Els mercats, una cultura alimentària

Barcelona té una tradició de mercats que es remunta al segle XIX. La irrupció dels supermercats i les grans superfícies als anys vuitanta en va fer perillar la continuïtat, però la renovació arquitectònica i l’aposta decidida pel producte fresc han preservat un model. Avui dia la ciutat disposa de quaranta mercats municipals, que atenen al voltant de seixanta milions de visites anuals. Entre el 30% i el 35% del producte fresc que es ven a Barcelona es ven als mercats, que són en conjunt la primera empresa de venda d’alimentació fresca, amb set mil treballadors i una facturació de mil milions d’euros l’any.

Els mercats, que s’han distingit per la varietat i la qualitat dels productes i pel tracte personalitzat als clients, són avui un dels tres serveis més ben valorats pels barcelonins, després de les biblioteques i del metro.

En aquest dossier ens proposem revisar l’evolució d’aquesta tradició i la seva situació actual. Manuel Guàrdia i Marçal Tarragó tracen una història dels mercats que és, també, una història alimentària de Barcelona. Tots dos sostenen que la cristal·lització de la cuina catalana i mediterrània ha anat de bracet de la consolidació del nostre model de mercat. La periodista Trinitat Gilbert i la cuinera Ada Parellada descriuen els valors del model: la comercialització de productes de proximitat, frescos i saludables; la relació de confiança que s’estableix amb el paradista; la configuració del mercat com a eix central del barri, punt de trobada i socialització, sobretot per a la gent gran; el foment d’uns hàbits alimentaris saludables. Finalment, Joan de Déu Domènech, historiador, escriptor i gastrònom, aventura un examen prospectiu amb algunes gotes d’escepticisme.