© Cristina Daura
La globalització ha comportat un gran increment de la mobilitat i dels intercanvis culturals arreu del món. Barcelona, que acapara gran part de la immigració de Catalunya, s’ha convertit en un mosaic molt divers de cultures i de llengües. És una responsabilitat compartida vetllar perquè el patrimoni que aporten esdevingui un motor de riquesa i d’oportunitats per a tots. La història de les llengües, en efecte, mostra que les grans innovacions es donen en societats que han sabut encabir les aportacions d’altres cultures, que han aprofitat l’arribada d’altres grups per transformar-se i potenciar la seva creativitat.
Especialistes en lingüística i representants d’entitats vinculades a l’estudi i la defensa de la llengua tracen en aquest dossier un retrat de la societat barcelonina i apunten vies per a la resolució dels problemes derivats d’aquest caràcter plurilingüe. S’hi consideren àmpliament les relacions entre els dos idiomes principals, el català i el castellà, en un context on la llengua històrica, reintroduïda als àmbits institucionals, té encara pendent el repte de recuperar el món de la proximitat. Les relacions entre les diverses llengües, segons es determina en un dels articles, s’haurien d’ajustar a criteris de sostenibilitat. Una sostenibilitat que, tot i reconeixent l’augment de la intercomunicació, reclamaria les condicions per garantir el desenvolupament dels diferents grups lingüístics.
El dossier dedica un article específic a la situació a les aules escolars, on el català és la principal llengua vehicular però la presència del castellà dista molt de ser anecdòtica. I es recorda, així mateix, el vintè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que es va aprovar en una conferència mundial celebrada a la Universitat de Barcelona amb el suport de la Unesco, amb l’objectiu final de contribuir a corregir els desequilibris lingüístics al món, així com assegurar el respecte i el ple desplegament de totes les llengües i assolir la pau lingüística.