Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945)
Autors: Mireia Capdevila i Francesc Vilanova
Editen: L’Avenç i Ajuntament de Barcelona
227 pàgines
Barcelona, 2017
No és cap secret que el règim franquista, tot i mantenir una neutralitat formal durant la Segona Guerra Mundial, era addicte entusiasta al bàndol feixista (Paul Preston va revelar els detalls més destacats d’aquest partidisme a la seva biografia de Franco, publicada el 1994). Però fins ara no hi havia hagut cap llibre capaç de descriure fins a quin punt aquest filofeixisme es va manifestar de manera visual, tant oficialment com popularment. Nazis a Barcelona omple, amb escreix, aquest buit en la memòria històrica col·lectiva dels catalans.
Foto: ANC. Solidaridad Nacional – La Prensa
Foto: Pérez de Rozas (AFB)
Ras i curt: el govern i els militars franquistes portaven el cor a la boca pel que feia al seu suport als règims de Hitler i Mussolini: convidaven alts càrrecs nazis i feixistes a Barcelona i a altres indrets catalans, i els regalaven sopars de gala, medalles i discursos farcits d’elogis en què la lluita feixista i nazi es descrivia com una continuació sense fissures de la croada franquista. Les revistes i els pamflets propagandístics de l’Alemanya nazi –els discursos de Hitler inclosos– van ser difosos en la seva versió castellana arreu de l’estat. La Residència Militar d’Oficials de Barcelona es va dotar d’una Sala Alemania amb un bust de Hitler a la taula i un quadre amb una creu gammada a la paret. (La creu gammada, per cert, es va convertir en un emblema habitual a la Universitat de Barcelona, a l’antic Parlament de Catalunya, a la Diputació, al camp del Barça i al Palau de la Música.)
El llibre en va ple, de fotografies impactants –sovint inèdites o poc conegudes– dels incomptables actes profeixistes que van tenir lloc a Barcelona, Montserrat, Sabadell i Terrassa. Inquieta força veure un cor infantil cantant al Palau de la Música per celebrar l’aniversari de Hitler, o contemplar els monjos de Montserrat riallejant amb llagoteria mentre encaixen amb Heinrich Himmler.
Ara bé, si alguna cosa manca potser al llibre és alguna referència al que els nazis anaven fent entre visita i visita a la Ciutat Comtal, que posés de manifest l’obscenitat d’aquestes visites. Per exemple, quan Himmler hi va aterrar el 1940, els seus escamots especials de les SS, els Einsatzgruppen, ja havien afusellat centenars de milers de civils jueus i polonesos. El 1940 va veure la creació, per part de les SS, de guetos en què milers de persones van morir d’inanició. El 1941 quasi un milió de jueus van ser afusellats als territoris ocupats pels alemanys durant la invasió de l’URSS. El 1942 es van obrir els camps d’extermini de Belzec, Sobibor i Treblinka, en què van morir un total d’1.274.166 jueus, gitanos i polonesos, tots gasejats, afusellats o apallissats fins a la mort. Entre 1943 i 1944, un milió cent mil persones, la majoria jueves, van ser gasejades a Auschwitz, i 79.000 persones més, jueves també en la major part, gasejades o afusellades al camp de Majdanek (18.400 d’elles en un sol dia de 1943, el dia d’Acció de Gràcies per la Collita, celebrat oficialment a Barcelona per la comunitat alemanya i diversos oficials franquistes al Palau de la Música).
Si és possible que el govern de Franco no sabés res de la Xoà al principi de la guerra, és inconcebible que no en tingués informació fiable a partir del final de 1942. Malgrat això, va continuar donant suport a Hitler fins al 1944. Potser no sobraria que alguns personatges públics actuals, abans d’acusar certs polítics catalans de ser nazis i feixistes, fessin un cop d’ull a l’actitud que alguns dels seus avantpassats van tenir envers els nazis i feixistes de debò entre 1939 i 1945.