Tots som Barcelona

L’escriptor nord-americà Raymond Carver té un conte que es titula De què parlem quan parlem de l’amor. En aquest nou número de la revista Barcelona Metròpolis ens fem la mateixa pregunta a la nostra manera: de què parlem quan parlem de Barcelona? I per donar-hi resposta ens hem proposat de reflexionar sobre la marca Barcelona, un concepte que s’ha anat instal·lant en el discurs públic i que ens convida a revisar i posar al dia la visió de la ciutat que volem.

Barcelona té arreu del món un predicament com no l’havia tingut mai. L’admiració que desperta se’ns pot fer present en situacions extremes, tant en un film de Woody Allen com en un nen d’un camp de refugiats que porta la samarreta de Messi. Però la marca Barcelona no pot reposar només en postals modernistes o en els èxits futbolístics del Barça. Som molt més que això.

En general no es percep principalment Barcelona com una ciutat per fer negocis. Però sí com un bon lloc per viure. Una ciutat vinculada a la creativitat, amb una potent oferta educativa i un incipient potencial per ser un hub d’innovació. Amb tot, necessita articular i visibilitzar un nou relat de ciutat i de marca: ha de ser vista com una ciutat que inspira, i la inspiració pot afectar gairebé qualsevol terreny.

Tenim sectors estratègics que cal defensar i vincular a la marca: el disseny i la creativitat, l’arquitectura i l’urbanisme, la recerca biomèdica, la moda, la cultura, la tecnologia mòbil, la gastronomia, sense oblidar l’oferta universitària, que converteix Barcelona en un dels campus més atractius d’Europa. I afegim, a més, que el port no és tan sols un punt líder d’ancoratge de creuers turístics, sinó que té potencial per esdevenir la capital logística del sud d’Europa.

“Novísimo plano de la ciudad de Barcelona”, elaborat el 1929 per Frisco Milloud per a l’empresa ralita, orlat amb la famosa dita de “Barcelona és bona si la bossa sona” i la coneguda contradita.

Per consolidar una marca no n’hi ha prou amb campanyes de màrqueting. Primer de tot, hem de ser conscients del que som i creure-hi, i la visió de què volem ser –i de com volem que se’ns vegi– ha de ser compartida majoritàriament per tota la ciutadania. La marca és el que venem d’allò que som. En segon lloc, no tot el que som ens agrada ni tot el que fascina de la ciutat emana exclusivament de nosaltres mateixos. Hi ha una part de la marca Barcelona que ja s’escapa del nostre control, perquè és en mans –o millor dit, al cap– de tots els que l’han visitat, o n’han conegut res, o els n’han parlat: una suma de percepcions que se superposen a la imatge que la ciutat s’esforça per projectar d’ella mateixa. Barcelona, doncs, no té una imatge única al món i per això cal actuar decididament amb les eines de màrqueting i comunicació habituals avui dia, que són amb les que, ben afilades, saben jugar les ciutats de la primera divisió mundial en la qual participem.

Són molts els aspectes que la gestió del city branding abraça. I som molts, Administració, ciutadans individuals, corporacions, associacions ciutadanes, empreses de tots nivells, els que contribuïm a difondre-la i gestionar-la, per activa o per passiva. Les eines i l’impuls per conduir-ho recauen, però, en els poders públics en tant que són dipositaris de la representació ciutadana. Les generacions futures ens jutjaran a tots, igual que avui jutgem els prohoms que al segle xix van crear l’Eixample o el Modernisme, o els que van concebre el barri Gòtic, o la ciutat postdictatorial i postolímpica, perquè del fruit del seu geni va néixer la llavor de la tan admirada “marca Barcelona” i ens en beneficiem els que avui en som ciutadans.