La dimensió smart del port comença per convertir cada gest en informació de valor. Ja fa més de quinze anys que Port de Barcelona aplica iniciatives pioneres que han permès generar serveis més eficients i competitius i amb un impacte ambiental més baix. Aconseguir una millor planificació de la mobilitat amb l’ús de les tecnologies intel·ligents és també un dels grans reptes actuals del gestor del transport metropolità.
© Oriol Malet
Cada dia, a les terminals del port entren de 1.500 a 1.800 camions per carregar i descarregar mercaderies. Això implica la feina d’uns 20.000 treballadors. Orquestrar totes les operacions que s’entrecreuen en tots i cada un d’aquests trànsits de forma ràpida i eficient requereix molta intel·ligència col·lectiva. Les tecnologies de la informació són una peça fonamental per aconseguir-ho. Ja fa més de quinze anys que Port de Barcelona aplica iniciatives pioneres que han permès generar serveis més eficients i competitius i, al mateix temps, reduir l’impacte ambiental.
La dimensió smart del port comença per convertir cada gest en informació de valor. “Sensoritzar els moviments és la millor manera d’identificar-los i integrar-los”, explica Catalina Grimalt, directora de Sistemes d’Informació de Port de Barcelona. Quan arriba un camió, un sensor en llegeix la matrícula. Aquesta operació, senzilla a primera vista, que dura un segon, permet integrar i recuperar tota la informació relacionada amb el vehicle. “El Port Community System és un sistema de missatges intel·ligents que substitueix molts dels tràmits d’abans. Operacions que trigaven minuts ara són instantànies, cosa que permet reduir les cues i les esperes i també, per tant, les emissions de CO2”, afegeix Grimalt. Abans tota aquesta operativa demanava molt de temps i paperassa, però des de fa un temps ha baixat dràsticament la despesa de paper. Encara hi ha un altre benefici: les càmeres que llegeixen les matrícules estan connectades directament amb la Guàrdia Civil.
La sensorització de l’espai també resulta útil per preveure els temporals. “Un sistema de sensors i algoritmes permet avançar-se en 24 hores a qualsevol inclemència. Això facilita la logística del trasllat de les embarcacions a altres ports, cosa especialment important des del punt de vista de la seguretat en el cas dels creuers: davant una llevantada podem dur el creuer a un lloc més segur”, explica Grimalt. Pel port de Barcelona hi passen cada any 2,6 milions de creueristes.
El port també disposa d’un sistema que, mitjançant la detecció dels mòbils, permet aplegar dades sobre la quantitat de persones presents i la seva situació. D’altra banda, desenvolupa un projecte per recollir els senyals dels vaixells que hi passen –radar i AIS– per preveure incidents.
L’eficiència i l’estalvi que comporta aquesta gestió de la informació també es tradueix en una competitivitat superior a la d’altres ports. “Són serveis que beneficien les persones i que també ens fan ser més eficients i competitius –afirma Jordi Torrent, cap d’Estratègia de Port de Barcelona–. Gràcies a les TIC podem disposar de tota mena d’informacions, que després posem a disposició de la nostra gent. Són indicadors que poden ser útils per als proveïdors i que s’incorporen a l’Efficiency Network, la marca de qualitat per als operadors especialitzats en mercaderia per contenidors.”
Calcular la petjada ecològica
Exportar un contenidor des de Ginebra, Suïssa, fins a Jedahh, Aràbia Saudita, via port de Barcelona, incloent-hi el transport per terra –camió i ferrocarril– genera 910 quilos d’emissions de CO2. Si aquest mateix contenidor viatgés des d’Anvers, un dels ports competidors de Barcelona, les emissions serien molt més grans, d’1,5 tones. És a dir que el transport a través del port de Barcelona suposa un estalvi d’un 41% en les emissions de CO2 i, per descomptat, de combustible. Aquest càlcul el fa possible l’Ecocalculadora, una eina en línia de lliure accés (www.portdebarcelona.cat/ecocalculadora) que ofereix dades exactes sobre la petjada ecològica de qualsevol mercaderia. Presenta les rutes sobre Google Maps i genera un informe que en facilita la tria.
Més enllà de l’impacte ambiental, l’eina demostra que el port de Barcelona és molt competitiu i eficient, sobretot com a porta d’entrada a Europa des d’Àsia. Una mercaderia de la Xina amb destinació al centre del continent europeu requereix tres o quatre dies menys de navegació si es descarrega a Barcelona.
L’aposta de TMB per facilitar el moviment de persones
Parades d’autobús que interpreten els gustos dels usuaris, els ofereixen publicitat a mida i, fins i tot, permeten fer compres al moment amb l’smartphone. Un espai de videoconferència a les estacions de metro on comunicar-se cara a cara amb personal dedicat a la seva atenció. I sigui on sigui l’usuari, aplis amb les quals planificar rutes, horaris i saber si hi ha imprevistos. Són tan sols alguns dels serveis en què Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) treballa per configurar la ciutat intel·ligent. Altres serveis, com la informació en temps real a través de pantalles, ja hi són presents.
© Vicente Zambrano
Prototip de smartquesina amb pantalla tàctil que es va presentar el novembre del 2013 a la parada d’autobusos de la plaça de la Universitat. Al centre, l’alcalde Xavier Trias.
Cada dia, prop de dos milions de persones es mouen per Barcelona amb transport públic. El pes del transport en les interrelacions dels ciutadans és molt gran i la informació és clau per afavorir el moviment diari de persones. “Per aquest motiu les polítiques d’atenció al client són molt importants; tenim l’obligació de buscar solucions”, afirma Jordi Nicolás, director executiu de Presidència de TMB, entitat que l’any 2008 va desenvolupar el primer Pla director de tecnologies. “Aleshores s’hi van sumar la crisi i l’emergència de les noves tecnologies. Havíem de reduir despeses en comunicació i la introducció de totes aquestes mesures ha fet que ara gastem cinc cops menys, i també sabem, per les enquestes que hem fet, que la satisfacció dels usuaris ha augmentat.”
A la Zona Franca i a Sagrada Família se situen equips de professionals dedicats exclusivament a la gestió de tots els canals de comunicació. Des de MouTV, amb 1.800 pantalles, fins a les xarxes socials –60.000 persones segueixen TMB a Facebook i a Twitter– o els codis QR. “Són una bona eina per recollir i monitorar l’opinió dels usuaris –explica Mònica Jiménez, responsable d’atenció i informació digital de TMB–. Creiem que en un futur molta d’aquesta informació passarà pel mòbil, des de la que pot oferir una smartquesina –que es va presentar amb molt d’èxit durant el Mobile World Congress de 2012– fins a les aplis.”
Actualment les parades de metro i bus ja inclouen dispositius per anunciar el temps d’espera. Les aplicacions per a mòbil TMB Maps i TMB Virtual tenen més de 300.000 descàrregues. I s’ha fet un gran pas en crear TMB Open Data, un espai que posa les dades de transport de la ciutat a disposició de tothom, un fet d’especial interès per al professionals de les noves tecnologies. “La informació de metro i d’autobus la posem a disposició dels desenvolupadors que vulguin incorporar-la a les seves aplicacions”, explica Nicolás.