Si el capitalisme creava noves necessitats de masses i despersonalitzava el consumidor, ara és el consumidor qui busca, tria i està disposat a pagar per una bona idea; demana un tret distintiu. Hem passat a fer les coses a la mida i al gust dels altres.
© Dani Codina
Una activitat pensada per a les famílies: el Brunch Electrònik, al Poble Espanyol, el passat mes d’abril.
Els científics de l’Institute for Research in Biomedicine van gravar un vídeo musical on sortien ballant per aconseguir mecenes que sufraguessin les investigacions que porten a
terme sobre el càncer, l’Alzheimer i la diabetis. En un dels cartells del vídeo es pot llegir: “Together we can make the difference”. Junts podem marcar la diferència.
Aquest “junts” parteix de la individualitat (no individualisme). O millor dit, del conjunt d’individualitats que construeixen un col·lectiu. Hem passat del make it yourself
a fer les coses a la mida i al gust dels altres. Per als altres.
L’èxit ja no es mesura pel nivell adquisitiu. De fet, en èpoques difícils, la gent es mira els rics amb recel. Ara el triomfador és aquell que s’ha arriscat i es dedica a allò que
vol. La medalla és que el seu client, ja sigui perquè li compra el marc per a un quadre, la fruita que ell mateix ha cultivat, o li demana que li repari unes sabates en ple barri de la
Bonanova, se senti exclusiu. És a dir, el premi és per a tots dos. Al comprador li gratifica saber que s’enduu una peça única i que té un tracte personalitzat, vol tenir la impressió
que no forma part de l’anònima cadena de producció de consum ràpid, sinó d’un intercanvi de tu a tu.
Si el capitalisme creava noves necessitats de masses i despersonalitzava el consumidor, ara és el consumidor qui busca, tria i està disposat a pagar per una bona idea; demana un tret distintiu.
El passeig de Gràcia és un mostrador de marques vistós per als turistes, però molts barcelonins prefereixen les botigues de barri, on s’emproven el jersei o el collaret que ha fet una dissenyadora a un preu assequible. Els mobles de segona mà i vintage, comprats als Encants i restaurats amb gust a llocs com el Meublé, comencen a ser una alternativa a les gastadíssimes opcions d’Ikea.
Es comparteix un llenguatge. Entre emissor i receptor es crea una relació directa i pròxima, gairebé íntima. “Això que has fet m’agrada”, i “m’agrada que això que he fet ho tinguis tu”. El restaurador també busca el seu client i li ofereix un plus que el distingeixi dels altres. Cada vegada hi ha més bars que donen la benvinguda a les mascotes, en una ciutat en la qual el 15% de les famílies viuen amb un gat o un gos. El bar Mudanzas, el Calders, a Sant Antoni, o la Casa del Llibre accepten l’entrada d’animals. La periodista Micaela de la Maza n’ha publicat una guia. També hi ha perruqueries canines que ofereixen un servei d’autorentat, i sastreries, spas i chiquiparks per a gossos, com Barkcelona.
D’altra banda, la prohibició de fumar als locals ha fet que aquests s’hagin adaptat perquè hi càpiguen els cotxets dels més petits. Les reunions de mares i pares amb els bebès ja no es fan al parc, sinó a les teteries o les fleques on també serveixen cafè. Hi ha restaurants que han engegat campanyes per atraure famílies amb nens, i en alguns comerços veiem tauletes, cadiretes i joguines perquè s’entretinguin.
La idea és que no pel fet de ser pare o mare t’has de quedar a casa. Cada vegada hi ha més oferta d’activitats en família, com la cursa The Family Run. Valkiria Hub Space és un espai de cotreball que ha habilitat una sala annexa perquè les mares treballadores hi puguin deixar els nadons. Els alumnes de la Salle d’Horta ensenyen lectura, escriptura i càlcul als jubilats del barri. Persones de totes les edats conviuen i es mesclen en el seu dia a dia.
Els nens són els reis del Sònar Kids, on tenen centenars d’ofertes perquè aprenguin art, música, ciència, teatre o circ mentre es diverteixen. Se sol dir que la creativitat és el talent a l’abast de tothom, i que l’únic que cal perquè s’expressi és potenciar-lo. L’entorn és el que la inspira.