L’abundància d’aliment, l’escassedat de depredadors i un microclima més regular i temperat expliquen per què els ocells colonitzen el medi urbà amb eficàcia. Els principals beneficis que n’obtenim són de caràcter intangible, estètics o de lleure.
Cotorres a la plaça de Josep Maria Folch i Torres, avui dominants a la ciutat, malgrat que n’eren absents tan sols uns decennis enrere.
Foto: Vicente Zambrano
Les 7.30 del matí d’un diumenge d’hivern a la cruïlla Diagonal-Tuset; els darrers noctàmbuls abandonen discoteques i bars i s’arrosseguen a la cerca d’un taxi, aliens al seu entorn. El carrer ha esdevingut un abocador de matèria orgànica amb restes de menjar i begudes; un festí per a coloms i gavians que aprofiten l’absència de persones i de gossos, abans que els serveis de neteja municipal, mànega en mà, apilin la brutícia a les vores del carrer perquè la màquina escombradora l’engoleixi. L’activitat ocellaire és frenètica; cinquanta coloms i deu gavians s’afanyen a endrapar. Amb tot l’enrenou, un colom es despista i el caça el gavià a qui li agrada més un plat calent que un de fred. L’autor del crim és l’exemplar que viu a Diagonal-Aribau i s’ha especialitzat a caçar coloms a la plaça de Francesc Macià. En mitja hora el carrer quedarà net i els ocells es buscaran la vida en un altre sector.
Des del punt de vista ecològic aquesta història ens explica la diferència entre els sistemes naturals i els artificials. A la ciutat l’abundància de recursos alimentaris, la presència de pocs depredadors i un microclima més regular i temperat són factors clau per entendre per què els ocells, animals oportunistes, colonitzen el medi amb eficàcia.
Dos exemplars de l’omnipresent colom a l’Hivernacle.
Foto: Vicente Zambrano
Però, quantes espècies d’ocells hi ha a Barcelona? La majoria de ciutadans es pensen que només coloms, gavines, pardals i cotorres. Alguns hi afegeixen orenetes, tot i que són molt escasses i sovint es confonen amb l’abundant falciot. La realitat és molt diferent. La superfície municipal ocupa el 0,32 % de tota la catalana, però allotja un 30 % de les espècies d’ocells que hi nidifiquen. Hi nien poc més de 80 espècies, i durant l’hivern i els passos migratoris se’n poden observar unes 250. El barceloní ignora que al voltant de casa seva en pot detectar sovint entre 10 i 30. Les més comunes, a més de les ja esmentades, són el tudó, la tórtora turca, la merla i els estornells, fàcils de veure perquè sovint mengen a terra. Altres cal buscar-les al cel, com els falciots i els ballesters, que volen cridaners a l’estiu. Recercar als parcs entre la vegetació ens permetrà fer noves troballes.
A Barcelona, el verd és relativament recent i la major part dels parcs urbans contenen pocs arbres vells, però alguns jardins històrics com el del Palau Reial, la Ciutadella o el Laberint d’Horta són observatoris excel·lents on trobar mallerengues, tallarols, mosquiters o papamosques. La proximitat a Collserola permet que els jardins de Can Sentmenat o el castell de l’Oreneta allotgin el picot verd i el picot garser gros. Els estudiants de Ciències Ambientals comencen a conèixer ocells silvestres als jardins del Zoo. La gran abundància de palla, fang i altres materials per bastir el niu, les restes de menjar que cauen de les menjadores dels animals o de les mans dels visitants, el gran nombre d’abeuradors i l’absència de gossos domèstics fan del Zoo el millor indret de la ciutat. Qualsevol racó és bo per descobrir, identificar, conèixer els ocells i gaudir-ne. Només calen paciència, atenció i evitar moviments bruscs que els espantin.
Un gavià a l’Hivernacle del parc de la Ciutadella.
Foto: Vicente Zambrano
L’urbanisme i la vida de la ciutat són canviants i la comunitat d’ocells respon als canvis. Diverses espècies dominants avui eren absents fa unes poques dècades. Les cinc mil cotorres de pit gris actuals provenen de les assilvestrades des de 1965. La tórtora turca, procedent de l’Àsia meridional, va aparèixer a Barcelona el 1989. El tudó era fins fa poc un ocell forestal arraconat a Collserola. La seva presència es deu a una soca adaptada a la vida urbana, molt prolífica i que no té por de les persones. El gavià argentat va començar a criar el 1980 a la teulada del seminari del carrer de la Diputació. Ara hi ha vora dues-centes parelles criant en terrats d’habitatges. Abans de la dècada dels vuitanta, l’estornell vulgar només venia a Barcelona a passar l’hivern. A finals dels anys setanta era fàcil observar-ne grans estols al capvespre a la plaça de Catalunya, mentre despistaven el falcó pelegrí que intentava caçar-ne algun. Ara la plaça de Catalunya ajoca només estols petits, però l’estornell hi cria d’ençà de 1985. Finalment, el falcó pelegrí ha tornat a criar després d’un reeixit programa de reintroducció que va revertir l’extinció causada per l’eliminació, entre 1970 i 1975, de la parella que criava a la torre de la basílica de Santa Maria del Mar.
Com ens ajuden els ocells?
Els humans extraiem de la natura béns i serveis que actualment estudiem sota el concepte de serveis ecosistèmics, un terme que tècnicament es defineix com aquelles contribucions directes o indirectes dels ecosistemes al benestar humà. Els ocells també ens proveeixen de serveis ecosistèmics. A Barcelona contribueixen, per exemple, a controlar les plagues: els ocells insectívors poden ajudar a prescindir de tractaments fitosanitaris al verd de la ciutat. El principal servei que ens ofereixen, però, pren la forma d’una sèrie de beneficis intangibles, com el lleure o l’apreciació estètica, que cataloguem com a serveis culturals, vinculats a la seva bellesa i a la facilitat d’observació que presenten. La proximitat entre ciutadans i ocells fa que en el context urbà moltes persones gaudeixin dels ocells, connectin amb la natura a través d’aquests organismes o els utilitzin com a inspiració de l’activitat creativa. Els habitants de les ciutats valoren en general de forma positiva el paisatge sonor que aporten els ocells als parcs i jardins i que contribueix al benestar físic i mental, mentre a les escoles i als instituts la col·locació de caixes niu o les activitats d’observació d’ocells acosten nens i joves a la natura immediata.
Fa més de cinquanta anys un professor universitari va publicar diversos materials sobre els ocells dels jardins de Barcelona, llavors una novetat, ja que la fauna de les ciutats era oblidada o negligida. Als anys setanta i vuitanta el Zoo, el Museu de Zoologia (l’actual Museu de Ciències Naturals) i la UB van continuar la tasca. Els darrers quinze anys s’hi han afegit oenagés com l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i els equips tècnics de l’Ajuntament. Tots plegats han generat una xarxa que uneix naturalistes, institucions científiques i gestors municipals en projectes de ciència ciutadana. Com a fruit d’aquesta harmonia, el 2012 es va iniciar l’atles dels ocells nidificants de Barcelona, promogut per l’Ajuntament, sostingut pel conveni que va firmar amb la Fundació Zoo de Barcelona, la UB i l’ICO i dut a terme per més de tres-cents voluntaris. L’obra facilitarà un coneixement de base sobre la distribució dels ocells durant la temporada de cria i sobre els serveis que ofereixen als ciutadans.
S’acaba l’article. Sortim de la Facultat de Biologia: un mascle de cotxa fumada s’atalaia a l’adjacent arc edificat per Gaudí. Arquitectura de primera línia, una comunitat d’ocells notable i un interès creixent de la ciutadania per conèixer-la i fruir-ne coexisteixen a Barcelona.