Amb aquest número de primavera, la revista Barcelona Metròpolis arriba al primer any de la nova etapa. Coincidint amb el final de curs escolar, aquesta vegada centrem la mirada en l’educació, i fem balanç d’un dels sectors més actius i estratègics de la ciutat.
No sabem ben bé si vivim els últims dies d’una època o les primeres hores d’un món nou. Sigui com sigui, encarem uns temps difícils, però també interessants. I l’escola no és immune a aquesta transformació profunda, que obre l’ensenyament a les possibilitats fabuloses i alhora vertiginoses de la revolució digital. El món que ve ja és aquí.
Barcelona disposarà ben aviat d’una de les xarxes de fibra òptica més grans del món, que permetrà optimitzar la connexió a internet als centres educatius. El cloud comput-ing no és una simple eina per virtualitzar el programari i optimitzar costos, sinó que canviarà progressivament la manera com ens relacionem amb l’entorn. La irrupció de les TIC a les aules ens obliga a revalorar la figura del docent i, més que mai, convé preservar l’atenció de l’alumne com el bé més preuat, perquè l’esforç i la concentració hauran de garantir el vincle entre el mestre i l’estudiant.
En l’esfera de la formació superior, Barcelona bull d’activitat acadèmica. A més de ser una de les seus preferides a escala mundial per celebrar congressos i convencions, la ciutat acull cada any milers d’estudiants que vénen d’arreu a estudiar a les nostres universitats. Així mateix, universitats estrangeres obren noves seus per formar els seus alumnes des d’aquí. S’està a punt d’inaugurar, per exemple, l’Institute of the Arts Barcelona, una escola anglesa d’arts escèniques que s’instal·la a Sitges amb la marca Barcelona i que es proposa de concentrar aquí alumnes d’arreu del món. Al marge d’aquesta proposta, tenim referents propis, com l’Institut del Teatre, que enguany celebra cent anys en plena activitat. Al costat d’institucions centenàries, un sector educatiu emergent consolida Barcelona com una ciutat ideal per aprendre i formar-se.
Però abordem l’educació en un sentit ampli, no únicament restringit a l’àmbit de l’escola. El cardiòleg Valentí Fuster, entrevistat en aquest número, ens recorda que la salut és indestriable de l’educació. Hem de passar de tractar malalties a educar-nos per a la salut. També explorem noves formes d’educar que surten de la norma i que han donat a Barcelona casos d’èxit de projecció internacional. Seria, sense anar més lluny, el cas de la Masia, l’escola del Barça, que resseguim a través de la figura d’un dels seus artífexs, Oriol Tort, descobridor de jugadors com Carles Puyol, Cesc Fàbregas o Bojan Krki?. També dediquem un dossier a nous projectes d’educació musical, com la Sant Andreu Jazz Band, una orquestra juvenil avui coneguda arreu del món que ha meravellat les grans figures del jazz de l’escena internacional. I presentem Tiching, una plataforma originada a Barcelona i amb una forta empenta més enllà de les nostres fronteres, que convida mestres, pares i alumnes a compartir recursos pedagògics en una gran comunitat virtual que aspira a ser la gran xarxa social de l’educació.
La marca Barcelona és també una marca pedagògica. Barcelona inspira també el terreny acadèmic.
Undeniably believe that which you said. Your favorite justification appeared to be on the web the easiest thing to be aware of. I say to you, I definitely get annoyed while people consider worries that they just don’t know about. You managed to hit the nail upon the top and also defined out the whole thing without having side-effects , people can take a signal. Will likely be back to get more. Thanks