Seguint el pas discret dels maçons

Una rèplica de l’Estàtua de la Llibertat rep els visitants de la Biblioteca Pública Arús al capdamunt d’una escalinata imponent. Aquesta és la primera fita d’una ruta iniciàtica pels símbols i els indrets de Barcelona relacionats amb la maçoneria.

© Andreu

Tot i que Barcelona no té tants símbols maçònics com altres ciutats europees, encara se’n troben alguns que han sobreviscut als anys de sagnant persecució franquista. El dictador no només va ordenar afusellar, empresonar o inhabilitar els membres de les lògies, sinó que també va donar instruccions per fer desaparèixer els símbols d’edificis, monuments i cementiris.

És gairebé un miracle que la Biblioteca Pública Arús, al número 26 del passeig de Sant Joan, es conservés intacta i que tot el seu fons no acabés a l’Arxiu Històric de Salamanca, que al principi va ser un centre de documentació des d’on es dirigia la repressió de la maçoneria i el comunisme. La biblioteca va ser una donació a la ciutat del dramaturg i periodista català Rossend Arús, el gran impulsor de la maçoneria a Catalunya a mitjan segle xix, que va deixar establert al seu testament que la seva residència es dediqués a aquesta finalitat per formar la classe obrera. Maçoneria i moviment obrer són les seves dues grans especialitats. L’ordre de decomís de la policia franquista no es va executar mai. La biblioteca simplement va ser tancada i algú, que devia ser força influent, va vetllar perquè no patís cap mal fins que es va reobrir a mitjan dècada dels anys seixanta.

En aquest inici de la ruta, un ja es pot impregnar de l’atmosfera dels misteris de la societat secreta –o discreta, com prefereixen qualificar-la els maçons–, a més de consultar centenars de llibres i documents i, fins i tot, assabentar-se que els colors del Barça poden tenir origen en una lògia, Avant, a la qual pertanyien el mateix Arús i el suïs Emili Gaissert, un parent d’en Joan Gamper que el va allotjar a Barcelona.

Passeig de Sant Joan avall i creuant l’Arc de Triomf i el Saló de Lluís Companys –el president de la Generalitat va ser, per cert, maçó–, s’arriba al parc de la Ciutadella, on a la cantonada amb el passeig de Picasso hi ha l’actual Museu de Ciències Naturals, edifici també conegut com a Castell dels Tres Dragons. Va ser dissenyat per Lluís Domènech i Montaner com a restaurant de l’Exposició Universal del 1888. El seu perímetre superior està envoltat d’unes peces de ceràmica on hi ha dibuixades espècies animals. Una d’elles és una estrella de mar de cinc potes que al centre té quelcom semblant a una G. Pot ser casualitat, però una estrella de cinc puntes amb una G dins és un dels símbols més importants de la maçoneria. La G representa l’origen, el gènesi, la geometria, Déu, God en anglès.

© Albert Armengol
Conjunt escultòric al damunt de la porta del número 11 del carrer de la Portaferrissa, amb dos nens que sostenen eines característiques dels maçons medievals.

Milícia i gastronomia

Prop de la Ciutadella hi ha el carrer del Comerç, i abans d’arribar al Born es troba la caserna construïda al segle xviii a l’espai de l’antic convent de Sant Agustí, edifici que avui allotja el Centre Cívic de Ciutat Vella, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata. Doncs bé, sobre dues de les tres portes del carrer del Comerç es pot veure el símbol maçònic més conegut, un escaire i un compàs, cosa que fa pensar que a l’edifici potser hi va haver una lògia, fos quan el va ocupar l’exèrcit de Napoleó o més tard quan va ser la seu de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques. A la tercera porta no hi ha cap símbol, però es veu clarament que el van eliminar: segurament els militars franquistes es devien cansar abans d’acabar la feina i van deixar les altres dues portes intactes.

Ara anem cap al Born i Santa Maria del Mar per acabar al passeig d’Isabel II, on hi ha els coneguts Porxos d’en Xifré. L’edifici va ser finançat per Josep Xifré, indià que va fer una gran fortuna a Amèrica. Tot i que molts volen veure abundants elements maçònics a la façana, segurament tenen més relació amb la mitologia del mar i el zodíac. On sí que es troben traces maçòniques és al conegut restaurant Set Portes dels baixos. Diuen que el primer propietari, Josep Cuyàs, era maçó, i de fet el local era freqüentat per molts maçons durant el segle xix. El terra en forma de tauler d’escacs, com el de les lògies, i les fulles d’acàcia –un altre dels símbols dels mestres maçons– repartides per tot el restaurant fan pensar que a l’establiment tenien lloc activitats molt més secretes que servir cafès i plats de cuina.

Després us podeu adreçar al carrer d’Avinyó. Arribats al número 27 busqueu el timbre de la Gran Logia Simbólica Española (GLSE), la segona organització maçònica més important del país. Tant si teniu cita prèvia com si convenceu algú que hi hagi en aquells moments, podreu visitar el temple i la resta d’instal·lacions. També podeu provar que us rebin altres organitzacions: la Gran Logia de España (Gran Via, 617), la Gran Logia Femenina de España (Josep Estivill, 32) i el Gran Orient de Catalunya (Mallorca, 125).

© Albert Armengol
Una de les portes de l’antiga caserna del carrer del Comerç, amb l’escaire i el compàs ben visibles a la llinda.

Els maçons i el canonge

L’origen de la maçoneria es remunta als gremis medievals de constructors de catedrals: per comprovar-ho res millor que passar per la catedral de Barcelona, on trobareu signes del pas d’aquests obrers, que tenien grans coneixements de geometria i regles laborals i morals compartides, i que es reconeixien entre ells per paraules i signes secrets. S’organitzaven per categories i practicaven cerimònies, com les d’iniciació de nous aprenents, en un petit edifici situat al costat de l’obra, dit lògia, on també descansaven, menjaven i guardaven eines i plànols.

Fixeu-vos primer de tot en les marques de moltes pedres de la façana de la capella de Santa Llúcia que dóna al carrer del Bisbe. Tallar una pedra era una feina tan especialitzada que cada maçó la signava amb un símbol identificatiu. També es troben símbols maçònics medievals –escaires, compassos i altres– sobre algunes de les finestres de la part exterior de l’absis.

Ja dins el temple, el més interessant és la capella dedicada a Sant Sebastià i Santa Tecla. La va finançar al segle xvi el canonge Joan Andreu Sorts, que tenia al seu càrrec la supervisió de les obres de la catedral. La relació del canonge amb la lògia de maçons que les feia devia ser tan important que la va reflectir al seu escut capitular, com es veu en diversos punts de la capella i sobre el seu sepulcre. A l’escut s’hi troba un compàs obert amb les puntes cap avall, una rosa i dos cometes. Aquesta relació de les antigues corporacions de constructors amb persones alienes a l’ofici va ser determinant per al sorgiment de la maçoneria moderna.

Abans de deixar enrere el centre històric, podeu anar al carrer de la Portaferrissa, on sobre la porta principal del número 11 hi ha un petit conjunt escultòric format per dos nens que sostenen eines pròpies dels maçons medievals.

De Cerdà a Ferrer

Marxant ja de Ciutat Vella, ens endinsarem a l’Eixample, obra del maçó Ildefons Cerdà. Durant molt de temps s’havia especulat amb la pertinença de l’enginyer a la maçoneria –estudiosos com Josep M. Carandell van mantenir la tesi de la concepció maçònica de l’Eixample pel seu disseny en quadrícula–, però no se’n tenia constància documental fins que es va trobar en un dels seus diaris una frase que només podia pronunciar un maçó. El que sí que es coneixia era la condició de maçona d’una filla, la concertista Clotilde Cerdà.

© Albert Armengol
El monument a Francesc Ferrer i Guàrdia, maçó, anarquista i fundador de l’Escola Moderna, a l’avinguda de l’Estadi de Montjuïc.

Hi ha altres punts d’interès maçònic a Barcelona. A Montjuïc, a l’avinguda de l’Estadi, hi ha el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia, maçó, anarquista i fundador de l’Escola Moderna, que va ser afusellat el 1909, acusat de ser l’inductor de la Setmana Tràgica. El monument, rèplica d’un que hi ha a Brussel·les, va ser promogut per la fundació que duu el nom del pedagog.

I per acabar, no hi ha res com un passeig per la Barceloneta, on al número 8 del carrer de Santa Clara hi la Biblioteca La Fraternitat, a la seu d’una antiga cooperativa obrera amb aquest nom. A la façana hi ha un extraordinari conjunt escultòric d’indubtable significat maçònic: dues mans entrellaçades en forma de salutació, tal com la fan els aprenents, emmarcades per un triangle. Abans de la Guerra Civil, lògies maçòniques, cooperatives obreres i ateneus populars solien estar estretament vinculats.