Foto: Vicente Zambrano
Aquest Monopoly alternatiu va servir com a camp de proves de la moneda complementària de Vilanova i la Geltrú, la turuta.
Ecopolis és un joc inspirat en el Monopoly, però que, en lloc d’ensenyar-nos a especular, vol ajudar-nos a entendre com l’ús de les monedes complementàries pot millorar l’economia d’un poble. Es juga en dues parts: la primera, amb criteris purament capitalistes, i s’hi afavoreix l’especulació, la rampinya i la destrucció planetària, i la segona, amb criteris d’economia social i sostenible. Aquí el tauler de joc representa una ciutat on hi ha implementada una moneda complementària que s’obté mitjançant treballs per a la comunitat o oferint productes artesanals, serveis o coneixements. Els productes es poden pagar en part en moneda global i en part en moneda local.
Cada jugador escull a l’atzar un personatge i una condició econòmica associada, i a mesura que avança va trobant-se amb necessitats que ha de cobrir amb el que ofereix la societat. En la part d’economia social, les possibilitats de cobrir les necessitats són molt més grans que en la capitalista i a la vegada la petjada ecològica és molt inferior.
Hi ha un guany col·lectiu, que és palès en el fet que tots els jugadors tenen feina i estan millorant la ciutat, i també un guany individual, que es mesura segons la capacitat de cada jugador de reduir la seva petjada ecològica.
Ton Dalmau, l’inventor del joc, explica: “El joc es va crear l’any 2010 per entendre com podria funcionar la moneda complementària que estàvem dissenyant pensant en Vilanova i la Geltrú. Hi va haver un moment, l’octubre del 2010, que ens vam dir: ‘posem-nos a jugar en real’, i d’aquí va sorgir la turuta, la moneda social de Vilanova i la Geltrú, un projecte ciutadà.”
“La globalització ha servit per crear moltes coses que no es poden produir localment (ordinador, mòbil, avió, cotxe…), però ho ha posat tot en un sol mercat, fins i tot els productes que sempre havien tingut un origen local, i això té un alt cost energètic i repercuteix en la salut individual i planetària –continua Dalmau–. El poder de les economies locals complementàries consisteix a posar en valor de nou tot allò que podem produir localment (menjar, roba, mobles, cases…). Creiem que la glocalització (global més local) és l’autèntica globalització, ja que el global no pot funcionar si el que és local es destrueix.”