“Un lloc que estimula la creativitat és un lloc obert a la creativitat de tots i no només a la dels tècnics o dels creatius”, sosté Richard Florida. Per a l’autor de The Rise of the Creative Class, l’obertura és un factor clau per al creixement econòmic d’una ciutat, i no només un afegitó o complement.

© Jaime Hogge

Richard Florida (Newark, Nova Jersey, 1957) és professor de teoria econòmica i social a la Universitat de Toronto i actualment està considerat un dels intel·lectuals més influents als Estats Units. Florida va encunyar el concepte de “classe creativa” en el seu assaig fundacional, The Rise of the Creative Class, en què sosté que les classes creatives són clau en el creixement econòmic i la vitalitat urbana de les ciutats. La prosperitat d’un lloc és directament proporcional a la densitat de persones creatives que hi viuen. Segons Florida, les classes creatives trien la ciutat de residència més en funció dels nivells de tolerància i l’atractiu cultural que no pas en funció del mercat laboral.

Richard Florida, un dels pioners en el disseny de la nova cartografia geoeconòmica del segle XXI, sosté que el creiexement i la innovació al segle XXI provindran de les megaregions i dels nous corredors urbans. A Les ciutats creatives (Pòrtic, 2009), afirma que Barcelona és l’epicentre de l’onzena megaregió del món, que abraça l’arc mediterrani, un eix d’activitat econòmica que no es pot circumscriure dins els límits d’un estat. Florida l’anomena l’eurosunbelt, el cinturó del sol europeu: s’estén des d’Alacant fins a Lió, amb tres ciutats que la vertebren: Lió-Barcelona-València. Segons Florida, en el futur les megaregions seran més determinants que les megàpolis, i les xarxes de ciutats més rellevants que les fronteres dels estats. Més enllà del seu atractiu turístic, la gran oportunitat de negoci de Barcelona es troba en la transformació del port en la via d’entrada del comerç asiàtic amb destinació a Europa.

Marta Marín-Dòmine ha conversat amb Richard Florida sobre totes aquestes qüestions i també sobre el concepte de marca aplicat a les ciutats, atès que en aquest número de Barcelona Metròpolis centrem el dossier principal en la marca Barcelona. Florida sosté que “una marca ha de reflectir l’autenticitat del lloc. Un enfocament de dalt a baix només funciona quan la marca captura la peculiaritat i l’ànima de la ciutat.”

Al llarg de la història, els grups que conformen el que vostè considera “talent creatiu” (artistes i bohemis) han estat decisius a l’hora de fomentar tota mena de dissensions contra el poder i la dominació política. Com veu aquesta font potencial de dissidència en el procés de regeneració de les ciutats?

El talent creatiu que prové d’artistes i bohemis sempre ha estat la força impulsora de les ciutats. La capacitat d’una ciutat per desenvolupar un ecosistema que sigui alhora favorable i atractiu per al talent creatiu és un dels aspectes que defineixen l’era creativa. És important recordar que la prosperitat econòmica té les seves bases en la creativitat cultural, empresarial, cívica, científica i artística. Les ciutats que són receptives a la introducció de noves perspectives relacionades amb la situació social i les estructures de poder són en última instància les que prosperaran en l’era creativa.

Els moviments urbans de resistència en contra del que podem definir de manera general com neoliberalisme, i que han fet la seva irrupció en ciutats com Barcelona i Madrid, han demostrat el poder creatiu de les associacions de base i la seva voluntat de redefinir les relacions entre els barris. Des del seu punt de vista, aquests moviments representen un aspecte positiu o negatiu per a la regeneració de les ciutats? Creu que poden arribar a ser un problema a l’hora d’atraure capital i possibilitar el creixement econòmic?

Des del meu punt de vista, no crec que això sigui un element negatiu per a Barcelona o Madrid. Sempre he afirmat que hem de crear ciutats que siguin representatives i obertes a tothom. Un lloc que estimula la creativitat és un lloc obert a la creativitat de tots i no només a la dels tècnics o dels creatius. El meu mantra és molt simple: “Tot ésser humà és creatiu.” La creativitat no reconeix ni tolera les categories socials de raça, ètnia, gènere, orientació sexual i d’altres que ens hem autoimposat. L’obertura és un factor clau del creixement econòmic, i no pas un simple complement o afegitó.

Si bé és cert que moltes ciutats de l’Europa occidental han atret el turisme i el capital estranger per raó de la seva riquesa cultural, també ho és el fet que aquesta situació ha tingut un impacte negatiu en la riquesa local. De quina manera es pot protegir la riquesa local per contrarestar l’impacte dels mercats globals? Quin hauria de ser el paper de la classe creativa en aquest procés?

Hi ha molta gent que pensa que el més important és la creació de comunitats ultramodernes, però això no és així. El factor fonamental per atraure talent és la creació i la construcció de comunitats sostenibles que siguin representants autèntiques dels valors d’una ciutat. Sabem per les nostres investigacions que els treballadors creatius volen i necessiten desenvolupar-se en ambients que els permetin prosperar i expressar-se lliurement.

Com sap, la conservació del patrimoni històric és un factor clau en el debat sobre la renovació urbana tant a Europa com a l’Amèrica del nord. ¿Com poden beneficiar-se el talent creatiu i el creixement econòmic de la conservació d’aquest patrimoni, conservació que sovint es percep com un obstacle per a la renovació dels centres històrics urbans?

De l’estudi recent dut a terme per l’organització Gallup sobre la satisfacció dels habitants respecte dels llocs, es pot deduir que tant l’estètica com la idiosincràsia d’un lloc són molt importants. La conservació del patrimoni cultural pot tenir un paper important en el manteniment del poder d’atracció d’un lloc. Els resultats de la nostra recerca indiquen que a una consideració més gran per l’estètica hi correspon un nivell més gran de satisfacció per part dels habitants d’una comunitat. Els éssers humans tenim necessitat d’estar envoltats de bellesa, busquem el que és autèntic, bell i singular en les coses que ens envolten, especialment en les comunitats i en els llocs on vivim. Crec que la conservació del patrimoni històric i cultural pot contribuir a fer que això sigui possible.

En el seu llibre Cities and the Creative Class (2005), Barcelona apareix com a centre de l’onzena megaregió més gran del món. Com la percep avui dia tenint en compte la crisi econòmica que assola el sud d’Europa? Quins reptes haurà d’assumir en els propers vint anys?

Com a centre creatiu, els reptes de Barcelona en el futur són semblants als d’altres centres urbans, els propis d’un entorn urbà en expansió: la congestió, el creixent decalatge entre els que tenen i els que no tenen, etc. Un cop dit això, crec que el seu principal potencial és la capacitat d’oferir un entorn creatiu a tothom. El repte més important de l’era creativa per a ciutats com Barcelona és donar suport als menys afavorits i fomentar una comunitat sostenible i pròspera per a tothom. Això inclou no només les feines creatives, sinó també els sectors destinats als serveis i a la producció. Com vaig escriure en el meu recent llibre The Rise of the Creative Class Revisited, crec que totes les feines poden i han de ser creatives. Tots els treballadors han de tenir la possibilitat de potenciar l’emprenedor que porten a dins. D’aquesta manera construirem una economia més forta, millorarem la cohesió social i crearem una demanda que pot ajudar a impulsar l’economia.

Barcelona té una forta marca urbana l’atractiu de la qual prové, entre d’altres, del clima i de la cuina mediterranis, de l’arquitectura de Gaudí, del seu equip de futbol, del seu barri gai (Gaixample) i de ser la seu del Mobile World Congress. Creu vostè que tenir una marca definida pot limitar les seves possibilitats de renovació?

Una marca ha de reflectir l’autenticitat del lloc. Un enfocament de dalt a baix només funciona quan la marca captura la peculiaritat i l’ànima de la ciutat. En el cas de Barcelona, es tracta de construir una reputació que sigui inclusiva –una marca que accepta la creativitat i les diferències i no pas que les rebutja. Com un dels centres més creatius del món, la ciutat té una aura que atrau la gent creativa. La marca Barcelona ha de saber reflectir amb vehemència aquest aspecte.