El projecte ZOOXXI neix dels anhels de persones anònimes –activistes, animalistes, universitaris, científics i educadors– que posen en qüestió el model dels parcs zoològics com a hereus d’una tradició històrica de dominació dels humans sobre les altres espècies.
Una imatge del Parc Zoològic actual, un model a superar.
Foto: Pere Virgili
Els parcs zoològics van néixer fa sis mil anys, quan els emperadors demostraven amb animals exòtics l’existència i la dominació de nous territoris. En l’actualitat, allò que, segons la retòrica dels zoos, justifica el fet d’exhibir els animals en un entorn estructurat com a centre d’oci és la necessitat d’aconseguir ingressos econòmics per desenvolupar les tasques que s’han fixat com a objectius: la recerca, la conservació i l’educació.
Doncs bé, el fet de tenir en un mateix espai fauna d’espècies de molt diverses zones climàtiques, amb recreacions dels seus hàbitats, sempre insuficients, no és tan sols un error històric i un anacronisme. La ciència ha demostrat, d’una banda, que genera patiment en els individus que hi són tancats i, a més, que l’impacte d’aquesta estratègia en la conservació de les espècies amenaçades és petitíssim, en tant que no incideix en la conservació del seu hàbitat, amb taxes baixíssimes d’èxit en la reintroducció. I és un fet que de la seva visita no surten necessàriament ciutadans més educats ni informats.
Des de l’any 2012, arran de la Declaració de Cambridge sobre la Consciència, el món científic reconeix que els animals no humans tenen emocions complexes i consciència de la seva pròpia existència. En els zoos els animals captius no desenvolupen les seves conductes naturals, com ara explorar territoris o desplaçar-se grans distàncies, i pateixen malalties que no existeixen en poblacions de la mateixa espècie en llibertat.
Moltes de les persones que des de fa vuit anys treballen en la proposta ZOOXXI, sota el paraigua de l’associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber, són les mateixes que temps enrere, a les portes del zoo, en demanaven el tancament. ZOOXXI sorgeix de l’evolució de la idea del tancament, ja que s’ha vist que no beneficiaria els animals que hi viuen, perquè no podrien ser reintroduïts a la natura, ni tampoc duria a un canvi de model.
Cal un canvi de paradigma: fer d’aquesta institució un espai de protecció dels drets dels animals, un agent de conservació dels hàbitats que esdevingui un motiu d’orgull per als residents de la ciutat que l’allotja.
Febrer de 1931: l’associació L’Arca de Noè, formada per persones amb cognoms relacionats amb el regne animal, celebra la seva festa anual amb una visita al Parc Zoològic. A la imatge, amb l’elefanta Júlia, que va ser l’estrella del Zoo barceloní des de l’any 1915 fins a la seva mort per fam durant la Guerra Civil.
Foto: Arxiu Josep Maria Sagarra i Plana
El canvi, gradual i progressiu, té per objectiu a llarg termini que els zoos esdevinguin centres de rescat i rehabilitació de fauna local; que la conservació es faci a l’hàbitat natural dels animals i que, a la ciutat, el zoo exhibeixi aquesta acció de conservació amb les tecnologies immersives més avançades: productes de realitat augmentada i contingut educatiu audiovisual interactiu. Paral·lelament, es proposa la creació d’una xarxa internacional de zoològics que es comprometin a preservar un hàbitat i intercanviïn continguts en lloc d’individus, com a poderosíssima estratègia ambiental de protecció de la naturalesa, element d’autosostenibilitat econòmica i eina educativa i científica, i tot això posant el focus no només en l’espècie, sinó també en l’individu.
El darrer pas de la campanya serà la mobilització: aconseguir catorze mil signatures per donar tràmit a la iniciativa ciutadana de llançament del projecte. Tota persona de més de setze anys i empadronada a Barcelona podrà signar la iniciativa. Aquesta fase acabarà el dia en què es voti la iniciativa al ple de l’Ajuntament.
Catalunya ja és un referent mundial per l’abolició de les curses de braus el 2010 i per la prohibició de l’ús d’animals salvatges en circs el 2015. Ara, Barcelona, que té un prestigi reconegut per les polítiques públiques de protecció animal, pot ser pionera en l’aplicació de ZOOXXI, un model projectat amb vocació internacional.