L’autenticitat va lligada a la tradició. Barcelona, que s’havia de convertir en la capital del disseny, ara ret homenatge a la profunditat de les arrels i les coses de tota la vida. Al mateix temps hi ha ganes de fer una Barcelona per a tothom, i s’estenen les iniciatives solidàries, de crítica i de denúncia social.
Dani Codina
Retrats de veïns del Poblenou reproduïts al carrer dins del projecte Now Poblenou, que denuncia la gentrificació del barri.
Paral·lelament a la sensació que des de la ciutadania es poden assolir fites en altres temps impensables, va creixent el sentiment de pertinença als barris. Als balcons de la Barceloneta onegen banderes commemoratives del seu naixement per reivindicar-se davant la mala imatge que els últims estius els ha donat el turisme de borratxera. Han passat de la queixa a l’orgull compartit.
Rutes per conèixer Sant Andreu, les cares dels veïns de Poblenou convertides en grafits a les portes metàl·liques dels seus establiments, “El rastre de l’aigua” d’Horta-Guinardó, el Mapa Verd de Sarrià, les rutes de tapes, les samarretes i botigues que inclouen la marca Gràcia o l’Eixample, el micromecenatge per salvar locals històrics com sales de cinema o teatre: tot plegat convida els veïns a formar part d’un projecte de ciutat. La ciutat que ells volen.
Per dotar-la d’una identitat, cal desenterrar-ne la memòria. Del seu passat es deriva la singularitat de cada espai. La defensa dels edificis emblemàtics o les fotos d’una Barcelona desapareguda pretenen reconstruir-la des dels seus fonaments històrics. El seu llegat romà pren protagonisme, així com l’època bohèmia en què la burgesia i els baixos fons del Barri Xino es mesclaven al Paral·lel, al començament del segle xx.
Dani Codina
Els veïns de la Barceloneta llueixen amb orgull la bandera del barri en molts balcons.
A Verkami, el projecte per editar el llibre Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer a Poblenou ja ha recaptat gairebé 1.500 euros. Aquest és el segon volum de la col·lecció “Memòria Cooperativa de la Ciutat Invisible”, que s’obre amb Les cooperatives obreres de Sants.
El bar Núria a Canaletes, o el Niza, a la Sagrada Família, es troben en procés de rehabilitació. Els veïns de Badal han aconseguit que el seu ajuntament es comprometi a recuperar el refugi antiaeri. Les Cases Barates del Bon Pastor o els sis mil anys d’història del Raval, on al neolític ja vivien ramaders i pagesos incipients, són les bases des de les quals s’estructura la ciutat.
També hi ha interès a descobrir les Barcelones més ocultes o curioses: el Taller d’Història de Gràcia, per exemple, va programar un recorregut nocturn per conèixer la crònica negra del districte. Manel Gausa ha publicat Somorrostro, crònica visual d’un barri oblidat. Passejades pels seus cementiris o a la llum de la lluna, una cursa esportiva al subsòl, una ruta científica, tours en sidecar, els punts més smart del Born a través d’una aplicació del mòbil, o el turisme pesquer, són altres propostes que ens mostren la ciutat com no l’havíem vist mai.
L’autenticitat va lligada a la tradició. Aquesta que s’havia de convertir en la capital del disseny –pura estètica– ara ret homenatge a la profunditat de les arrels i les coses de tota la vida, com la petanca, els quintos, l’esmorzar de forquilla, les mandonguilles, l’absenta o la llet d’euga.
Menjar típic de Bangla Desh en un dels “Àpats amb la família del costat” organitzats per SOS Racisme. Diverses iniciatives descobreixen una Barcelona inèdita, oblidada o amagada.
Consum i solidaritat
Potser ets dels qui es tallen els cabells a les barberies de navalla. Potser també ets client de la clínica Les 1001 Dents, perquè et dóna la satisfacció que un 13% del que pagues per consulta està destinat a finançar l’atenció sanitària a persones sense recursos. El preu és el mateix que a qualsevol altre dentista, les poques ganes d’anar-hi, també. Però saber que has contribuït a una bona causa fa que el teu somriure impecable sigui més sincer i més ample.
No ens enganyem. La realitat encara és dura, però la solidaritat ha passat a fer una cara més festiva, com el teu somriure de dentista solidari. “Si vols canviar el món, comença per tu mateix”, deia Mahatma Gandhi. Els barcelonins ja no s’adapten a la ciutat, ni es resignen, sinó que aprenen a gestionar-la. I en fer-la seva, en veure que poden transformar-la, l’entusiasme es contagia, i els uns intenten ajudar els altres.
De fet, hi ha diverses iniciatives perquè coneguis millor la gent que t’envolta. SOS Racisme va engegar els “Àpats amb la família del costat”, perquè veïns d’orígens culturals diversos comparteixin taula. Així es trenquen desconfiances mentre parlen de l’independentisme, de futbol i de la recepta del que estan menjant. A Barcelona viuen persones de més de cent cinquanta nacionalitats diferents, i les botigues incorporen productes ètnics adaptats a la nova demanda; creix la varietat de compradors i també la de propietaris dels establiments.
A Sant Adrià de Besòs, al tros de la C-31 que passa per la ciutat, hi ha una mostra fotogràfica dels veïns que deixa palesa aquesta diversitat. La Taula Jove del Raval, juntament amb entitats que lluiten contra l’exclusió social, va posar en marxa una lliga de valors entre equips de futbol per potenciar el treball en equip, la tolerància, el respecte i la resolució de conflictes entre els adolescents.
La Fundació Arrels incorpora al seu equip directiu dues persones que coneixen la indigència de primera mà. El restaurant Terrasseta, a Gràcia, combina l’oferta de menjar casolà amb un menjador social. Una ciutat sense barreres arquitectòniques, amb préstec de lectura a domicili per a les persones amb problemes de vista, i que porta medicines a la casa d’aquelles altres amb dificultats per moure’s mitjançant el WhatsApp; aquesta és la tendència perquè ningú no sigui invisible.
Des de fa uns anys, Ciutat Meridiana es coneix com a Villa Desahucio. És el barri més pobre de Barcelona i el que concentra més quantitat d’execucions hipotecàries en tot l’estat. La seva associació de veïns és la principal impulsora de les mobilitzacions per evitar els desnonaments de la zona, junt amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. A les assemblees en què participen els perjudicats se sol incidir en la paraula fraternitat.
La germanor és un valor positiu. Com també ho són les “receptes de felicitat laboral” que ha elaborat la Fundació IBO, la Lliga d’Optimistes Pragmàtics o la xarxa social solidària Barcelona Actua. S’ha creat una responsabilitat social universitària, i les entitats destinades a atendre les persones que viuen al carrer han impulsat Hatento, un observatori dels delictes d’odi contra els sense sostre.
Hi ha ganes de contribuir a fer una Barcelona per a tots, i fer-la de bon rotllo. Documentals de denúncia com Ciutat morta o Bye Bye Barcelona han obert els ulls als veïns i els han posat les piles. Després d’exercir el seu dret a la protesta, amb més o menys fortuna, han passat a actuar amb alegria. Tal volta hi ha un punt naïf, en aquesta actitud, però el sistema funciona perquè és atractiu i amable; no espanta els més prudents, que també volen implicar-s’hi. Tothom s’hi sent afectat i, per tant, també integrat. A poc a poc va donant els seus fruits.