Barcelona, 1900. Els reportatges d’Adolf Mas

Blanca Giribet
Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2014
153 pàgines

“Coneixeu l’Adolf Mas? Pocs són a Catalunya que puguin contestar negativament a aquesta pregunta. L’Adolf Mas és un dels homes més populars a Barcelona i per totes les contrades catalanes on hi ha una pica baptismal, una mitra episcopal, o un tàlam (sic) o un retaule, o simplement, una bella finestra gòtica per reproduir a mig aire d’una façana pagesa. Ell ha fotografiat en tota la nostra Catalunya…” El Poble Català, 20 de juny de 1915.

Ha passat molt temps des del 1915, quan es van escriure aquestes línies. En aquell temps Adolf Mas era un dels fotògrafs més populars de Catalunya i, sens dubte, el més internacional de tots. Nascut a Solsona el 1860, en el si d’una família carlina i fill de procurador, va venir molt jove a Barcelona, on va exercir, per poc temps, el mateix l’ofici del seu pare.

Va ser precisament el carlisme de la seva família el que el va convertir en fotògraf. El fet que l’any 1897 acompanyés el duc de Madrid, pretendent carlí al tron d’Espanya, a un viatge per Europa i en tornés amb setanta magnífiques fotos dels paisatges i de l’aristocràcia europea va ser un bon bagatge per començar la carrera com a fotògraf professional a Barcelona.

Poc després d’aquest viatge, ja havia obert botiga de material fotogràfic a Barcelona i feia de reporter gràfic. Va ser, doncs, un dels pioners d’aquest ofici, ja que va treballar per a les primeres publicacions que van incorporar la fotografia a les seves pàgines per il·lustrar les notícies de la Barcelona de principi de segle, una ciutat vibrant, en transformació constant.

L’Adolf, incipient reporter gràfic, freqüentava els ambients culturals modernistes i les tertúlies com la d’Els Quatre Gats, on era reconegut per la seva sensibilitat darrere l’objectiu i pel seu entusiasme, apreciat pel seu interès per l’art i popular pel seu bon humor. En aquest cercle és on va fer amistat amb el pintor Ramon Casas i on dos arquitectes, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, li van proposar la tasca titànica de fotografiar i catalogar el patrimoni artístic i arqueològic català.

Amb l’entusiasme que el caracteritzava, s’hi va abocar de ple i en una primera embranzida va fer 25.000 negatius. Va dissenyar un sistema d’arxiu de fàcil consulta i va començar a documentar el patrimoni català: d’aquesta manera va néixer l’Arxiu Mas, que aviat va rebre encàrrecs d’arreu del món.

L’arxiu, ampliat pel seu fill Pelai i gestionat des del 1941 per l’Institut Amatller d’Art Hispànic, conté 500.000 fotografies, principalment del patrimoni artístic de Catalunya i de la resta de l’Estat. Encara avui és un dels arxius fotogràfics privats de més prestigi pel seu valor històric i documental, i rep consultes d’arreu del món, com ha estat una constant des que es va crear.

Si les fotografies de l’Arxiu Mas són omnipresents en llibres i publicacions, l’Adolf Mas més personal ha quedat inèdit i la seva obra com a reporter és avui pràcticament desconeguda.

Blanca Giribet ens proposa en aquest llibre un recorregut deliciós per la Barcelona de principi del segle xx de la mà d’Adolf Mas. La mirada sensible del fotògraf cedeix tot el protagonisme a les persones i converteix la ciutat en un escenari magníficament retratat on es viu el drama, com durant la Setmana Tràgica, però també la festa, el treball i l’esbarjo. Un viatge en què les mirades còmplices dels retratats ens acompanyen en la redescoberta de la nostra ciutat, tal com era en un dels moments més brillants de la seva història.