som a la primera fase. Ho hem fet. I ara hem d’anar a buscar finançament, amb aquestes experiències reeixides que tenim al darrere. Hi ha empreses catalanes amb una forta vinculació a Barcelona que volen mostrar la seva responsabilitat social”. El lema de la plataforma és “Tots per tots a la ciutat”. Segur que a través de la xarxa aquest “tots” tan desitjat està sent cada cop més real.
Hola.. me gustaria a donde puede dirigirme para poder contactos con vosotros.. me parece un gran proyecto me gusrataria participar..atentemente. c.,capdet