© Carles Rodríguez
Aleix Saló
Expliquen que fins i tot José Luis Rodríguez Zapatero, en l’última època de la seva etapa al capdavant de la Moncloa, va visitar YouTube per veure Espanyistan. Aquest país se’n va a la merda, el vídeo d’animació (també n’hi ha la versió en paper de títol homònim publicada per l’editorial Glenat) amb què el ninotaire Aleix Saló (Ripollet, 1983) explicava, fent ús d’un estil corrosiu i punyent, l’origen de la crisi econòmica que ja fa massa que ens afecta. Tot un fenomen a la xarxa que el va consagrar com una de les grans figures emergents dins del món del còmic i la il·lustració de casa nostra. Un èxit que el jove creador, torrent constant d’idees, només considera el punt de partida dels molts projectes que li manquen per fer en el futur: “M’apassiona la meva feina i, a vegades, crec que fins i tot massa. Els darrers anys he tingut tants problemes econòmics que moltes vegades gairebé no tenia diners ni per menjar, però no puc fer res més que dibuixar”.
Diu que la seva és una generació de tastaolletes, i que potser per això no va créixer pensant que volia ser dibuixant: “Però sóc d’un poble, Ripollet, que, encara que amb unes infraestructures culturals inexistents, té un col·lectiu de gent molt potent que, entre d’altres moltes coses, edita un setmanari”. Va ser en aquella publicació local on, amb tot just quinze anys, va començar a publicar unes primeres vinyetes on ja reflectia el seu gust per analitzar l’actualitat amb un cert to satíric. Unes tires que durant aquells primers anys va anar combinant amb els estudis d’arquitectura. “Vaig trigar sis anys a acabar tres cursos! –confessa el dibuixant, establert des de fa anys a Barcelona–. Era una carrera que m’encantava, però li has de dedicar tot el temps, encara que no sigui més complicada que altres estudis. Aleshores jo vivia a Sabadell, treballava a Ripollet i estudiava a Sant Cugat. No vaig poder amb tot”.
Però, tal com ho explica, va tenir un cop de sort i va guanyar el concurs de tira còmica de Carnet Jove, fet que li va permetre publicar el primer llibre i dedicar-se exclusivament a dibuixar. Un temps després arribaria aquest Espanyistan, que descriu com el fill d’un estat d’ànim, “de les estones que vaig passar llegint pàgines web com meneame.net o burbuja.info, que et permeten copsar el pensament de la gent. I és que aquest mateix terme, ‘Espanyistan’, s’empra des de fa temps en els fòrums d’internet més crítics per referir-se a la necessitat que hem tingut de demostrar que som un país ric del primer món, cosa que no és certa”.
Mantenint aquest traç mordaç, Saló ha tornat a apuntar i disparar amb ironia i acidesa contra els que considera els responsables de la crisi en la seva nova obra, Simiocràcia. Crònica de la gran ressaca econòmica (Debolsillo). El dibuixant dels indignats? “Ja m’ho diuen, però és una etiqueta totalment immerescuda. L’únic que faig és documentar-me i fer còmics sobre la situació econòmica. Encara més, tot i que simpatitzo amb el moviment, no vaig trepitjar cap dia l’acampada del 15-M a la plaça de Catalunya, sinó que era a casa treballant. I és que jo no vull lluitar contra el sistema, sinó aconseguir que les coses millorin”.