© Stéphane Carteron
Un seguit de noves propostes han començat a prendre protagonisme els darrers anys en el món de les arts i de l’educació artística. Són projectes elaborats a partir de l’experiència de les aules, però dotats d’un caràcter més flexible i sensibles a una realitat social que pretenen millorar, i que compten amb el poder de la música com a factor de desenvolupament cultural i humà. Els encapçalen unes figures amb un perfil diferent del tradicional, que combinen la creativitat i l’activisme.
Hola Eva,
Molt interessant el teu article sobre el poder transformador de la música en l’educació infantil. Coïncideixo plenament amb el teu plantejament i m’agradaria comentar-te en aquest sentit l’experiència de la nostra escola, Escola de la Concepció, que possiblement coneguis, on els nens i nenes compaginen els seus aprenentatges del cicle de primària amb el desenvolupament d’una forta base musical de llenguatge, ritme, musicalitat, instrument i intepretació en un combo des de 3er fins a 6è format per tot l’alumnat de la classe.
El projecte, que constitueix l’eix estratègic i vertebrador del projecte escolar des de fa molts anys, ha anat madurant amb el temps, amb una bona colla de promocions graduades en formació musical a part de la reglada currilar estandarditzada, i els resultats en el funcionament del centre són molt espectaculars.
Dir-te que la cohesió dels grups d’aula és elevadíssima, que l’aprenentatge de l’escolta, el respecte, la corresponsabilitat i complicitat entre alumnes és envejable, i que existeix un nivell de conflictivitat mínim a les aules; a en canvi, hi trobem un alt rendiment escolar global de la majoria de l’alumnat.
Et convido a presenciar algun dels concerts / audicions oferts per l’escola per les 4 big bands que hi funcionen. És engrescador i admirable veure intepretar i sentir com sonen conjunts orquestrals composats per nens i nenes de 9 anys, o 10, o 11 o els de 12 anys.
Aquest projecte tira endavant amb un finançament públic sempre precari, pel que any rera any hem de lluitar i que, en l’actual cojuntura, ens volen vendre com un luxe insostenible. No sé si ens en sortirem, però el que està clar és que el poder educatiu i de desenvolupament personal del projecte en l’escola és innegable.
La llàstima és que aquest projecte sigui un oasis en el panorama educatiu d’aquest país.