La lluita contra el malbaratament alimentari

A Catalunya es fa malbé anualment el 7 % del volum total de menjar adquirit per les famílies, els restaurants i els comerços. El malbaratament alimentari és un problema global contra el qual es pot lluitar amb una millora de la legislació i amb projectes socials, però també amb iniciatives individuals i domèstiques.

Molts hem sentit a casa des de petits que el menjar no es llença. Abans no disposàvem de les facilitats ni de la tecnologia d’avui per adquirir, conservar i cuinar aliments. Tot i així, les famílies aplicaven mètodes de conserva i elaboraven receptes de cuina per aprofitar al màxim els ingredients de què disposaven. L’atrafegat ritme de vida de la nostra societat ha fet que part d’aquestes bones pràctiques s’hagin perdut.

Un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha estimat que a Europa la mitjana d’aliments malbaratats a la llar se situa al voltant dels 95 kg anuals per habitant. L’estudi conclou que un 33 % del menjar que produïm al món per al consum humà el perdem o el llencem en algun punt de la cadena alimentària.

Juan Marcos de Miquel, fundador de la iniciativa Nevera Solidària, apunta que, una vegada que els aliments ja no són aprofitables per al consum humà, es poden reutilitzar per fer menjar per a animals, com a adob i, finalment, com a residu. “Considerem els aliments com a mercaderies: aquesta és la causa de fons del malbaratament. En comprem més del compte, no ens planifiquem l’alimentació, busquem ofertes per comprar més i per si de cas.” Miquel, que és també cap del Servei de Salut Pública del Vallès Occidental Oest, il·lustra aquesta situació amb un exemple: “Quan jo era petit, per berenar hi havia pa i xocolata. Ara acumulem infinitat d’aliments al rebost sense preocupar-nos per si caduquen.”

El procés de producció, emmagatzematge i transport d’aliments deixa una important petjada ecològica. Quan llencem menjar, també perdem els recursos usats en la seva producció –sòl, aigua, energia– i contribuïm de manera indirecta a l’increment d’emissions de diòxid de carboni.

A Catalunya es malbaraten anualment 262.000 tones d’aliments, el 7 % del volum total adquirit per les famílies, els restaurants i els comerços, segons l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va elaborar l’any 2010 per a l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta xifra suposa que cada català en llença cada any, de mitjana, uns 35 quilos, quantitat equivalent al consum d’una persona durant 25 dies. Amb el volum total malbaratat es podria alimentar més de mig milió de persones a l’any.

A Barcelona un ciutadà consumeix anualment 550 kg de menjar, fet que suposa una despesa de 1.560 euros per persona i any. La pèrdua anual a causa del malbaratament és de 112 euros per habitant, o de 841 milions d’euros per a tot Catalunya. La major part del malbaratament (el 58 % del volum global) s’origina a les llars; segueixen en percentatge els supermercats (16 % del total), l’hostaleria (12 %), el comerç al detall (9 %), el càtering (4 %) i els mercats municipals (1 %).

Juan Marcos de Miquel explica que el problema de la normativa espanyola és la falta de concreció i de mesures que obliguin els sectors de l’alimentació a reduir les taxes de malbaratament. “La legalitat espanyola deixa en mans de productors i fabricants la decisió de retirar de la comercialització els aliments elaborats si creuen que poden ser un perill per al consumidor; i, és clar, la por i la manca d’informació fan que es descartin aliments sense estudiar abans si són o no són realment perillosos per a la salut. Al final, les barreres són la por i la manca de solidaritat”.

EL FACTOR SOCIAL

A Barcelona hi ha en marxa nombroses iniciatives per reduir el malbaratament d’aliments. Paco Muñoz, vicepresident de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), afirma que l’esdeveniment més important en aquest terreny és el Gran Dinar, organitzat un cop a l’any per diferents entitats de Catalunya i de tot l’estat. També hi ha el programa “Barcelona comparteix el menjar”, de l’entitat Nutrició sense Fronteres, a través del qual hotels i restaurants cedeixen els excedents alimentaris a entitats socials. “La majoria de les iniciatives depenen de la societat civil –lamenta Muñoz–. Trobem a faltar una normativa específica en les ordenances i en els requisits per a la contractació pública que obligui tots els serveis de restauració de la ciutat a lluitar contra el malbaratament.” Així doncs, d’iniciatives no en falten, però sí que hi ha una manca d’informació i de formació ciutadana, de solidaritat i valentia entre els productors d’aliments i, en general, de consciència social per assumir que aquest no és un problema d’uns quants malgastadors, sinó un problema que afecta tot el planeta.

El Banc dels Aliments, una experiència pionera El Banc dels Aliments de Barcelona va néixer l’any 1987, de la mà de Jordi Peix i Josep Miró i Ardèvol; va ser el primer de l’estat i un dels primers d’Europa. Aquestes entitats actuen per donar sortida als excedents generats en diferents punts de la cadena alimentària, canalitzen donacions de particulars, organitzacions i empreses i promouen campanyes de recapte. Els aliments així reunits els distribueixen entre entitats socials perquè els facin arribar a les persones necessitades. Els bancs d’aliments s’organitzen en federacions territorials i en una xarxa d’abast mundial.

Alimentant la consciència social La Plataforma Aprofitem els Aliments apropa tots els agents implicats en la cadena dels aliments per trobar solucions compartides al problema del malbaratament. Les seves línies d’actuació inclouen l’organització d’actes festius i populars de sensibilització, accions de mediació i d’assessorament i treball per impulsar una llei específica. “Tothom que assisteix als nostres dinars pren consciència que ha de canviar d’actitud i comportament a casa, com a consumidor i com a ciutadà, per ajudar a transformar les regles sobre com ens alimenten i ens alimentem. Tothom en surt sabent que és part de la solució”, afirma Paco Muñoz, vicepresident de l’entitat.

La responsabilitat de Mercabarna Cada any es comercialitzen a Mercabarna dos milions de tones d’aliments. Segons un estudi de la UAB, d’aquests productes es malbaraten nou milions de quilos (el 0,5 %). El director general de Mercabarna, Josep Tejedo, explica que, per tal de reduir aquesta xifra, Mercabarna va decidir perfeccionar el procés de gestió de residus del Mercat Central de Fruites i Hortalisses i va iniciar una relació de col·laboració amb el Banc d’Aliments, al qual ha cedit l’ús d’un magatzem de 425 m2.

Els aliments imperfectes són comestibles “Vivim en un món on se’ns pressiona per ser perfectes, però ni les persones ni els aliments ho són”, afirma Mireia Barba, fundadora de l’organització Espigoladors, que recull excedents de producció d’aliments i els fa arribar, en un 95 %, a organitzacions socials. L’objectiu és lluitar contra el malbaratament alimentari i donar suport a persones en risc d’exclusió social. Per fer-ho, utilitzen la marca Es Im-perfect, la primera de tot l’estat espanyol que comercialitza productes alimentaris d’alta qualitat a partir d’excedents de fruita i verdura i que, gràcies al seu preu baix, contribueix a donar accés a una bona alimentació a persones amb dificultats econòmiques.

Solidaritat a través de la nevera La iniciativa Nevera Solidària facilita que la gent pugui abandonar les seves restes alimentàries en unes neveres (quinze en tot l’estat espanyol) perquè aquelles persones que ho necessitin les puguin recuperar en bon estat. En paraules del seu fundador, Juan Marcos de Miquel, “representa un símbol que ha d’induir a la reflexió. Un cop s’instal·la una nevera solidària, se n’ha de fer publicitat a l’entorn i aprofitar la seva presència per iniciar altres projectes de conscienciació de la població.”

Supermercats amb iniciativa L’organització danesa DanChurchAid va crear l’any 2015 el primer supermercat del món que només venia menjar i altres productes amb petits defectes o a punt de caducar a meitat de preu: Wefood. També a escala europea trobem l’oenagé The Real Junk Food Charitable Foundation, impulsora del primer supermercat del Regne Unit que ven menjar que ha superat la data de consum recomanada. Quan reben el menjar rebutjat de bancs d’aliments, restaurants, cafès o esdeveniments, el voluntariat de l’oenagé inspecciona el menjar amb la vista, l’olfacte i el gust. D’aquesta manera poden determinar si és apte per al consum humà i eviten que tones de menjar es llencin sense cap control.

ESTRATÈGIES PER EVITAR LLENÇAR ALIMENTS

Més de la meitat del volum global d’aliments malbaratats a Catalunya procedeix de les llars. Petites accions quotidianes com el canvi d’alguns costums i una planificació millor de la compra tindrien notables efectes positius a gran escala.

Per reduir el malbaratament, les iniciatives més simples i responsables tenen lloc al cistell d’anar a comprar i a la cuina de cada ciutadà. Comencem, per exemple, per una organització millor de la compra. Una de les causes principals per les quals acabem llençant molt menjar és la manca de planificació, que es tradueix en l’adquisició d’aliments que finalment no consumim. Fer la llista de la compra, pensar el menú setmanal i cuinar les racions justes són accions que permeten estalviar diners i residus.

Atenció a les etiquetes! Cal conèixer què ens diuen per actuar en conseqüència i amb sentit comú. La data de caducitat indica la data a partir de la qual el consum d’un aliment pot suposar un perill immediat per a la salut. En canvi, la data de consum preferent assenyala el límit temporal a partir del qual no es garanteix que el producte mantingui totes les seves propietats organolèptiques (sabor, olor, textura, etc.), tot i que encara es pugui consumir sense risc sanitari.

Grups de consum ecològic Una solució alternativa que s’ha començat a estendre és la dels grups de consum ecològic. És una forma de consum que es basa en la relació directa amb els productors per adquirir-los productes locals, de temporada, frescos i ecològics. Generalment funcionen com a cooperatives on les famílies es distribueixen les diferents tasques: contactar amb els proveïdors, preparar les cistelles, cobrar les cistelles a cada unitat familiar un dia assignat a la setmana, controlar els estocs, etc. Aquest model de consum compta amb més d’un centenar de grups a tot Catalunya, dels quals gairebé el 82 % es troben a Barcelona i les seves comarques.