Barcelona Metròpolis comença una nova època amb el propòsit de mostrar la ciutat tal com és, la capital que empeny i estira, que lidera i acompanya el país, que rep les seves energies però que posa incondicionalment la seva massa crítica al seu servei. Barcelona Metròpolis es proposa també donar testimoni de com vol la ciutat acomplir aquestes obligacions inherents a la condició de capitalitat: evolucionant, adaptant-se, millorant. Per això parlem d’una capital en transformació. Tothom està d’acord que en les darreres dècades Barcelona ha fet mèrits per ser on és. La ciutat ha pujat posicions en el rànquing de ciutats, s’ha guanyat una atenció positiva als ulls del món i ha consolidat una marca pròpia molt més coneguda –ara com ara– que la denominació Catalunya i molt més cotitzada que la d’Espanya. Els Jocs Olímpics ens van situar al mapa molt abans que l’emergència dels smartphones ens obsessionés per la geolocalització. L’aura olímpica i l’ascendent gaudinià són dos ingredients d’un glamur internacional que en els darrers anys ha crescut gràcies als èxits del Barça, la fira mundial de mòbils i l’exportació de la cuina catalana, entre d’altres.
Tot aquest prestigi, però, no ha de fer que ens adormim sobre els llorers. Vivim temps convulsos, que ens obliguen a resituar-nos en cercles cada vegada més amplis: a Catalunya, a la Península i al Mediterrani, a Europa i al món. Barcelona no és només el rovell d’ou d’una àrea metropolitana, sinó la capital d’un país que s’estén més enllà de les comarques del cinturó industrial. Entre una Barcelona que s’alimenti només de la inèrcia i l’autocomplaença i una Barcelona que integri les forces vives de Catalunya i les obri al món, sempre ens quedarem amb la segona opció. Barcelona és avui un pol d’atracció no tan sols de Catalunya, sinó de tot un corredor urbà o megaregió que coincideix plenament amb el país català. Per això Barcelona Metròpolis vol mostrar sense complexos al món la catalanitat de Barcelona.
No vivim una època de canvi, sinó un canvi d’època. Qui més qui menys, tothom s’adona que el món ha canviat i que res ja no tornarà a ser com abans. Barcelona ha estat durant anys una ciutat en construcció, permanentment aixecada per les obres després de dècades de paràlisi involuntària amb arrels de postguerra. Ha viscut, sens dubte, una etapa d’una expansió immobiliària que ha topat amb els seus propis límits. Hem descobert massa tard i amb estupor que construcció no era sinònim de creixement il·limitat, ni tampoc de creativitat. I a partir d’ara ben segur que serà la creativitat la que ens donarà joc i visibilitat en un món multipolar.
En l’etapa anterior aquesta revista ha contribuït, de manera edificant, al pensament urbà, a l’anàlisi crítica dels models de ciutat que hem assajat, posat en pràctica i consolidat. En aquesta nova etapa Barcelona Metròpolis es proposa recentrar el debat sobre Barcelona en tres eixos: d’on venim, on som i on anem. És des de la formulació d’aquestes tres preguntes ignasianes que hem de discernir en cada cas si l’empenta que ens anima és fruit d’una inèrcia del passat o d’un impuls present.
Barcelona Metròpolis manté la periodicitat trimestral i se’n farà una sola edició trilingüe. El nou director, Bernat Puigtobella, té l’encàrrec de fer arribar la revista a persones, d’aquí i de fora, que no la llegien, ignorant-ne o no l’existència. Això requereix donar també veu i tribuna a les noves generacions, joves nascuts poc abans o poc després dels Jocs Olímpics, que seran els actors de la Barcelona que estem creant avui. Amb aquest ànim de fer més accessibles els continguts de Barcelona Metròpolis, també n’hem renovat la pàgina web. Potenciem així l’edició digital de la revista, més dinàmica i permeable a les xarxes socials, especialment a Twitter, on Barcelona Metròpolis ja compta amb més de mil seguidors. La digitalització també permetrà consultar l’hemeroteca de la revista. I sobretot, obre les possibilitats de participació dels lectors. Des de Barcelona Metròpolis convidem els ciutadans a dir-hi la seva, a conversar, afirmant l’autoestima sense caure en l’autocomplaença i sense perdre l’esperit crític. Una capital en transformació ha d’estar oberta a la participació, per aprendre a transformar-se i per ser veritablement capital.
Panorama de Barcelona al llarg de 438 anys. Fotografia inclosa al llibre Refotografiar Barcelona amb Mark Klett, catàleg de l’exposició del mateix títol organitzada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), que es va poder visitar fins al 19 de maig.
© Mark Klett / AFB