Il·lustració: Miguel Gallardo
Les monedes complementàries són sistemes monetaris que es creen al marge dels oficials per promoure projectes socials, ambientals i econòmics, posant en valor actius i recursos locals que no es troben als circuits ordinaris d’intercanvi. S’erigeixen també com a alternativa –i desafiament– a la banca tradicional, una banca que surt de cada nova crisi financera més concentrada i poderosa que abans, amb l’ajuda d’una digitalització que, lluny de fomentar l’eliminació d’intermediaris com en altres sectors econòmics, en el financer els fa cada cop més forts.
Barcelona prepara la seva moneda alternativa, lligada inicialment a un pla de desenvolupament social i comercial dels barris de l’Eix Besòs. A les pàgines següents expliquem els trets generals del projecte i oferim una visió dels seus precedents i dels fonaments teòrics i pràctics d’aquests mètodes alternatius d’intercanvi, que n’inclouen alguns de no estrictament monetaris com els bancs de temps i diversos tipus d’organitzacions cooperatives.
A més d’experiències acostades en el temps i l’espai com la grama de Santa Coloma de Gramenet o l’ecoseny de l’Ecoxarxa Montseny, també són protagonistes d’aquest dossier altres sistemes reeixits com la cooperativa suïssa de crèdit empresarial WIR, la lliura de Brístol, la moneda del municipi austríac de Wörgl –amb resultats espectaculars durant els anys de la Gran Depressió– i els LETS (Local Exchange and Trading Systems), sorgits el 1983 al Canadà. Mereixen un article a part les ecoxarxes que es van crear a Catalunya a partir del 2009 i la Cooperativa Integral Catalana, generadora de nombrosos projectes econòmics alternatius.