Barcelona ha apostat durant segles pel sector del llibre i vol continuar apostant per la literatura, ara en qualitat de Ciutat de la Literatura de la Unesco. Amb aquest número ens apropem a totes aquestes realitats que defineixen el que significa la literatura per a Barcelona i intentem abordar les raons per les quals aspira al nomenament de la Unesco.
Pérez de Rozas / AFB
Al setembre la ciutat s’ha omplert de llibres. I no ens referim només als llibres de text que arriben amb motiu de l’inici del curs escolar. Els llibres han sortit literalment al carrer i s’han trobat amb els ciutadans a la catedral durant la Setmana del Llibre en Català i posteriorment a la Fira del Llibre d’Ocasió, al passeig de Gràcia. Durant uns dies, aquests espais han esdevingut punts de reunió de llibres nous i vells, literaris i professionals, infantils, juvenils i per a qualsevol edat. I s’omplen d’activitats que vinculen els carrers, els escriptors, els ciutadans i la literatura.
Són molts els esdeveniments al llarg de l’any que porten els llibres a diferents escenaris de la ciutat i que acosten autors i lectors: la Barcelona Negra, la Setmana de la Poesia, el Món Llibre per als més petits o Kosmopolis, autodefinit com el festival de la literatura amplificada. I això sense oblidar-nos del Dia del Llibre, la festivitat de Sant Jordi, data assenyalada per excel·lència per al món editorial. Al costat dels festivals, llibreries i biblioteques aixopluguen bibliòfils i els qui s’inicien en la lectura.
Per als escriptors, la ciutat és font d’inspiració i també un refugi. Aviat farà deu anys que el PEN Català, amb el suport de l’Ajuntament, va contribuir a crear una xarxa de ciutats refugi per a escriptors amenaçats amb l’objectiu de facilitar l’exercici del dret a la llibertat d’expressió als qui els ha estat vetat al seu lloc d’origen. Una iniciativa que entronca amb la proposta de l’alcaldia de crear una agrupació de ciutats que donin acollida a més refugiats encara, com els provinents de la guerra de Síria.
Barcelona ha esdevingut la capital editorial de la Península en nombre de títols i volum de facturació (excloent-ne els llibres escolars i oficials), amb quasi 300 editorials que publiquen més de 30.000 títols a l’any i que donen feina a 5.300 professionals. La ciutat és seu de multinacionals que la utilitzen com a plataforma per accedir als mercats espanyol i hispanoamericà, però també acull editorials petites i amb personalitat que proven d’obrir-se camí.
Pérez de Rozas / AFB
El programa d’acollida d’escriptors amenaçats, la xarxa de biblioteques i llibreries, l’àmplia oferta de festivals i fires, la força del sector editorial, que la situa com a capital editorial, la celebració del Dia del Llibre, el projecte museístic Casa Vil·la Joana i tots els racons de la ciutat plens de literatura o que han inspirat històries que s’han convertit en llibres…; tot això i els projectes en marxa, així com la capacitat de Barcelona per crear lligams i xarxa internacionals, han fet plantejar la candidatura a Ciutat de la Literatura de la Unesco, una oportunitat per seguir impulsant la cultura local des del món del llibre i per projectar-la arreu.
Amb aquest número ens apropem a totes aquestes realitats que defineixen el que significa la literatura per a Barcelona i intentem abordar les raons per les quals aspira al nomenament de la Unesco. Comencem a l’edat mitjana, quan la ciutat es va dotar del que Sergio Vila-Sanjuán anomena “un ecosistema del llibre al complet”. I acabem amb una reflexió d’Antoni Martí Monterde sobre el futur. Monterde creu que, més enllà de la literatura, Barcelona ha de repensar-se com a capital cultural, i afegeix que “ser ciutat Unesco és un reconeixement d’una estructura en què el llibre literari té un paper fonamental en la vida ciutadana com alguna cosa més que un dels seus motors econòmics, que també”.
Barcelona ha apostat durant segles pel sector del llibre i vol continuar apostant per la literatura, ara en qualitat de Ciutat de la Literatura de la Unesco. Crear xarxa amb altres ciutats permet compartir i intercanviar experiències que impulsin la creativitat i que alhora apropin la literatura als ciutadans, a tots els barris. Barcelona continuarà treballant per descentralitzar els festivals, per potenciar encara més la llarga feina feta des de les biblioteques, per donar suport a les llibreries de barri –que en molts casos s’han convertit en dinamitzadors culturals–, per estendre els programes educatius per al foment de la lectura i per seguir impulsant iniciatives literàries i editorials de qualitat.