Oriol Tort, l’ànima de la Masia del Barça

El Barça actual no es podria explicar sense la figura semianònima d’Oriol Tort Martínez (Barcelona, 1929-1999), el caçatalents que va descobrir Guardiola, Iniesta i Xavi; un personatge clau del futbol modern que va dedicar tota una vida al FC Barcelona per crear un planter futbolístic eficaç i productiu, amb una manera de jugar i entendre el futbol d’atac que defineix el Barça actual. 

© Arxiu FC Barcelona
Tort en una presentació dels equips inferiors al Miniestadi del Barça.

Per començar, Oriol Tort hauria considerat superflu que li dediquessin un article de premsa; encara més exagerat que a algú se li acudís la feliç idea que un edifici tan emblemàtic com la Masia, el planter on s’han format desenes de futbolistes i que ell mateix va fer créixer, fos batejat amb el seu nom. A la seva manera desenfadada i humorística, el llegendari cercapromeses que va descobrir autèntics diamants en brut com Cesc, Iván de la Peña, Amor, Valdés, Gabri, Iniesta, Xavi, Celades i un llarg etcètera, per no anomenar la quasi totalitat de la plantilla del Barça actual, banqueta inclosa (Vilanova i Roure també provenen de la Masia Oriol Tort), hauria dit que no n’hi havia per a tant. Tort era un home extraordinàriament humil, que va viure únicament i exclusivament per preservar el FC Barcelona en la seva concepció particular d’entendre el joc, importada d’Holanda i de l’Europa de l’Est, i que va trobar en el Dream Team de Johan Cruyff el seu millor marc d’expressió.

Després d’haver passat per la majoria d’etapes futbolístiques possibles en el Barça com a jugador i entrenador de la secció infantil, finalment, l’any 1977, Tort es va establir com a coordinador del futbol base. Però va ser sota el mandat de Josep Lluís Núñez (1978-2000) que se li va encomanar la feina més especial i subterrània: cercar noves promeses, formar un planter de futures estrelles emmarcat en el símbol de l’antiga Masia del segle XVIII que hi ha just al costat del Camp Nou. Oriol Tort es va convertir en caçatalents futbolístic quan aquest ofici tot just començava a néixer de manera amateur.

En realitat, Tort compaginava l’scouting amb la seva feina quotidiana de representant de productes farmacèutics. Quan plegava, anava a veure partits, sobretot infantils. Els caps de setmana s’hi abocava de ple. A vegades, en plena temporada, era capaç de veure in situ de quinze a vint partits de futbol. En quasi tres dècades d’activitat continuada, per davant dels ulls d’Oriol Tort van remenar la pilota centenars, milers de nens, que no sabien que el cercapromeses del Barça era a la grada per observar, analitzar i detectar futures estrelles. Era la seva especialitat. I aviat es va poder comprovar.

Un dia entre tants altres, els seus ulls es van fixar en un nen molt petit, físicament escarransit, que jugava en el Gimnàstic Manresa i tocava la pilota amb una astúcia fora de l’usual. S’adeia amb el que buscava. Tort ho tenia clar; aquell nen s’adequava perfectament al futbol d’atac que volia construir el Barça des de la base, el futbol típicament holandès que Rinus Michels i Johan Cruyff havien encomanat i que seria la base del futur Dream Team dels noranta: intel·ligència, tècnica, rapidesa. Aquell nen esprimatxat en seria el prototip. Tort acabava de descobrir Pep Guardiola.

© Arxiu FC Barcelona
Oriol Tort durant un dinar a la Masia.

Tot seguit, el mític caçatalents posava en marxa l’altra gran habilitat, encara més valuosa: parlar amb els pares. Els convencia que el nen entrés a la Masia, que fos educat al planter del club per jugar als infantils, i els assegurava que, lluny de perdre els estudis, potenciarien l’aspecte educatiu i escolar de la criatura. Encara més, Tort els explicava que a la Masia els feien créixer, a més, en el marc d’una sèrie de valors personals basats en el respecte i l’amistat. Si tot anava bé, potser arribarien a jugar en el primer equip del Barça.

Tort no deixava res a l’atzar. Dinava amb els nens al menjador de la Masia. Bromejava amb ells; era alegre, simpàtic: amb freqüència imitava personatges i els feia riure, i també hi jugava. Estava al cas dels que s’enyoraven. Els que venien de més lluny, com havia estat el cas d’Arnau o d’Arteta, el cap de setmana se’ls emportava a casa i feien vida familiar amb els Tort. Mai un club de futbol no ha tret tant rendiment a llarg termini d’un treballador compromès i sensible com Oriol Tort.

La feina d’scouting a Can Barça va començar a sistematitzar-se i professionalitzar-se el 1980 amb l’entrada en l’organigrama del futbol base del club d’un personatge encara més crucial i desconegut, Joan Martínez Vilaseca (Manresa, 1943), actualment encara en actiu com a agent cercapromeses de la FIFA. Joan Martínez, que el Barça va fitxar directament del RCD Espanyol, va formar un tàndem perfecte amb Oriol Tort. Vint-i-vuit anys de feina continuada. Tort i Martínez van arribar a ser coneguts com el Dream Team del “despatxet”, com el mateix Martínez anomena la petita oficina que tots dos compartien a les antigues dependències del FC Barcelona, a sobre del Palau de Gel del Barça. Van construir una autèntica fàbrica de futbolistes base.

Tort va focalitzar la recerca en els infantils i Martínez  en els juvenils. A ell es deu el descobriment de Carles Puyol, per exemple, que va entrar al Barça in extremis amb disset anys, directament per recomanació seva. Martínez era com Tort, però en modern. En realitat, les troballes de Cesc o del mateix Bojan Krkic van ser responsabilitat seva. Però això era igual; Tort i Martínez eren modestos, frugals, discrets. La feina al “despatxet” era frenètica, apassionada, constant. No hi havia ordinadors, només un telèfon fix. Martínez recorda la frugalitat, la coordinació i l’alegria amb què treballaven. Bromejaven amb un telèfon mòbil de plàstic fent veure que trucaven a grans estrelles.

Tort treballava amb tot de paperets que duia entaforats a la butxaca. No tenia agenda. La informació de les joves promeses futbolístiques es guardava en carpetes. La consigna era veure com més partits millor. Els caps de setmana no existien i anaven d’un camp a l’altre. Una feina de trinxera, volgudament planera, sacrificada, desconeguda pel gran públic. No buscaven llorers. Formaven un equip a dues bandes. Van veure junts una quantitat innombrable de nens. Encavalcaven viatges per no perdre’s res. Hipotecaven les hores de lleure amb la família per veure nens jugar a futbol. Feien el que fos.

© Arxiu FC Barcelona
Oriol Tort amb un jugador de l’equip juvenil, l’any 1980.

Els anys noranta, el “despatxet” Tort/Martínez va començar a donar resultats evidents. I el més important, el gran secret, la idea holandesa de Michels i Cruyff: fer debutar les joves promeses formades a la Masia amb el primer equip. “Veure un nano com Iniesta –explica Martínez Vilaseca– debutar al Camp Nou era la nostra recompensa.” Ningú no imaginava la paciència, l’esforç, les hores que hi havia al darrere. És la història de Xavi, Guardiola, Iniesta, Puyol, que debutaven guiats per entrenadors holandesos com Cruyff, Van Gaal, Rijkard, sota la consigna de culminar la feina de la formació base del club.

Amb l’arribada dels temps moderns, el sistema de paperets de Tort va quedar obsolet. Els ordinadors i les impressores van entrar als despatxos. Tothom volia informes, fitxes, estudis exhaustius. Tort, que no havia escrit mai cap informe, veia com la seva època s’acabava. Els clubs de futbol per força es modernitzaven. Els darrers anys, Martínez l’ajudava tant com podia, però l’època de Tort s’havia acabat. Tot plegat va coincidir amb un càncer d’ossos. Tort era fumador empedreït. El 1999 va morir. Durant el sepeli, Guardiola va dir del seu descobridor: “Avui el Barça és menys savi.” L’igualadí Josep Mussons, directiu històric del club, va afirmar que “si féssim una llista de tots els futbolistes que va descobrir Tort, es podria fer la volta a l’estadi”. La declaració més impactant i definitiva la va pronunciar Del Bosque: “Oriol Tort representa aquell personatge anònim però d’una importància cabdal per a tots els clubs.”