Foto: Albert Armengol
L’activista ecofeminista Vandana Shiva, que al gener va visitar Barcelona, proposa canviar el marc mental actual orientat al domini de la Terra per un altre basat en l’amor i el respecte a la biodiversitat. Sosté que, si prescindim de les il·lusions del capitalisme tecnòfil global, en deu anys podríem revertir el canvi climàtic.
En el nivell subatòmic, l’univers està en harmonia. No ens ha d’estranyar que Vandana Shiva (nascuda l’any 1952 a Dehradun, a l’estat d’Uttarakhand, al nord de l’Índia), activista ecologista i pensadora ecofeminista, comencés la seva carrera com a física de partícules i filòsofa de la ciència: Shiva comprèn que l’estat natural de les coses és l’equilibri i que les conseqüències d’alterar un sistema que s’autoregula són desastroses.
La hipòtesi de Gaia, que postula la benvolença de la mare natura, deixa de ser un mite i es converteix en un fet científic. Si el canvi climàtic és el resultat de la intromissió humana en la naturalesa que està causant i causarà l’impacte més gran en les condicions que possibiliten la vida, la proposta de Shiva per revertir la catàstrofe és simple: deixem d’intentar dominar la Terra i comencem a escoltar el que ens diu. Citant Mahatma Ghandi, la pensadora ens recorda que “la Terra proveeix suficient per a les necessitats de tothom, però no per a la cobdícia d’uns quants”.
El mes de gener passat la sala d’actes del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es va omplir de gom a gom per escoltar les reflexions de Shiva sobre el paper que ha de fer la humanitat en un futur condicionat pels efectes ecològics, econòmics, polítics i socials de la crisi climàtica vigent. Autora de desenes de llibres com ara Ecofeminismo o Manifiesto para una democracia de la Tierra, el 2018 ha publicat ¿Quién alimenta realmente el mundo? (Capitán Swing), el resultat de la seva investigació més recent. La solidesa intel·lectual de la seva visió, sumada a la passió amb què la comunica, han forjat la reputació global de Shiva, a qui es posen etiquetes com ara “una estrella del rock que lluita contra Monsanto” o “la mare Teresa del medi ambient”. Sota els focus del CCCB, Shiva va demostrar que el pensament i la feina de tants anys donen els seus fruits en forma d’un nombre creixent de gent que pren consciència.
És el carboni, estúpid!
Shiva no parla de canvi climàtic, sinó de caos climàtic: “El concepte de canvi et fa pensar en un increment de la temperatura predictible i controlable. El que està passant és una destrucció dels sistemes que han fet possible l’existència dels éssers humans durant vint mil anys.” Què està destruint aquests processos autoregulats? La nostra arrogància i la nostra estupidesa, que ens han dut a treure del seu lloc els combustibles fòssils que la natura va posar sota terra durant més de sis-cents milions d’anys. En un sol any, el sistema industrial crema més de vint milions d’anys de treball de la natura i, doncs, altera el cicle natural del carboni. “Vam aprendre el cicle del carboni a l’escola; és una cosa molt senzilla, però sembla que, com més smart es torna tot el nostre voltant, més fàcilment oblidem”, adverteix Shiva. Segons l’activista, aquest estrès insuportable està degradant els mecanismes d’absorció del carboni de la Terra i el canvi –caos– climàtic és “la malaltia metabòlica” que en resulta.
La disrupció del cicle del carboni va molt més enllà dels problemes mediambientals. Shiva sosté que pràcticament cada conflicte que veiem avui a l’Orient Mitjà parteix en realitat del carboni. I és que el 2009 la desertització de Síria va forçar un milió de pagesos a abandonar les seves terres, fet que, afegit a les severes polítiques d’austeritat del règim de Bashar al-Assad, va donar ales als senyors de la guerra per canalitzar aquest malestar, que desembocaria en la guerra actual. El mateix any 2009, quan el llac Txad va patir una sequera gravíssima, els conflictes per l’aigua van suposar l’inici del grup terrorista Boko Haram. La llista podria seguir, però les investigacions de Shiva l’han dut a la conclusió que, molt sovint, conflictes geopolítics que tenen el seu origen en crisis mediambientals “es camuflen rere explicacions ètniques o religioses perquè ningú vol reconèixer que la solució és ecològica, no militar”.
La xarxa del menjar
Després d’anys estudiant els orígens del caos climàtic, Shiva estima que el 75 % dels problemes de la Terra estan relacionats amb la manera com produïm el menjar. Se sol parlar que el perill de l’agricultura industrial són els efectes dels productes químics sobre les plantes i la terra, però s’oblida que tots i cadascun dels productes que fa servir la indústria provenen de combustibles fòssils.
Tenim una agricultura basada en els derivats del petroli que produeix entre un 40 % i un 50 % dels gasos d’efecte hivernacle que s’emeten cada any, que consumeix un 75 % de l’aigua dolça del planeta i que és responsable de més del 70 % de la destrucció del sòl. La ironia és que tot aquest consum pantagruèlic de recursos no ha fet de la Terra un lloc més fèrtil, sinó que, en desestabilitzar els seus cicles naturals, ha provocat el canvi climàtic que ara amenaça la nostra subsistència.
Foto: Albert Armengol
Shiva ataca les grans indústries químiques i alimentàries per haver invertit el sentit comú sobre com conrear aliments: “Ens van fer creure que sense substàncies químiques no es podia produir menjar”, afirma. I ens explica també que el sistema és profundament ineficient, realitat que s’ha amagat fent-nos creure que l’eficiència només depèn del nombre de gent que fa la feina: com més grangers eliminis, millor. Paradoxalment, segons Shiva, el rendiment autèntic l’aconsegu eixen les petites granges tradicionals. Granges com ara les que impulsa ella com a fundadora de Navdanya, una organització no governamental que promou la conservació de la biodiversitat, l’agricultura ecològica i els drets dels agricultors, i que ha format més d’un milió de grangers en la sobirania alimentària i l’agricultura sostenible durant els últims vint anys. “Mentre que les granges industrials consumeixen deu unitats contaminants per produir una unitat de menjar, a les nostres no es perd res perquè, igual que a la natura, tot funciona per cicles i tot s’aprofita”, explica. Després de vint anys competint, a les plantacions industrials la matèria orgànica del sòl s’ha reduït un 14 %, mentre que a les granges ecològiques ha augmentat un 99 %.
L’any passat Stephen Hawking va dir que només podrem sobreviure durant un segle en aquest planeta i que, per tant, n’haurem d’escapar. Elon Musk parla de colonitzar Mart. Vandana Shiva està farta d’aquesta manera de pensar masculina: “Són com nens que juguen amb les seves joguines i, quan les coses van malament, les llencen i se’n compren una altra”, valora.
L’ecofeminisme que defensa l’autora proposa un canvi del marc mental actual, de domini i instrumentalització de la Terra, a un d’amor i de respecte per la biodiversitat. Shiva ens diu que, si ens desfem de les il·lusions de la casta capitalista tecnòfila global i aprenem a viure d’acord amb els límits que estableix la natura, en deu anys podríem revertir el canvi climàtic. Retornant a la manera sostenible de fer créixer el menjar, el carboni de l’atmosfera que ens està matant tornaria al lloc on ens permet la vida: al sòl. “Això funciona perquè la feina no la fem només nosaltres: hi ha bilions d’organismes que ens hi ajuden, i l’únic que hem de fer és dir-los: ‘gràcies, aquí tens la teva part, et retorno l’amor’.”