La City Protocol Society ja està en marxa. Després de poc més d’un any de preparació, l’octubre del 2013 va quedar constituït a Califòrnia el consorci internacional que promou el City Protocol, un conjunt d’acords i estàndards per avançar en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents. Barcelona té un paper destacat en aquest procés.
© Oriol Malet
San Ramon és una petita ciutat situada a uns quaranta quilòmetres a l’est de San Francisco (Califòrnia, Estats Units) i a uns cinquanta al nord del cor de Silicon Valley. No és tan coneguda com Palo Alto, Cupertino, San Jose o Menlo Park, però potser ho serà a mig termini perquè San Ramon és la seu oficial de la City Protocol Society, una organització sense ànim de lucre que promou la definició i l’adopció d’estàndards globals per a la transformació progressiva de les ciutats cap al que es coneix internacionalment com smart city o ciutat intel·ligent.
La localitat californiana de San Ramon acull la seu oficial de la City Protocol Society, però bona part de l’ànima del projecte es troba a Barcelona, la capital on hi ha, també, a hores d’ara, el secretariat d’aquesta entitat jove (al recinte modernista de Sant Pau, en concret).
“El projecte va sorgir d’una reflexió sobre el futur de les ciutats intel·ligents i la necessitat de compartir experiències i solucions”, recorda Manel Sanromà, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona i, des del mes d’octubre passat, president de la City Protocol Society. “Les empreses dissenyen la seva tecnologia per donar solucions als problemes de les diverses ciutats, però com que totes les ciutats tenen problemes similars, el resultat és que es donen solucions similars però sense gaire col·laboració entre les ciutats i sense disposar de recomanacions o estàndards que permetin arribar a les solucions de manera més eficient i àgil”, detalla Sanromà.
Aquesta reflexió sobre la realitat de les ciutats intel·ligents deixava en evidència la necessitat de posar en marxa un fòrum on les ciutats, les empreses, el món acadèmic, els centres de recerca i la societat civil participessin en l’estudi dels problemes i la proposta de recomanacions o estàndards d’ús comú.
Organitzar un procés d’aquesta mena, amb milers de ciutats, empreses i investigadors treballant en paral·lel, no sembla gaire fàcil, però l’experiència d’internet ofereix una possible resposta. “El miracle d’internet és que diferents empreses, fabricants i usuaris acabem treballant amb uns mateixos estàndards, uns estàndards de facto que no han estat imposats sinó que s’han creat de baix a dalt”, recorda Manel Sanromà, bon coneixedor del procés de creació de l’Internet Protocol i de la Internet Society.
La reflexió sobre la realitat de les smart cities en desenvolupament i l’experiència d’internet van portar a proposar la creació d’un City Protocol, mitjançant un procés que lideraria la City Protocol Society. La proposta es va començar a elaborar a Barcelona en una trobada celebrada l’estiu del 2012 en què van participar més de 200 experts i representants de 33 ciutats, 15 universitats i mig centenar d’empreses i institucions.
Després d’un any de preparació i treballs, el mes d’octubre passat la City Protocol Society va quedar constituïda formalment amb el suport d’una trentena de ciutats, empreses i centres universitaris o de recerca.
Manel Sanromà destaca que, a banda de l’acte fundacional, la part fonamental del procés “comença ara amb la creació de grups de treball per abordar temes concrets en àmbits com l’energia, la mobilitat, el medi ambient o la tecnologia. Aquesta task force començarà a elaborar les recomanacions, els acords i, en el futur, possiblement també els estàndards comuns per al desenvolupament de les ciutats”. Una part essencial del procés consisteix a definir una dinàmica participativa que porti a l’adopció d’acords i protocols a escala mundial. El City Protocol pot afectar molts aspectes o nivells del que s’anomena smart city però, segurament, les àrees on és més fàcil arribar a definir estàndards comuns són les relacionades amb les tecnologies. “Estandarditzar la governança és una tasca que es preveu difícil, però hem de comptar, per exemple, amb l’open data, amb un sistema estandarditzat per publicar les dades de les ciutats. És possible plantejar-se la definició d’estàndards mundials”, afirma el gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica.
En temes d’actualitat i molt futur, com la utilització dels vehicles elèctrics a les ciutats, el City Protocol pot servir per establir estàndards pel que fa a les característiques dels sistemes i els punts de recàrrega. “Sens dubte trobaríem molts exemples pràctics, però l’important és que el City Protocol es pot estendre a totes les àrees del que considerem l’anatomia de les ciutats –declara Sanromà–. En alguns casos arribarem a acords i en d’altres ens haurem de limitar a apuntar recomanacions, però en cap cas ens hem de posar limitacions perquè el camp de treball és molt ampli.”
Després de posar en marxa el procés City Protocol i constituir legalment la City Protocol Society, l’objectiu immediat és “anar estenent la idea i el moviment per aconseguir sumar fins a un centenar d’organitzacions aquest any 2014, incloent-hi diverses dotzenes de ciutats”, avança Sanromà. De manera paral·lela, la City Protocol Society continuarà treballant en l’organització de la seva task force, grups de persones de tots els sectors implicats que, en qualitat de voluntaris, treballen en la discussió dels problemes i en la preparació de propostes i protocols.
Què és el City Protocol?
Es tracta d’un sistema de racionalització de la transformació de les ciutats basat en el diàleg i la recerca d’informacions, recomanacions i estàndards compartibles per totes les comunitats urbanes del món. La City Protocol Society (CPS), per la seva banda, és una organització internacional sense ànim de lucre formada per ciutats, empreses, institucions acadèmiques i altres organitzacions socials que té per objecte liderar la creació del City Protocol.
El City Protocol pretén treballar en totes les àrees que afecten la vida i el desenvolupament de les ciutats i els seus habitants. Els grups de treball encarregats d’elaborar les propostes d’acords i estàndards (City Protocol Task Force) s’organitzen en vuit àrees genèriques: medi ambient (aire, terra, aigua), infraestructures (informació, aigua, energia), edificis (llars, edificacions), espais públics (carrers, places, parcs), funcions (viure, treball, salut), ciutadans (persones, organitzacions), fluxos d’informació (lleis, economia, metabolismes) i actuacions (resiliència, autosuficiència, habitabilitat, seguretat i innovació).
Implicació de ciutats, entitats i empreses
“Barcelona ha promogut la idea i està decidida a seguir impulsant el projecte amb el màxim suport de l’alcalde Xavier Trias, però hi ha moltes altres ciutats i entitats que estan jugant molt fort en aquest procés que ara comença i que caldrà anar estenent arreu del món”, destaca el president de la City Protocol Society.
La reunió constitutiva de la nova societat es va celebrar a Barcelona el 31 d’octubre de 2013, i en el seu transcurs es va nomenar una junta inicial formada per representants de les ciutats d’Amsterdam, Barcelona i Quito, de les empreses Cisco i GDF Suez, de l’Institut de Computació de la Universitat de Chicago i de l’Acadèmia de Ciències de Nova York. També en són membres les ciutats de Dublín, Gènova i Moscou, així com les empreses i entitats Cast-info, CityZenith, Microsoft, OptiCits Ingenieria Urbana, Schneider-Televent, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).