© Vicente Zambrano
El turisme representa el 15% del PIB de Barcelona. És un sector tan potent que per força determina la vida de la ciutat. I ho fa pel seu caràcter transversal. Tant si és turisme de creuer com de congressos, tant si és turisme cultural com esportiu, és innegable que ha esdevingut en els darrers temps una font de riquesa que s’ha de mantenir i fer compatible amb la vida ciutadana –amb la neteja, amb la seguretat, amb la mobilitat, etcètera– perquè reverteixi directament en la qualitat de vida de les persones.
A Europa hi ha dos models de ciutat: les capitals imperi (Roma, Londres, Madrid, París) i les capitals burgeses (Milà, Amsterdam, Munic, Barcelona). Les ciutats imperials tenen avingudes amples i noten menys la congestió turística. A les burgeses, els centres històrics es col·lapsen més fàcilment. Des de l’Ajuntament es treballa per reforçar la projecció d’una imatge de ciutat amb un perfil turístic equilibrat i complex –allunyat del simple “sol, platja i festa”– i per posar en relleu la infinitat de punts d’interès que conté, més enllà dels clàssics que li han donat “glòria” i fama. És el que hem anomenat descentralització turística, que ha de permetre que el sector beneficiï tota la ciutat ajudant a repartir la riquesa que genera als districtes i als barris i, també, fent compatible el turisme amb la vida diària de la ciutadania.
Es tracta d’un model de turisme responsable i sostenible que s’ha concretat en els plans de turisme de districte i en la campanya per potenciar “les 10 Barcelones” (els deu districtes). A partir d’aquí s’han posat en marxa actuacions com ara salvaguardar el Park Güell i els entorns de la Sagrada Família, potenciar la plaça de les Glòries, donar a conèixer noves rutes verdes o millorar la senyalització turística per difondre la riquesa cultural de la ciutat.
Però la gestió complexa del turisme no pot ser només patrimoni de les administracions. Amb l’afany d’esdevenir un consistori obert i transparent i afavorir que la ciutadania s’impliqui en la gestió del dia a dia, l’Ajuntament va organitzar fa unes setmanes la primera audiència pública sobre turisme. Per primera vegada en democràcia, associacions, entitats i ciutadans a títol personal van poder expressar el seu parer sobre com s’ha de gestionar el fenomen en benefici de tots. I, també enguany, el govern municipal ha impulsat un gran pacte local per gestionar i promocionar un turisme responsable, que ha engegat un procés de participació obert a entitats de la societat civil. El promouen l’Ajuntament i Turisme de Barcelona, i s’hi han convidat també institucions i experts del sector per definir l’estratègia dels propers anys. Del pacte local i de les aportacions de les entitats ha de sortir una carta per navegar en el futur.
© Vicente Zambrano
Actualment s’exposa al Museu d’Història de Barcelona el fragment d’una carta de navegació del segle xiv, obra del mallorquí Guillem Soler, que és un dels primers mapes de disseny veritablement realista que ha generat la humanitat. Aquestes cartografies van sorgir i circular primer a la Mediterrània, de Gènova a Mallorca i de Mallorca a Barcelona, i van revolucionar la manera de concebre l’espai. Quan van arribar a Barcelona, la cultura catalana no es va limitar a reproduir-ne els models italians, sinó que els navegants van fer un procés d’interiorització per confeccionar un model cartogràfic propi, que va desembocar en el famós Atles català del 1375, el mapa cartogràfic més important de l’edat mitjana, el primer que va incorporar la rosa dels vents i una de les joies de la Biblioteca Nacional de París.
Passarà el mateix amb el turisme, que es redefinirà amb identitat pròpia si som capaços de generar una cartografia ben distribuïda, sense guetos ni falses dreceres. Cal aconseguir que els espais o monuments considerats turístics siguin llocs d’autèntica ressonància de cara a l’exterior, però que alhora siguin considerats pels barcelonins un espai propi del qual no seran mai expulsats.