En l’àmbit de les tecnologies urbanes intel·ligents, Barcelona està passant de camp de proves a terreny d’implementació real. En aquest article examinem quin és el seu l’horitzó més pròxim i els reptes que plantegen a la ciutat.
© Oriol Malet
Quan assisteixes a la convenció europea de Cisco –el principal fabricant mundial d’equipaments de xarxa– i el nom de Barcelona apareix esmentat de manera destacada en les tres primeres conferències com a exemple de bones pràctiques en matèria d’intel·ligència urbana, t’adones que la ciutat és realment un referent internacional. Les smart cities constitueixen un dels camps principals en què es materialitzarà l’explosió de connectivitat que ha de transformar l’actual internet de les persones, amb 2.200 milions d’internautes, en la internet de les coses que, diuen, abastarà al final d’aquesta dècada entre 30.000 i 50.000 milions d’objectes connectats, i Barcelona és un aparador de l’estat de l’art d’aquestes tecnologies.
Els fanals de LED que hi ha instal·lats al voltant del Born, al barri de la Ribera, regulen automàticament la quantitat de llum segons la presència de vianants en el tram de carrer, per tal d’estalviar energia; però també notifiquen les avaries pròpies a la central municipal, la qual cosa en fa més eficient el manteniment. Algun d’aquests fanals conté, a més, detectors de temperatura, humitat, soroll i pol·lució que transmeten en temps real les dades que formen l’embrió d’un mapa mediambiental dinàmic de la ciutat. Al tram del carrer del Comerç que va del Born a l’Estació de França, els contenidors de brossa estan equipats amb detectors volumètrics i de gasos que avisen quan estan plens, de manera que els veïns pateixen menys molèsties nocturnes perquè el camió de recollida només ha de passar quan cal. Al pla de Palau, a un parell de travessies de distància, diverses places d’estacionament en zona blava contenen, incrustat a l’asfalt, un sensor magnètic que detecta si estan ocupades per un cotxe i n’informa als responsables de trànsit. I a la vorera del davant, la marquesina de la parada dels autobusos 36, 39, 59 i 64 disposa d’una pantalla interactiva per consultar rutes de transport i informació ciutadana. Tots aquests elements es comuniquen amb els diversos encaminadors de senyal repartits per la zona, connectats al seu torn a la xarxa municipal de fibra òptica: 500 quilòmetres desplegats per la ciutat, que són l’element troncal dels més de 500 punts públics d’accés Wi-Fi a disposició dels ciutadans i els seus dispositius mòbils. I allà on no arriba la fibra, les dades captades pels sensors es poden transportar mitjançant les xarxes de telefonia mòbil, gràcies a mòduls de comunicació cel·lular cada cop més assequibles. Als carrers del districte del 22@ hi ha una densitat de sensors similar.
Un cop comprovada en aquestes dues àrees –l’entorn del Born i el 22@– la viabilitat dels sistemes, les mateixes tecnologies ja s’estan aplicant en altres punts de Barcelona: els nous fanals del Paral·lel seguiran el model dels del Born; en la reurbanització del passeig de Gràcia està previst incorporar-hi sensors mediambientals; al barri de les Corts es dotarà de sensors una proporció significativa de les places d’aparcament, i la reforma de la plaça de les Glòries, una de les principals intervencions urbanístiques en curs, es monitorarà amb detectors de soroll, vibració i pols.
Millor qualitat de vida, estalvi econòmic
Els beneficis de la sensorització i la interconnexió de les ciutats s’haurien de veure tant en la qualitat de vida com en les finances municipals, mitjançant l’increment dels ingressos, la reducció de costos, l’augment de productivitat del personal i la millora del benestar dels ciutadans. Es calcula que una quarta part del valor que la internet de les coses aportarà durant aquesta dècada correspondrà al sector públic, i gairebé dos terços d’aquesta aportació es registraran a les ciutats, en àmbits que van des de la videovigilància fins al transport públic, passant per la gestió de l’aigua, l’aparcament, la il·luminació i la gestió de residus.
S’estan formulant models en què les tarifes d’estacionament siguin dinàmiques segons la demanda; considerant que en alguns casos el 30% del trànsit són vehicles que busquen lloc per aparcar, optimitzar aquesta operació permet estalviar combustible, reduir la contaminació i que els ciutadans disposin de més temps. Amb més informació sobre l’ús real dels serveis es poden ajustar els preus de les concessions respectives. Idealment, es poden arribar a crear “cercles virtuosos”: en un barri on l’Ajuntament inverteix en fanals connectats, a més d’estalviar en consum i manteniment i de la possibilitat d’oferir accés Wi-Fi als ciutadans, una millor il·luminació fa baixar l’índex de delinqüència i incrementa l’afluència als comerços, de manera que es creen llocs de treball i, com que la zona es revalora, la recaptació municipal creix. Un altre cas: Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) treballa per equipar els autobusos amb xarxes Wi-Fi. A més d’oferir connexió als passatgers, el sistema és capaç de detectar-ne –de manera anònima– els telèfons, i saber, així, quins trams del trajecte tenen més ocupació, a quines parades pugen i baixen i amb quines altres línies fan transbordament. Si es disposa d’aquesta informació, que els bitllets convencionals no proporcionen, es podran optimitzar les rutes i la capacitat dels vehicles.
En els temps que corren, la clau és que les inversions municipals en tecnologia urbana s’autofinancin. Segons un responsable de Cisco, el cost dels sensors d’aparcament s’amortitza en un any gràcies a l’estalvi en inspectors de tiquets de zona blava. I hi ha un altre factor que tant pot afavorir l’adopció de la intel·ligència urbana com frenar-la: en qualsevol projecte d’aquest tipus en què intervingui l’Administració pública és imprescindible que entre la comanda i l’obtenció de resultats visibles passin menys de dos anys. Són els que li queden a qualsevol polític electe després de descomptar el primer i l’últim any dels quatre que dura el seu mandat, dedicats, respectivament, a situar-se en el càrrec i a vendre la feina feta de cara a les eleccions següents. Una visió que alguns trobaran cínica i altres, senzillament, realista.
D’altra banda, no tot és tan senzill. Les possibilitats tècniques no sempre són aplicables fins a l’extrem: sobre el paper, els conductors podrien consultar en una aplicació del seu telèfon intel·ligent on hi ha un lloc lliure per aparcar, però els tècnics municipals de mobilitat opinen que això provocaria curses per arribar-hi el primer i prefereixen indicar el percentatge d’ocupació per zones.
Plataformes obertes davant del risc de monopoli
Una ciutadania sensibilitzada amb la privacitat de les seves dades pot ser reticent a veure la seva activitat encara més quantificada i processada. I els responsables municipals de tot el món que van participar fa uns mesos al congrés Smart City Expo estaven d’acord a manifestar la preocupació per la manca d’estàndards, que interpreten en forma de perill d’acabar sent captius d’un únic proveïdor de tecnologia.
Per això resulten prometedores dues plataformes obertes que s’han gestat parcialment a Barcelona en col·laboració amb Londres, Gènova i Bolonya: per a la captació de dades, Sentilo, un estàndard que normalitza la interacció amb els sensors i actuadors instal·lats als espais públics. I per a la difusió de les dades recollides, iCity, que en facilita el tractament a càrrec dels creadors d’aplicacions i dels mateixos ciutadans. Són algunes de les peces que hauran de compondre el sistema operatiu de les ciutats intel·ligents d’un futur no gaire llunyà.
Naturalment, Cisco té un gran interès a incrementar la quantitat de coses connectades, perquè els seus commutadors i encaminadors canalitzen una bona part de les dades que circulen pel món. Els desplegaments massius de la internet de les coses es produiran durant aquesta dècada. Bona part dels 30.000 milions d’objectes autònoms connectats –i dels 200.000 milions de connectables– que hi haurà l’any 2020 a tot el món estaran en els sectors de l’energia, el transport, el comerç –a Las Vegas hi ha casinos que tenen totes les fitxes de joc etiquetades digitalment– i la fabricació, cosa que explica la participació d’empreses com ara Rockwell, Zebra i Schneider a la Smart City Expo.
Però ja portem nous objectes connectats a sobre, com els rellotges intel·ligents i els dispositius que monitoren l’activitat física. I en veurem més: a principis de l’any que ve, alguns fabricants d’electrodomèstics trauran rentadores, rentaplats, altaveus i condicionadors d’aire que faran servir el protocol AllJoyn del fabricant de xips Qualcomm per notificar-se mútuament el seu estat i quines funcions poden oferir. Això sí, caldrà que algú posi ordre i deixi clars els límits de la privacitat en tota aquesta allau de dades.