Gentrificació és un terme derivat de l’arrel gentry, paraula relativa a la petita noblesa britànica. La primera que el va fer servir va ser la sociòloga Ruth Glass, el 1964, per referir-se a l’arribada de famílies de classe mitjana als barris cèntrics i obrers de Londres. Mitjançant la gentrificació un barri canvia la seva població històrica per un grup social diferent, dotat d’una capacitat adquisitiva més gran, cosa que comporta una modificació de l’aspecte formal i les activitats tradicionals del barri i, per tant, un qüestionament –que pot ser definitiu– de la seva identitat històrica.
La gentrificació és un procés complex i polèmic, traumàtic per a la població que es veu forçada a desplaçar-se, i en el qual intervenen les poderoses forces del mercat global, però que també pot estar impulsat, o afavorit, per les polítiques de regeneració urbana.
Barcelona, igual que altres ciutats europees, està sotmesa a dinàmiques de gentrificació intenses en alguns dels seus barris més emblemàtics. En aquest dossier, amb l’ajuda d’especialistes destacats en les problemàtiques urbanes, repassem les peculiaritats del fenomen, en discutim els factors i condicionants i reflexionem sobre com assegurar, davant del mercantilisme que tot ho envaeix, el dret a la ciutat de tots els seus habitants.