Els valors de la fauna urbana: salut, gaudi, benestar, convivència i biodiversitat

La fauna i la vegetació urbanes no són només un recordatori de l’entorn natural, amb el qual ens connecten emocionalment. Tenir-ne cura és també una obligació per contribuir eficaçment a crear una ciutat funcional, connectada amb els cicles naturals i que ofereixi un espai públic habitable.

El Pla del verd i la biodiversitat és el marc estratègic que s’ha donat Barcelona per recuperar la natura. Amb el pla es pretén ampliar i millorar els espais verds i construir una ciutat amiga dels animals. A la imatge, persones i gossos comparteixen l’espai públic al parc de la Ciutadella, a l’hora de la passejada del capvespre.
Foto: Vicente Zambrano

A l’hora d’esmorzar, una parella de tallarols capnegres i una de verdums espigolen a l’hortet urbà de la terrassa on ronda una abella. De tant en tant els acompanya una cotxa fumada amb la seva cua de foc. L’arribada de la primavera l’anuncien el xiscle i el vol lleuger dels falciots que retornen cada any a la ciutat (l’arribada de l’estiu, en canvi, s’albira quan les diminutes flors dels til·lers omplen la Rambla de Catalunya de la seva olor dolça i intensa). Camí del metro, cada dia, una cuereta blanca, una parella de merles i algunes tórtores turques fan tímides incursions a la vorera des dels jardins de la Universitat. Al capvespre, un grup de veïns es troben al carrer mentre passegen els seus gossos. Cotorres, coloms i garses s’entretenen a l’esponerós nesprer que el veí rega delicadament els caps de setmana. Els gavians s’ho miren tot plegat dels terrats estant. Quan fosqueja, un grup de bernats pescaires, en estricta fila índia, creua l’horitzó de retorn al delta del Llobregat, o potser van cap al Zoo, on viu una extensa colònia. De vegades es fa el silenci, trencat només pels lladrucs d’en Max, el gos de la veïna, i s’albira el vol elegant del falcó pelegrí, reintroduït fa una dècada gràcies a l’impuls d’un grup de ciutadans.

Aquestes trobades diàries amb la fauna salvatge de Barcelona, que conviu amb la domèstica, no són ni un relat de ficció ni un intent maldestre d’emular la infantesa de Gerald Durrell a Corfú. És el relat ben real dels encontres quotidians d’un veí de Barcelona que troba aquests instants de repòs i benestar gràcies a la fauna i la vegetació urbanes. Aquesta és, precisament, una de les primeres funcions de la biodiversitat urbana: salut, gaudi i benestar. Benestar i salut col·lectiva i de les persones que conviuen a casa amb animals.

Les ciutats són un gran embornal de matèria i energia, i generen externalitats (residus, contaminants de l’aigua i l’atmosfera, soroll…). Les necessitats creixents d’energia i materials fan que la petjada de la vida urbana sigui cada cop més intensa i tingui efectes més llunyans. En aquests moments, la humanitat consumeix anualment un 52 % més del que la natura és capaç de reposar en el mateix temps. Des de 1970 superem la biocapacitat de la natura per proveir-nos dels productes i serveis que ens ofereix. Des de 1970 s’ha perdut el 30 % de la biodiversitat mundial i han reculat molts ecosistemes naturals.

Des de la ciutat hem de contribuir a aturar aquesta sagnia. D’una banda, canviant el nostre model de producció i consum, utilitzant menys materials, no malbaratant aliments, reciclant, reduint els nostres residus, utilitzant el transport públic, generant energia renovable, utilitzant eficientment l’energia als nostres edificis… D’altra banda, a través d’un tomb dràstic en la valoració, la promoció i la preservació de la biodiversitat urbana. La fauna i la vegetació urbanes no encarnen només un recordatori de la nostra vinculació amb l’entorn, amb el qual ens connecten emocionalment. Tenir-ne cura és també una obligació si volem contribuir eficaçment a la creació d’una ciutat funcional, connectada amb els cicles naturals i que ofereixi un espai públic habitable per compartir.

Les acuàtiques de l’estany del parc de la Ciutadella, exemple de fauna perfectament adaptada a la vida urbana.
Foto: Vicente Zambrano

Qualitat social i ambiental

La ciutat no és només un conjunt d’edificis, serveis i oportunitats econòmiques. També és l’aire que respirem, l’aigua que bevem, l’espai on vivim. Per tant, ens hem d’exigir que sigui un lloc amb un aire i una aigua saludables, amb un espai públic biodivers i equitatiu que afavoreixi el contacte i la deliberació. Les oportunitats que ens ofereix la ciutat no poden anar desvinculades de la qualitat ambiental i social d’aquest espai. Hem d’aconseguir fer de Barcelona una ciutat més equitativa, més eficient, més diversa i menys contaminada. La fauna urbana és un excel·lent indicador d’aquest canvi necessari.

La natura a la ciutat també té beneficis tangibles. Ens ofereix serveis ecosistèmics: reducció de l’illa de calor, fixació de contaminants i de diòxid de carboni, resiliència… La primera qüestió és, per tant, millorar i incrementar la quantitat i la qualitat dels espais verds on prospera la fauna urbana. Com més riques i diverses siguin la fauna i la flora urbanes, més habitable serà la nostra ciutat.

El Pla del verd i la biodiversitat és el marc estratègic d’aquesta recuperació de la natura. No és senzill ampliar el verd en una ciutat densa com Barcelona. És necessari recórrer a totes les superfícies disponibles. La naturalització de la ciutat requereix ampliar la superfície d’espais verds (nous nodes i nous connectors), però sobretot impulsar un increment del verd funcional, de la cobertura vegetal, de la qualitat i la diversitat d’espècies, com preveu, per exemple, el Pla de l’arbrat. També cal comptar amb terrats, façanes i places. Cal incorporar verd provisional en espais amb altres usos previstos fins que no es fan efectius. Cal adoptar el criteri i la cogestió ciutadana en aquest procés de naturalització. Cal impulsar l’agricultura urbana.

L’abandonament definitiu de l’ús del glifosat (herbicida) per a la gestió del verd públic des de gener de 2017 és també una mesura en aquesta direcció: canviarà la fesomia de la ciutat tal com la coneixem, per oferir escocells i parterres plens de vida. Tot plegat amb l’objectiu de crear una xarxa verda que connecti Collserola, el gran reservori urbà de biodiversitat, amb el litoral.

Gestió ètica de la fauna urbana

Mentre ampliem els espais verds i construïm una ciutat amiga dels animals, hem d’avançar igualment en la gestió ètica de les poblacions i en la millora de la convivència. Algunes espècies s’adapten tan bé a l’hàbitat urbà que poden posar en risc la prosperitat d’altres espècies, o alterar el confort de viure a ciutat, o afectar el patrimoni verd i construït i, fins i tot, la salut.

Algunes espècies fa molts anys que són tan urbanites com nosaltres. D’altres, arribades de terres llunyanes, s’hi han instal·lat recentment. N’hi ha que eren veïnes cauteloses i que cada cop s’endinsen més en les àrees urbanes. Cal abordar la gestió de les poblacions d’aquestes espècies quan això es produeix. El repte està a fer-ho des d’una perspectiva preventiva i de manera ètica.

Si el respecte, la valoració i la gestió ètica de la fauna urbana són essencials, tenim un altre repte fonamental: la convivència. És clau la tinença responsable d’animals, entenent que un animal no és un objecte, sinó un ésser viu. Que els propietaris d’animals són els responsables d’un ús convivencial de l’espai públic. Que els animals urbans no poden ser un caprici, sinó que són uns amics per a tota la vida. Que l’abandonament és un crim. Que és millor adoptar (el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona –CAACB– dona en adopció centenars de gossos i gats cada any). A més de la tinença responsable, cal que la ciutat ofereixi espais i facilitats per tenir cura dels animals urbans (com, per exemple, les deu àrees d’esbarjo de gossos previstes per a l’any 2018 o les 695 colònies de gats gestionades per entitats socials).

En definitiva, la fauna i la biodiversitat urbanes són instruments i senyals de salut, habitabilitat, convivència, benestar, civilitat i compromís ecològic. Els reptes que ens presenten: tenir-ne cura, potenciar-les, donar-les a conèixer, gestionar-les èticament i desenvolupar un model urbà que permeti gaudir-ne!