Barcelona nova, Barcelona vella, Barcelona nova i el Barcelonès
- Volums 8 (336 pàgines), 9 (284 pàgines) i 10 (306 pàgines) de la col·lecció “Geografia Literària”
- Editorial Pòrtic i Ajuntament de Barcelona
- Barcelona, 2013-2015
Un quilo i mig de pes en total, nou-centes pàgines en conjunt, quasi vuit-centes referències bibliogràfiques i cent cinquanta agraïments personals de l’autor. Són les macroxifres, pelades, dels tres últims volums de la col·lecció “Geografia Literària” de l’editorial Pòrtic, signats pel mestre i filòleg Llorenç Soldevila i Balart.
Són gairebé vuit-centes, les propostes de turisme interior per a viatgers autòctons a través d’edificis i indrets vinculats, (in)directament, a les lletres barcelonines. Totes ben classificades en tres grans àrees geogràfiques, detallades pel catedràtic de Literatura Joaquim Molas al pròleg del volum 10: la Barcelona “vella”, entre muralles; la Barcelona dels petits poblets històrics del voltant, i la Barcelona “nova”, de l’Eixample. Tres ciutats “que conviuen conservant, cada una, la seva identitat” i que també presenten, cadascuna, tres plans de la realitat, com destaca al seu torn el periodista Lluís Permanyer, prologuista del volum 9: “El del paisatge urbà, el que existeix i que podem dir que constitueix el punt de referència i l’origen de tot”; “el format pels textos més o menys acadèmics, en què les dades, la informació tècnica i minuciosa, el rigor presumible, en constitueixen la base informativa”, i “la imatge literària, amb independència del gènere, que ens aporta uns valors emocionals, a part del gruix creatiu que pugui oferir”.
Aquestes sis grans coordenades orienten les guies de Soldevila, qualificades per Molas de “magna geografia literària” i per Permanyer d’“antologia amb estrictes límits geogràfics”. I és que cada “lloc literari” esmentat hi és perfectament delimitat (amb latitud i longitud de GPS incloses) mitjançant una fotografia visual i una descripció textual, a més d’una citació sensorial en forma de text biogràfic, poema, oda, cançó o paràgraf novel·lat.
No us espereu, doncs, una guia de recomanacions usual, sinó una tria de racons al gust. Des de les cases natals o vitals d’escriptors fins a les escultures i els monuments que s’escampen per la ciutat, passant per les places i els carrers dedicats a literats i per nombrosos espais evocadors d’autors d’avui, ahir i abans-d’ahir. I, per a cadascun dels endrets (vegeu el web Endrets.cat. Geografia Literària dels Països Catalans, que aplega tots els textos no recollits al llibre per raons d’espai o tècniques) hi ha sabut trobar “amb gran erudició i sensibilitat”, en paraules de Molas, “el text just per subratllar-lo”.
Com l’inèdit escrit del mateix Molas, sobre el pis i el barri de l’Eixample on va viure més de quaranta anys. O la descripció de Quim Monzó, des del balcó estant, del carrer de Floridablanca desembocant al Paral·lel. I un poema cançó d’Ovidi Montllor, segurament concebut a la seva última casa de la Salut. A les guies també apareixen bars i cocteleries, establiments de tota la vida, instituts d’educació i desenes de tombes d’autors, a més de les bèsties del zoo… i els bèsties de la Jefatura. I encara baixa al bar de la universitat, “un espai de llibertat […] on Montserrat Roig va escriure un dels seus primers contes”; proposa lectures de Carme Riera, Baltasar Porcel i Màrius Sampere quan ens fiquem a les boques del metro d’Urquinaona, la Vall d’Hebron i Santa Coloma; deambula pels passadissos de l’Hospital Clínic, i ens passeja pel parc del Clot, on suggereix un altre inèdit, ho endevineu?, de Miquel Desclot.
La prolífica literaruta de Soldevila condensa centenars de paisatges amb passatges, inspiradors d’unes Barcelones abundosament descrites i escrites que en dificulten l’expiració.