Lost & Found

© Salva López
La fira es fa en àmbits tancats o oberts segons l’època de l’any.Edició d’estiu a la platja de la Barceloneta.

Lost & Found és una fira que propicia la trobada entre gent que no es coneix. Max Porta, un dels seus impulsors juntament amb Diego Albanell, explica que el projecte va germinar en converses a la màquina de cafè: “Havíem vist iniciatives semblants a fora i crèiem que a Barcelona faltaven espais interactius, populars, on la gent pogués vendre o intercanviar objectes de casa”. La fira, de periodicitat trimestral, facilita als particulars un espai on exhibir i vendre objectes domèstics, des de roba fins a llibres, passant per qualsevol cosa prescindible que pugui tenir una segona vida en mans d’algú altre. El sentit de Lost & Found és donar una segona oportunitat a objectes de primera necessitat inútils, objectes que ens sabria greu llençar però que estaríem contents de saber que algú els aprofita.

Si busquem mercats equivalents en altres països trobarem referents en el garage sale americà i també a Holanda. El Dia dela Reina d’Amsterdam és un dels esdeveniments que els han inspirat: a Amsterdam, un cop l’any, la gent marca el terra amb el seu nom i l’endemà ocupa el lloc per vendre. A partir d’aquests referents van construir un model propi.

Lost & Found és un esdeveniment que ha nascut i s’ha fet gran sota el paraigua de les xarxes socials. L’esperit col·laboratiu que impregna el seu modus operandi no és res més que la traducció d’unes relacions que prèviament s’han establert virtualment.

Cartell de l’edició d’aquest mes de juny.

Ja s’han fet vuit edicions des del 2007. Va costar trobar el model, i el van trobar finalment gràcies a la xarxa. “La xarxa va fer que molta gent es posés en contacte amb nosaltres, perquè no podíem fer una campanya de comunicació convencional. Hi va haver un punt d’inflexió en el moment en què vam entrar a Facebook, on ja tenim més de 5.000 amics i fans”, explica Max Porta. La divulgació a les xarxes en va permetre eixamplar la base. Van començar amb 60 parades el primer any i a l’edició del juny d’enguany es preveu que n’hi hagi 350, i si no n’hi ha més és perquè no hi caben. El mercat se celebra als vestíbuls de l’Estació de França a l’hivern i a la platja dela Barceloneta a l’estiu.

“La gent s’ha d’inscriure al nostre web. Omples un formulari de subscripció i reserves una parada al mercat per 30 euros. Cada parada ocupa quatre metres quadrats. Hi ha una autoselecció. Has d’oferir alguna cosa que et diferenciï”.

“L’ideari d’aquest mercat per a particulars es resumeix en les tres erres: reutilitzar objectes, reduir el consum i reciclar.”

Lost & Found és un mercat per a particulars. No està permès que vinguin botigues. “Abans d’assignar una parada demanem una descripció dels objectes que es portaran. L’artesania no hi està permesa, perquè entraríem en competència amb els mercats d’artesania de la zona. En cas contrari, això s’ompliria de fires d’artesans”, explica Diego Albanell.

© Salva López
L’edició del mes de març de 2012, a l’Estació de França

Lost & Found no és, però, una simple versió 2.0. del mercat dels encants. El projecte té diverses branques. La primera, i la més evident, és el mercat, que se celebra cada tres mesos amb la voluntat de generar un punt de trobada en diumenge, on hi hagi música, ball, festa: potenciar l’oferta lúdica de la ciutat els diumenges. La vessant lúdica és indissociable de la part comercial. El col·lectiu de discjòqueis 2nd Hand Deejays punxen música molt eclèctica, música jamaicana, jazz, soul, estils que d’alguna manera reflecteixen el mateix tipus de producte que podem trobar al mercat però en l’àmbit musical.

Un dels lemes de Lost & Found és potenciar una manera sostenible d’adquirir béns materials. El seu ideari es resumeix en les tres erres: reutilitzar objectes, reduir el consum i reciclar. Lost & Found ha anat adquirint tota una identitat pròpia, basada en una estètica vintage, que és palesa en els seus cartells, dissenyats per Guillem Pericay, que sempre traspuen un humor festiu. Els fundadors d’aquesta cita trimestral són conscients que el vintage és cool i resulta atractiu. Saben també que el vintage encara s’associa al glamur, però que aviat servirà per dissimular la pobresa que ve. Reciclarem coses velles i direm que són antigues.