Hi ha una sèrie de regles senzilles i ben comprovades per reduir l’exposició d’un habitant de ciutat típic als alteradors hormonals.
“El problema dels disruptors és global i s’ha de solucionar a escala global: amb una reglamentació a un nivell com més alt millor. Tanmateix, mentre no es disposi d’aquesta normativa, es poden prendre mesures individuals per reduir l’exposició als disruptors endocrins”, afirma el catedràtic de fisiologia d’Elx Ángel Nadal.
“Les mesures individuals requereixen treball. Llegir les etiquetes és cansat i no pots demanar als ciutadans que siguin experts. A més, alguns productes sense disruptors tenen preus més elevats”, reconeix Ruth Echeverría, que imparteix cursos sobre productes sense disruptors a la Fundació Alborada.
Tanmateix, els experts consultats coincideixen en una sèrie de regles senzilles que poden ajudar a reduir l’exposició als disruptors d’un habitant típic d’una ciutat. Pel que fa al menjar, per exemple, es recomana comprar fruites i verdures de producció ecològica, i rentar i pelar sempre les que no ho siguin; cuinar a casa i fer servir cassoles i paelles d’acer inoxidable (evitar les antiadherents); menjar menys productes envasats en plàstic i llaunes o conservats en tàpers: millor el vidre o la ceràmica; no escalfar el menjar en tàpers ni beure cafè en gots o tasses de plàstic; no rentar el plàstic al rentavaixelles; i, durant l’embaràs, no menjar tonyina o salmó més d’una vegada per setmana.
En l’apartat de neteja i cosmètica, és millor evitar els cosmètics (especialment els que contenen ftalats, triclosan i parabens) i reduir l’ús de cremes solars (millor emprar barrets i samarretes) i de tovalloletes humides, especialment en nens petits. Una altra recomanació és rentar els vestits acabats de comprar abans de posar-se’ls.
Ventilar bé la casa i no usar insecticides i plaguicides amb les plantes domèstiques també són mesures contra la presència de disruptors. Si podem triar, és preferible tenir objectes de fusta, paper, metall, cristall o ceràmica en lloc de plàstic (per exemple, pel que fa a les joguines). I cal anar amb compte amb la tinta dels tiquets de la compra.
Aquests consells es basen en estudis que n’han demostrat l’efectivitat. Per exemple, una investigació de 2011 va mostrar que els indicadors de la presència de disruptors en l’orina en vint individus que van limitar l’ús de menjar en plàstic o llauna durant tres dies es van reduir entre el 50 % i el 100 %.
Aplicació mòbil
La feina de seleccionar productes lliures de disruptors es podria simplificar aviat gràcies a una aplicació de mòbil feta a Barcelona, actualment en fase de prototipatge, que es llançarà aviat a un mercat més ampli. Es tracta d’Abouit, una aplicació promoguda per l’empresari Tabaré Majem Olivera, que ha comptat amb l’assessorament de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres. L’aplicació escaneja el codi de barres del producte i dona informació sobre aspectes de salut, impacte ambiental i responsabilitat corporativa. La seva base de dades conté informació de desenes de milers de productes, basada en publicacions científiques i experiments fets expressament en el laboratori de l’empresa catalana Inkemia.
Per molt que s’emprin solucions individuals, la protecció dels disruptors no serà mai completa. Es tracta d’un problema sistèmic: per exemple, el 2011 es van trobar dioxines fins i tot en ous ecològics produïts a l’Aragó.
“La solució s’ha de basar en una combinació de regulació i accions individuals. La regulació pot produir canvis instantanis i de gran escala. A la vegada, els consumidors poden fer un paper pressionant els productors”, opina Leonardo Trasande, investigador de l’escola de medicina de la Universitat de Nova York. “Els disruptors són un problema, però també una oportunitat per innovar en agricultura, alimentació i química verda: afavoriríem la nostra salut, i també l’economia”, conclou de la seva banda Nadal.