L’economia social, entre la utopia i el canvi possible

Transformar l’economia perquè la societat canviï: aquest és l’objectiu de centenars d’experiències d’economia social que neixen i creixen a casa nostra. En veiem tres exemples, a través de Dídac Costa i la moneda alternativa ecoseny; Xavi Teis, de Coop57, i Aina Barceló, de Som Energia.

Entre la utopia i el canvi de paradigma econòmic hi ha un espai de transformació del teixit econòmic que va guanyant terreny perquè molta gent se sent expulsada o cansada del sistema, i decideix canviar-lo des de la base. Són els protagonistes que impulsen, a poc a poc, aquest canvi. En àmbits diferents i amb experiències personals i professionals ben divergents, en són tres exemples Dídac Costa, Xavi Teis i Aina Barceló. 

Dídac Costa, especialista en monedes socials i un dels impulsors de la xarxa d’intercanvi Ecoxarxa Montseny.
Foto: Eva Guillamet

Dídac Costa era estudiant de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1997, quan va sentir a parlar per primera vegada d’experiències amb monedes socials a l’Amèrica Llatina i al Regne Unit. Unes monedes que replantejaven la funció del diner, i que es trobaven al cor de xarxes locals d’intercanvi que aspiraven a posar els diners al servei de les persones i no a l’inrevés. Poc després va començar a viatjar per conèixer-les de prop: va viatjar amb una beca Erasmus a Londres i després va voltar per l’Amèrica Llatina, començant per Xile, per aprendre el funcionament de les xarxes d’intercanvi en comunitats que funcionaven amb una moneda física alternativa. Allò el va fascinar, en va estudiar els diversos models existents i en va fer difusió. “Vaig fer una edició simple del meu llibre Com crear xarxes d’intercanvi a la teva comunitat, el 2001, a l’Argentina, amb els últims estalvis que tenia –explica–. Amb el país en fallida, en vaig fer una impressió barata a Buenos Aires i vaig anar per l’Amèrica Llatina amb un carretó venent el llibre.” Després, el 2002, va participar activament en una xarxa d’intercanvi a São Paulo, al Brasil. 

Amb tota aquesta experiència a la motxilla va tornar a Catalunya el 2004. Va introduir un model de moneda local a la xarxa d’intercanvi Xaingra i va ajudar a engegar-ne una al barri. El 2009 se’n va anar a viure al Montseny, on va conèixer un grup de gent que volia crear una ecovila. S’hi va afegir i van acabar organitzant una xarxa que funcionava amb ecosenys com a moneda pròpia. “Al cap de tres mesos ja teníem una fira, amb dues-centes persones, i al cap de vuit ja n’érem unes sis-centes. En va sortir l’Ecoxarxa Montseny, que després va tenir rèpliques en altres llocs”, recorda. 

“És una revolució silenciosa, pacífica i creativa que transforma l’àtom de la societat, que és la moneda –considera–. La moneda social és un dels camins cap a la revolució. Com diuen els amics hackers, usant les eines de l’amo no te’n deslliuraràs pas.” I per això vol canviar l’eina. “És una tecnologia social que no té límits; els únics límits els posen la capacitat imaginativa de la gent i les presons mentals.”

L’optimisme és un deure

Xavi Teis, economista i responsable de comunicació de Coop57.
Foto: Eva Guillamet

En els projectes de transformació social és tan important l’objectiu com el camí. Així ho pensa Xavi Teis, de trenta-dos anys, economista i responsable de comunicació de Coop57, una de les primeres cooperatives de serveis financers del país, que el juny de 2015 va fer vint anys i és esmentada sovint com a paradigma de banca ètica. Però Teis ens recorda que no es tracta pas de cap banc. “Intentem parlar de finances ètiques”, comenta tot fent un cafè matiner al barri de Sants, on Coop57 té la seu. Té el do de la paraula didàctica, de fer entendre l’àmbit i el propòsit del seu activisme. “Es tracta d’aplicar criteris socials, mediambientals, ètics, a l’hora de decidir on invertim els estalvis d’uns per cobrir les necessitats de finançament d’uns altres.” 

Aquest és el funcionament de Coop57, nascuda de la lluita d’una part dels antics treballadors de l’editorial Bruguera, quan van ser acomiadats a finals dels anys vuitanta. Amb la bossa de diners de les indemnitzacions van crear una caixa de resistència per ajudar a fer créixer projectes de cooperativisme autogestionats. Després es van obrir al conjunt de l’economia social i solidària, i han tingut un creixement molt important d’ençà de l’última crisi econòmica. “En moments de liquiditat i finançament escassos hem d’obrir l’aixeta del préstec tant com puguem per donar solucions financeres a entitats que fan una tasca social importantíssima –explica–. Si vols que canviï l’economia has de voler incidir en tots els àmbits”. Donen suport a cooperatives del sector de la metal·lúrgia i de molts altres àmbits, associacions mediambientals comarcals, entitats culturals i educatives…

Teis va estudiar Economia a la UAB. “Quan vaig acabar la carrera ningú m’havia parlat de l’economia social i solidària ni de les finances ètiques”, es lamenta. Llavors va descobrir la banca ètica. S’hi va interessar i es va fer voluntari de Finançament Ètic i Solidari, on va treballar durant tres anys desenvolupant campanyes de sensibilització, fins al 2013, quan va anar a Coop57. “M’ho passo molt bé. És un projecte molt estimulant, perquè intentem ser una eina pràctica per construir coses que, al nostre entendre, fan caminar la societat cap a realitats millors”. Teis en parla sempre amb un mig somriure. Reivindica el somriure i l’optimisme. “L’optimisme és un deure en aquest temps. Perquè la transformació social passa també per ser feliços.”

Presumint d’energia

L’enginyera biomèdica Aina Barceló, una de les sòcies activistes del grup de Barcelona de Som Energia.
Foto: Eva Guillamet

L’activisme de l’Aina Barceló és diferent del que hem vist d’en Dídac Costa i en Xavi Teis. Si ells han acabat treballant en àmbits més o menys relacionats amb el seu camp d’estudi, ella s’ha implicat en un projecte desvinculat de la seva professió. Barceló, enginyera biomèdica, és una de les sòcies activistes del grup de Barcelona de Som Energia. 

Aquesta cooperativa de producció de serveis d’energia ha tingut un creixement espectacular durant els seus cinc anys de vida, des que va començar el novembre del 2009 com a iniciativa d’un grup d’exalumnes i professors de la Universitat de Girona i altres col·laboradors, que es van fixar en experiències similars a Flandes, França i Alemanya. Som Energia ha anat creixent amb una estructura en xarxa per tot l’estat espanyol, però sobretot a Catalunya, i avui ja té pràcticament 23.000 socis i 25.000 contractes de servei d’electricitat. 

L’Aina Barceló parla amb nosaltres com a portaveu de Som Energia, però qualsevol dels activistes que hi prenen part ho podria ser. Perquè Som Energia juga en una altra lliga; no pas en la de les grans elèctriques, sinó en la de les energies renovables, del compromís ètic en els projectes i de l’organització democràtica de la companyia, en què la difusió es fa mitjançant el boca-orella i les campanyes informatives d’àmbit local. 

Això fa l’Aina, implicar-se a fons en la difusió sobre què és i com funciona Som Energia, que ofereix uns preus competitius en el mercat amb un sistema de funcionament, de tracte al client i d’obtenció de l’energia diametralment oposat al de les grans elèctriques. És una de les experiències d’economia social a casa nostra de més abast: no proposa res utòpic, sinó una realitat tangible, veritablement alternativa. Aquesta és la raó, explica Barceló, que les grans elèctriques s’inquietin. “Ara ja els comencem a fer por.”