© Albert Armengol
Un usuari del Wikiartmap consulta el servei a la seva tauleta digital a l’entorn del CaixaForum.
Maite Oliva, la impulsora de Wikiartmap, ens explica que tot va començar fa tres anys, quan ella comissariava un cicle d’exposicions de fotografies al carrer i es va adonar que no hi havia cap eina per difondre la creació que es du a terme a l’espai públic. Això és l’acabada d’estrenar Wikiartmap. Això i més: “És una plataforma d’àmbit mundial, en què la gent pot ser consultora i introductora de continguts per situar en el mapa informació sobre l’art, la creació i el patrimoni històric i cultural que es genera a l’aire lliure”, explica Oliva.
Aquesta jove figuerenca ha tingut com a referentsla Viquipèdiai Google, “per la seva visió a l’hora de generar noves eines que terceres persones poden fer servir per desenvolupar altres aplicacions”. És el que ella ha fet utilitzant la cartografia de Google i els textos generats a l’enciclopèdia de lliure accés.
El seu projecte sempre ha tingut una vocació mundial: “Si les eines ho permeten, per què limitar-se? Ja hi havia mapes d’entitats en concret, però aquest projecte vol anar més enllà, amb abast internacional i continguts dinàmics”. Aviat la plataforma es podrà oferir en sis idiomes: català, castellà, francès, anglès, italià i portuguès.
Oliva sap que aquest és un treball col·lectiu i subratlla que el seu equip i ella s’han limitat a posar una primera pedra del projecte que anirà creixent amb les aportacions de tothom: “Crec que serà útil per facilitar als artistes la difusió de la seva obra. També oferirem estadístiques que poden anar bé a diverses entitats i als agents culturals. Així mateix, servirà per a la difusió patrimonial. Totes les eines són de lliure ús per a qualsevol usuari”.
Wikiartmap està integrat en xarxes socials com Facebook, Twitter i Google+, i treballarà amb una xarxa social pròpia per permetre a l’usuari compartir i seguir continguts o il·lustrar amb mapes els seus propis blocs. Es convida a tothom a participar en la construcció d’aquest diccionari de l’art: els promotors especifiquen que “no es requereix la perfecció, sinó només la voluntat de descriure un patrimoni que és de tots i per a tots”. Això sí, s’advoca per la neutralitat, encara que ja se sap que en aquest camp “el que per a uns és imprescindible per a d’altres és qüestionable”.
Oliva tenia molt clar aquest aspecte de la llibertat d’ús del seu projecte, i insisteix que “les administracions han d’apostar pels continguts oberts”. Wikiartmap és una eina que funciona sota la llicència de Creative Commons i incorpora i estructura els continguts existents ja ala Wikipediai ala Viquipèdia. També permet als usuaris introduir nous continguts referenciant-los en el mapa i relacionant-los amb d’altres. Perquè l’eina sigui realment una bona font d’informació s’ha creat una estructura que revisa els continguts suggerits pels usuaris.
@ Albert Armengol
Captura de pantalla amb una de les pàgines sobre el Museu Picasso.
I per moure’s entre tanta informació, s’han posat a punt diverses categories que donen una idea de la magnitud de la iniciativa: arquitectura, escultura, wallcovering, sketch, creació sonora, festivals, exposicions urbanes… Els continguts es localitzen sobre el mapa i l’usuari pot cercar-los per la població, per la matèria o per una paraula clau. El mapa sempre mostra cent entrades de contingut, ordenades per popularitat, mai per un criteri de qualitat. Les fitxes d’informació s’obren damunt del mapa perquè l’usuari no perdi en cap moment la localització.
Un exemple: si un vol saber on estan situades totes les obres de Gaudí que hi ha a Barcelona i als seus voltants, pot clicar al mapa, pot entrar pel cognom de l’arquitecte o pot referir-se al Modernisme. La informació que li apareixerà serà la que ja es troba disponible a la xarxa, tant en imatges com en entrades de text, però l’interessat hi haurà arribat d’una altra manera. És a dir, aquesta no és una enciclopèdia feta per a especialistes, sinó que té una vocació bàsicament divulgativa, per facilitar l’accés de l’usuari a aquests continguts. La seva condició dinàmica també la converteix en una eina útil per conèixer les últimes creacions artístiques, encara que siguin efímeres, com exposicions o happenings.
La iniciativa, que es va donar a conèixer aquesta primavera a l’Arts Santa Mònica, ha tingut el suport del Ministeri de Cultura,la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Girona Costa Brava, l’Ajuntament de Figueres i l’Euroregió Pirineus Mediterrània, i per tirar endavant confia en el suport de socis privats que hi vegin sortida en àmbits com el turisme i la promoció cultural.