Il·lustració: Patossa
Barcelona ha estat capdavantera a l’estat espanyol a prohibir les curses de braus i l’ús d’animals al circ, i ara ho és a treballar per un nou model de Zoològic que estalviï patiments als animals. Tant la lluita antitaurina com l’impuls renovador del Zoològic s’han vist afavorits per la complicitat d’una administració especialment sensible en aquest àmbit. Es tracta de lluites i projectes que, tanmateix, prenen tot el seu sentit quan s’insereixen en una defensa en amplitud del benestar de la fauna i de la biodiversitat, factors que són indicadors de salut col·lectiva, civilitat i compromís ecològic. Però sovint imaginem els animals en espais naturals fora de la ciutat o reclosos en zoològics, i oblidem que vora nosaltres hi ha també una fauna urbana molt rica i majoritàriament lliure.
El soroll, la contaminació o l’afany predatori no juguen a favor de l’equilibri entre els humans i les altres espècies que troben el seu lloc i modus vivendi dins l’ecosistema urbà. Vetllar per la protecció d’aquestes espècies –i pel control de les invasores– és un deure cívic i una manera de preservar els nostres lligams amb la natura. Experts i activistes ens descobreixen en les pàgines següents la riquesa d’aquest tresor natural de Barcelona, immediat però també recòndit.