Il·lustració: Susanna Martin
Hem pensat mai quin ús prioritari fem de la ciutat i de l’espai públic? Homes i dones fan servir la ciutat de manera diferent: els homes es desplacen més per motius ocupacionals (19,4 %) i les dones majoritàriament per raons familiars (15,6 %) i en segon lloc ocupacionals.
Històricament, els carrers i els transports de les ciutats s’han pensat posant el focus en el mercat laboral i en l’economia, més que en els serveis públics, les botigues, les escoles o els centres d’assistència primària, entre d’altres. En aquest context, l’urbanisme per a la vida quotidiana pretén donar la volta a aquesta manera d’organitzar l’espai en funció gairebé només de la productivitat i repensar-la o canviar-la per tornar a un ús humà de la ciutat. L’Ajuntament es proposa aquest repte des d’una perspectiva igualitària amb un fonament feminista. L’estratègia inclou actuacions adreçades, d’una banda, a evitar que les dones pateixin discriminacions i, d’altra banda, a equilibrar la participació de dones i homes: per exemple, facilitant que les tasques de cura no recaiguin només ni sobretot en les primeres.
A les pàgines següents s’exposen els principals problemes que cal abordar en aquest camí, en els àmbits de la mobilitat, el treball, la seguretat i la lluita contra la feminització de la pobresa i la gentrificació. El canvi de paradigma a favor d’una ciutat cuidadora el trobareu als articles signats per Sara Ortiz, Blanca Valdivia, Clàudia Rius, Carla Alsina, Socorro Pérez Rincón, Esther Fernández Cifuentes, Zaida Muxí i Gerardo Santos.