© Oriol Malet
En poc temps, el concepte de ciutat intel·ligent ha deixat de ser una fantasia tecnològica per guanyar una dimensió social. Smart s’ha convertit en el prefix inevitable amb què etiquetem àmbits concrets de la nostra vida, des del transport fins a la salut, passant per la logística, la telefonia o la gestió de residus. Smart city és avui sinònim de ciutat connectada, concebuda al servei de la sostenibilitat i de l’estalvi energètic, però també orientada a l’eficàcia en la transmissió del coneixement. Barcelona, capital mundial del mòbil i promotora del City Protocol, ja ocupa el quart lloc al rànquing Smart City 2013 i destaca com a exemple de bones pràctiques en matèria d’intel·ligència urbana.
El futur de les ciutats serà inevitablement smart, però no podem ignorar el desconcert que plana per damunt d’aquest nou món. La ciutat intel·ligent s’alimenta de dades personals que converteixen cada un dels nostres gestos en informació de valor. L’encreuament d’aquestes dades obre noves possibilitats a l’hora de sincronitzar les persones i millorar els serveis públics, però també es podria convertir en una forma de control. Al mateix temps que emergeixen polítiques smart transversals, sentim veus crítiques que reclamen un model democratitzador amb relació a les tecnologies intel·ligents.
- Tota la ciutat al teu mòbil, per Anna Carrió
- Protocols per desenvolupar les noves ciutats, per Joaquin Elcacho
- No només ‘smart’, també talent creatiu, per Karma Peiró
- Tecnologies que milloren la logística i els desplaçaments, per Mònica L. Ferrado
- Doctor Smart al telèfon, per Mònica L. Ferrado
- Els reptes de la Barcelona intel·ligent, per Albert Cuesta
- ‘Smart cities’ sense futur?, per Gemma Galdón Clavell
- Intel·ligència al servei de les persones, per Manu Fernández