Amics per sempre
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Edita: Bromera Edicions
344 pàgines
Barcelona, 2016
És la Barcelona de 1992, la ciutat simbolitzada per la mascota Cobi, les places i els carrers on l’escriptor situa la història de Ferran Simó, un jove que la guerra ha convertit, en paraules del narrador, en un gos. Pinzellades de realisme màgic tornen novament a ser presents en aquesta novel·la de Baulenas.
L’1 de juny de 1992 una tempesta d’estiu va caure sobre Barcelona i també sobre els magnètics protagonistes de l’última obra de Lluís-Anton Baulenas, Amics per sempre. Ambientada a la ciutat que va viure els Jocs Olímpics, els personatges de la novel·la –guardonada amb el premi Ciutat d’Alzira 2016– oscil·len entre l’ambient d’eufòria oficial que ha portat feina i projecció internacional a tot el país, d’una banda, i la cruesa de la vida quotidiana, de l’altra. Són tres joves que lluiten pel futur i, com no podia ser d’una altra manera, per la recerca de la felicitat.
Les vides d’un enginyer industrial, una grafista i una arxivera en atur s’entrecreuen per atzar. El mateix atzar que va portar el noi, Ferran Simó, a patir en pròpia carn el drama de la guerra a l’antiga Iugoslàvia. El seu error va ser trobar-se en el lloc i el moment equivocats, una situació que li canviaria la vida i que el perseguiria fins i tot després del seu alliberament i retorn a la Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992.
Per les pàgines de la novel·la desfilen voluntàries olímpiques, la passió desacomplexada i fins i tot transgressora de qui vol gaudir de la sexualitat al marge de les convencions socials i, també, de l’absurditat de les guerres. Les guerres que, ja siguin en una plaça de Puigcerdà durant la Guerra Civil, a Polònia durant la Segona Guerra Mundial o a la població de Novo Mesto d’Eslovènia durant el conflicte dels Balcans, sempre tenen conseqüències funestes sobre els més dèbils i indefensos, sobre la gent comuna innocent. “Em matarien només per haver estat en el lloc incorrecte, en el moment incorrecte?”, pensa el protagonista. Preguntes sense resposta que Baulenas explora amb imaginació infinita i un domini sempre sorprenent de la paraula i la trama.
Voluntaris olímpics en un assaig de la cerimònia d’inauguració dels Jocs de 1992.
Foto: AFB
Molt abans que l’anomenada novel·la històrica estigués de moda, Baulenas ja havia trobat la seva veu pròpia amb una obra que sempre fa de Barcelona un territori literari inèdit i sorprenent. Aquesta vegada, una pensió del Barri Gòtic, una botigueta de tes i cafès de Santa Caterina, un pàrquing del carrer de la Princesa, l’oficina de l’atur a prop de la catedral, una merceria del Portal de l’Àngel, la rambla de Canaletes i el bar Zurich, la desapareguda Bodega Bohemia del Raval, el carrer de Pere IV al Poblenou, el Rec Comtal, el barri barraquista de la Perona o el nucli antic de Sant Andreu són alguns dels escenaris urbans on s’ambienta la sorprenent trama literària construïda a l’entorn d’un triangle eròtic de tres barcelonins i un misteriós Volvo 940 de color crema i matrícula provisional que els persegueix incansablement. És la Barcelona de 1992, la ciutat simbolitzada per la mascota Cobi, les places i els carrers on l’escriptor situa la història de Ferran Simó, un jove que la guerra ha convertit, en paraules del narrador, en un gos. Pinzellades de realisme màgic tornen novament a ser presents en aquesta novel·la de Baulenas, com ja va ser el cas, magistral, de La felicitat (2001).
Intriga, sexe i crònica històrica són alguns dels elements que fan d’Amics per sempre una obra emocionant, pàgina rere pàgina, escena rere escena, que provoca palpitacions inesperades. En arribar al final hi haurà lectors, de ben segur, que fins i tot es preguntaran si el que han fet és llegir una novel·la o anar al cinema a veure una altra de les pel·lícules de Ventura Pons basades en les obres de Baulenas.
“De vegades potser cal enfonsar-se del tot per començar a sortir del pou”, confessa Baulenas. L’autor va manllevar per a la seva novel·la el títol de la cançó d’Andrew Lloyd Webber que van popularitzar Josep Carreras i Los Manolos, un títol convertit en lema per a molts barcelonins que van viure aquelles jornades entre l’entusiasme i les dificultats de cada dia.