© Vicente Zambrano
Imatge de l’edició del Mobile World Congress, celebrada a Barcelona el mes de febrer de 2014.
Vivim un canvi d’època. El concert de les nacions va donant pas a un món nou en què les ciutats s’erigeixen com a eixos d’una economia del coneixement. En aquest mapa emergent de les ciutats intel·ligents, Barcelona hi ocupa un lloc per mèrits propis i, encara més, està demostrant una capacitat de lideratge elogiable i il·lusionant.
Capital Mundial del Mòbil i des de fa ben poc també Capital Europea de la Innovació, Barcelona ja ocupa el quart lloc al rànquing Smart City 2013 i destaca com a exemple de bones pràctiques en matèria d’intel·ligència urbana, per davant de ciutats com París, Londres o Estocolm. Barcelona lidera també la City Protocol Society, que ha de servir per consensuar recomanacions i estàndards compartibles per totes les comunitats urbanes del món.
Així mateix, durant aquests darrers anys, la ciutat ha esdevingut un referent ineludible a escala mundial pel seu dinamisme i per la seva capacitat d’innovació, tal com ho és en altres matèries.
És paradoxal que hàgim convingut a anomenar intel·ligents les ciutats del futur quan encara no som del tot conscients de l’abast del canvi que comportarà la revolució digital, segurament perquè els canvis se succeeixen de manera vertiginosa. De fet, però, aquestes polítiques que anomenem smart en el fons només pretenen intensificar la intel·ligència col·lectiva –una intel·ligència que sempre han tingut les ciutats– en un nou paradigma tecnològic orientat a guanyar qualitat de vida.
© Vicente Zambrano
Imatge de l’edició del Mobile World Congress, celebrada a Barcelona el mes de febrer de 2014.
En aquestnou número de Barcelona Metròpolis explorem les polítiques smart que s’estan desplegant a la ciutat, tant en l’àmbit de les aplicacions com en la salut, els transports o la cultura… La implantació de les noves tecnologies afecta el medi ambient, les infraestructures, els edificis, els espais públics o els fluxos d’informació. Però la intel·ligència tecnològica, que només pren sentit si comporta avantatges per fer més fàcil la vida de les persones, és tan sols una part de la intel·ligència que necessitem.
A l’Administració li correspon pensar, actuar i gestionar la ciutat amb intel·ligència, i evidentment, la ciutadania l’hi ha d’exigir. I, alhora, aquesta exigència comporta coresponsabilitat en molts dels comportaments individuals en societat: reciclatge, estalvi energètic, consum responsable… Tecnologies i gestió responsable –pública i privada– han de constituir el cercle virtuós que ens ha de permetre noves cotes de progrés.
La capacitat associativa dels barcelonins, la seva inveterada voluntat de cooperar i participar és un dels grans valors que fan avui realista la nostra aspiració de ser una ciutat intel·ligent. Una smart city en majúscules, en tots els sentits.