Records d’un salvament

Duran i Sanpere va deixar un testimoni escrit de l’operatiu de salvaguarda dels arxius catalans, que permet copsar les enormes dimensions de la feina.

Agustí Duran i Sanpere va recollir en un dietari l’activitat que va desenvolupar la Secció d’Arxius durant la Guerra Civil per salvar els fons documentals. El dietari és incomplet i comprèn des del 31 juliol de 1936 fins al 28 de maig de 1938. Reflecteix les accions diàries dels diferents membres de la Secció, els viatges de recollida de documentació, els trasllats, els treballs d’inventari, les visites; en resum, una activitat frenètica documentada amb força detall. És un testimoni escrit imprescindible per copsar la dimensió de l’operatiu de salvament. En presentem una petita mostra.

El dietari s’inicia el 31 de juliol de 1936. A l’inici de la Guerra Civil, la crema de monuments religiosos i els seus arxius va ser un fet corrent:

• “El Sr. Bernardí Martorell, porta cinc pergamins cremats i un sense cremar, procedents de Santa Maria del Mar.” (31/7/1936)

La recollida de documents era constant i, sempre que hi intervenia, ho anotava:

• “Recollits 19 paquets de documents i llibres de l’Arxiu de Santa Maria del Mar. Un camió del Servei de Museus: Arques, Amat, Cayo, Ismael i Manuel Estrems, Dalmau, Benavent i Cluselles, B. Martorell.” (1/8/1936)

Per tal d’evitar possibles atacs a edificis de l’Església, s’instal·laven rètols amb la nova funció que exercia l’immoble a partir d’aquell moment:

• “Col·locació al Palau Episcopal d’un cartell amb la inscripció Arxiu General de Catalunya.” (4/8/1936)

Durant la recollida de l’Arxiu de Sant Joan de Jerusalem, situat en un convent de monges del barri de Sant Gervasi que s’havia confiscat i destinat a hospital per a milicians, membres de la FAI van detenir Duran tot qüestionant el seu propòsit i amb l’amenaça d’afusellar-lo. Finalment se’n va poder escapolir, però sense l’arxiu. El mes de maig de 1937 va aconseguir recuperar-lo de mans d’uns milicians, a qui va pagar el doble dels diners que els oferia un drapaire per fer-se càrrec de l’arxiu i trinxar-lo com a paper vell. En aquest fragment del dietari, Duran només va anotar amb discreció, com veiem, “resultat negatiu”.

• “Visita a l’Arxiu de Sant Joan de Jerusalem. Dos camions llogats (resultat negatiu) Bas, Rius, Buch, Gómez, germans Estrems, Dalmau i Amat.” (6/8/1936)

La casa dels números 2 i 4 del carrer de la Palma de Sant Just, antiga Casa del Retir i de l’Esperança, va servir per recollir els arxius, classificar-los, netejar-los i ordenar-los i aplanar pergamins. Al convent, que havia estat saquejat, també es va posar un rètol per evitar malentesos.

• “Trasllat de l’Arxiu de la Catedral a l’Esperança. Un camió llogat.” (9/9/1936)

• “El pintor Agustí Grau recull el plafó per a pintar un rètol per la casa de l’Esperança.” (16/9/1936)

Al dietari hi va deixar constància dels treballs de preparació per al trasllat de part dels documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Viladrau:

• “Acaben a l’Arxiu dels Antics Estats de Catalunya i Aragó els treballs de protecció dels primers nuclis de documentació: Arques, Riquer i Buyreu.” (4/12/1936)

També hi feia palès que arribaven les caixes per al trasllat:

• “Entrada de les caixes de la casa Pou i Ripoll, especials per a traslladar documentació.” (8/12/1936)

I hi va anotar l’inici del trasllat a Viladrau:

• “A l’Arxiu dels Antics Estats de Catalunya i Aragó: carregar dos camions amb documentació per traslladar-la a Viladrau. Gómez, Riquer i Buyreu. Duran i Arques marxen a Viladrau. Marxen els camions amb la documentació a Viladrau. Riquer i Gómez.” (18/12/1936)

Els treballs d’organització d’arxius i els viatges són també una constant:

• “Riquer i Buyreu a l’Esperança, endreça de l’Arxiu del Pi.” (Del 15/6/1937 al 19/6/1937)

• “Viladrau: els pergamins aplanats són 11.821.” (17/7/1937)

• “Viatge a Hostalric. Convenim amb Ajuntament per a treure l’Arxiu de l’Hospital de Casa Medinaceli.” (7/8/1937)

Duran dona testimoni dels bombardeigs, que van motivar que, avançat l’any 1938, es destinés el monestir de Pedralbes, als afores de la ciutat, a acollir l’Arxiu Històric General de Catalunya:

• “Bombardeig al veïnatge de la plaça Nova.” (30/1/1938)

• “Segueix el bombardeig. Refugi de quadros i fotografies, vidres a la torra de la plaça Nova.” (18/3/1938)

El dietari té un final sobtat el 28 de maig de 1938, amb la “Visita al Conseller de Justícia sobre Arxius Notarials.” Les raons que s’interrompís podrien ser els obstacles creixents posats pel Govern de la República a la tasca governamental de la Generalitat, una escassetat de proveïments cada cop més aguda (aliments, paper…), els bombardeigs, l’empitjorament general de la situació per l’evolució de la guerra… Tanmateix, les tasques de salvament van continuar activament fins al final del conflicte armat.