La xarxa municipal de biblioteques és un dels puntals de la candidatura de Barcelona a la designació de Ciutat de la Literatura per part de la Unesco i forma part del nucli dur del projecte des dels seus inicis.
Una àgora coberta, un espai confortable que convida a llegir, però també a fer altres activitats, totes emmarcades pel caliu dels prestatges farcits de volums de tota mena. Aquest és el model de biblioteca establert pel Pla municipal de biblioteques de Barcelona, que s’ha desplegat perseguint un sol repte: fer atractiva la lectura. En gairebé vint anys la xarxa ha crescut de divuit centres als quaranta d’actuals. L’impacte sobre els barcelonins és evident: s’ha passat d’un 13% de veïns amb carnet a un 54%. Biblioteques de Barcelona, la xarxa municipal de biblioteques, s’alça, així, com un dels puntals de la candidatura de la capital catalana a ser designada Ciutat de la Literatura de la Unesco, i forma part del nucli dur del projecte des dels seus inicis.
“Representem la part ciutadana i el nostre objectiu és promocionar les lectures des de diferents àmbits i suports, però volem aprofundir sobretot en la literatura per a infants i joves”, apunta Assumpta Bailac, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Per això se centren en dos eixos. D’una banda, en l’elaboració d’una extensa programació cultural a les àrees infantils de les biblioteques (1.100 activitats el 2014), així com el treball directe amb escoles i instituts (1.785 visites el 2014). En segon lloc, es vetlla per la divulgació del fons extraordinari del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil, situat a la Biblioteca Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica.
La cartilla del nen antifeixista de Lola Anglada editada durant la Guerra Civil, una Caputxeta Vermella en acordió de tres metres de llargada del 1965, la col·lecció sencera de Patufet o tots els títols de Folch i Torres queden recollits en aquesta col·lecció de trenta mil documents, setze mil d’ells històrics. “Tenim llibres del segle xix, clàssics de la literatura infantil i juvenil de tots els temps i en diverses llengües, tot un material inestimable per a editors, il·lustradors i investigadors, que vénen d’arreu a estudiar-lo”, explica Neus Castellano. La directora de la Benguerel recorda quan els va visitar Alberto Manguel i es va emocionar quan van trobar, remenant entre les vitrines, el conte que li llegia la seva mainadera alemanya a Buenos Aires.
El fons, creat el 1940, prové de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu i s’ha anat alimentant de donatius molt seleccionats. El servei va entrar en funcionament el 1975 i per qüestió d’espai es va traslladar el 2005 a la Benguerel, una biblioteca inaugurada deu anys abans i especialitzada en cinema. De moment s’han digitalitzat dos-cents exemplars històrics que seran consultables al Trencadís, el dipòsit digital de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. “Sempre que fem una exposició la vinculem amb el fons històric per fer visible aquest patrimoni que no és accessible per al públic general; així podem descobrir, per exemple, que ja a principis del segle passat es feien autèntiques meravelles amb el pop-up, encara que pensem que és una tècnica nova”, comenta Castellano, tot mostrant un llibre escenari de l’Alícia del 1940, exposat fa poc al Món Llibre, i un Mickey Mouse desplegable del 1931.
La biblioteca és una de les més actives en l’organització d’activitats al voltant del fons, i proposa, entre altres, tallers per als estudiants de màster de literatura infantil i juvenil, així com les sessions “Collita fresca”, en què les editorials presenten les novetats del sector als bibliotecaris. La sala de l’àrea infantil, custodiada per Tintín, ofereix, també, el bo i millor de l’àlbum il·lustrat actual amb els treballs més destacats, com ara els nostàlgics de Benjamin Lacombe o els minimalistes de Katsumi Komagata: prou per passar una bona tarda descobrint tresors.
Connectats amb el món
Des de la seva creació l’any 2001, el Consorci de Biblioteques de Barcelona va tenir molt clar que un dels seus objectius prioritaris havia de ser la cooperació internacional, una acció que permet un intercanvi enriquidor amb altres ciutats del món. “Aquesta faceta és molt important en la candidatura de Barcelona perquè un dels aspectes que més valora la Unesco, encarregada de dur l’educació i la cultura a tot el món, és la relació Nord-Sud”, explica Juanjo Arranz, director de Cooperació i Programes.
En aquest sentit, l’entitat ha desenvolupat una bona xarxa de projectes i col·labora amb diverses ciutats. A través del programa “Ciutats prioritàries” de l’Ajuntament de Barcelona, va treballar en el desplegament de les biblioteques de Medellín (Colòmbia), ciutat amb la qual manté un conveni de col·laboració des del 2010. “Els hem assessorat sobretot en temes de gestió de catàleg i funcionament del fons, i de tornada hem après molt sobre la programació cultural, ja que allà la treballen amb els líders comunals i usen estratègies per arribar als joves que podem adaptar a la nostra realitat”, indica Arranz. Amb Medellín també han establert un club de lectura internacional –que ja va per la quarta edició–, en què es llegeixen obres d’autors catalans i colombians i després es comenten per videoconferència. La darrera, amb la periodista i escriptora Olga Merino, va ser un èxit de participació. Adreçat als infants, també s’ha organitzat el club de lectura internacional Letras al Mar, que ja va per la tercera edició.
Altres ciutats, altres realitats
Arran d’aquesta experiència tan fructífera, s’hi han sumat altres ciutats colombianes, com ara Bogotà i Cali, on s’estan duent a terme programes similars.
Altres ciutats amb les quals s’han establert acords de col·laboració són Maputo, la capital de Moçambic, des de fa un any, i des d’en fa només mig, Tetuan, al Marroc. “Hem fet un primer viatge de prospecció a Tetuan i, a partir de les biblioteques que tenen, totes relativament noves, els podríem ajudar en l’elaboració d’un pla estratègic de biblioteques”, explica el director de Cooperació i Programes. Amb Maputo la situació és diferent, tenint en compte la manca de centres: “Volen fer un curs de formació per donar a bibliotecaris i mestres les eines bàsiques, i perquè puguin establir relacions entre la biblioteca i les escoles a través de clubs de lectura.”
Gràcies a tots aquests convenis, i malgrat no disposar d’un pressupost propi com tenia abans de la crisi, Biblioteques de Barcelona s’ha significat en la cooperació internacional amb tot de projectes que ha plantejat des de la innovació: “Això ens ha permès seguir treballant malgrat
la retallada de pressupostos i optimitzar recursos amb l’Ajuntament”, afirma Arranz. Recorda que els diners que es van generar arran de la darrera vaga general el 2012 es van destinar a projectes internacionals amb Bogotà i Córdoba (Argentina).
A banda, la xarxa de biblioteques s’integra en una d’europea més àmplia i manté un conveni amb Bucarest, Romania, que facilita l’intercanvi de professionals. Tot aquest eixam de relacions no cal dir que ajuda a la projecció dels escriptors catalans, al mateix temps que facilita la recepció dels estrangers. Un exemple clau és la festa de Sant Jordi. Biblioteques de Barcelona organitza cada any un pregó que tot sovint assumeix un autor estranger. En l’edició anterior es va convidar l’irlandès John Banville i es va parlar de les qualitats de Barcelona per assumir el distintiu de Ciutat de la Literatura, tot posant els ulls en Dublín, que ho és des del 2010. “Amb les platges, el vi i les noies en biquini, aquí no podria escriure”, va dir l’escriptor fent broma.