Barcelona és escenari i protagonista d’infinitat d’obres literàries, fins al punt que un cert imaginari la pobla quan un lector hi passeja per primera vegada, o també quan un ciutadà torna a passar per un determinat espai després d’haver llegit una novel·la situada allà.

Foto: Albert Armengol
Un dels espais emblemàtics de la Barcelona literària, Casa Leopoldo, vinculada al Carvalho de Vázquez Montalbán.

Llegir una ciutat és un viatge de recerca al cor de l’essència urbana. Amb la lectura busquem sadollar la nostra curiositat i tancar el llibre tenint la sensació que hem arribat a conèixer, en certa mesura, la vida dels qui poblen la ciutat. El passeig i la lectura em semblen les dues formes més idònies i plaents d’assolir el coneixement urbà. Crec que hi ha un poder evocador molt intens en el fet de passejar, i, en realitat, la combinació de moviment i de presència (encarnats en el flânneur i el voyeur) fa que molts escriptors busquin la inspiració en aquest exercici tan quotidià.

Quan volem fer-nos nostra una ciutat llunyana, la literatura ens serveix de passarel·la a uns carrers que hem d’imaginar, poblant la nostra ment d’existències inventades pels escriptors, i per tant, la ciutat llegida configura un imaginari subjectiu perfectament transmissible i legítim. Però quan la ciutat és la nostra, la literatura actua sobre la nostra percepció com un vel teixit per l’escriptor, i ens genera un valor afegit a la visió prèvia de la ciutat. Barcelona és escenari i protagonista d’infinitat d’obres literàries, fins al punt que un cert imaginari la pobla quan un lector hi passeja per primera vegada, o també quan un ciutadà torna a passar per un determinat espai després d’haver llegit una novel·la situada allà. Per mencionar només alguns casos coneguts, la Gràcia de Rodoreda ens trasllada a una època de teulats i postguerra, la Rambla d’Orwell és assetjada per fantasmes milicians, tractem d’endevinar quina era la taula preferida de Carvalho a Casa Leopoldo, i si entrem als Quatre Gats, no acabaríem la llista de personatges i escriptors que hi van passar.

Malgrat la riquesa del nostre patrimoni, per alguna raó, som menys conscients del caràcter literari de Barcelona que quan visitem París o Londres, o alguna de les ciutats de la literatura Unesco, com Dublín, Edimburg, Cracòvia o Praga. Quin és el secret que aquestes ciutats es llegeixin més, que la literatura hi sigui més present? Un motiu podria ser la projecció internacional de les seves literatures, però en molts casos també hi ha una aposta per realçar aquest patrimoni en l’espai públic atorgant-li a la ciutat una aura literària. En aquestes ciutats no falten les plaques, les estàtues, els noms de carrers, les rutes literàries i les activitats que emfasitzen els personatges i els escriptors que van aportar ànima als espais. El Shakespeare Globe, el Café Les Deux Magots, les estàtues de Joyce o de Pessoa, són llocs consolidats de pelegrinatge de lectors i orgull dels seus ciutadans. Edimburg està creant un barri literari entorn de la Royal Mile i Cracòvia ha desenvolupat un programa divers de literatura a l’espai públic projectant poesies a les façanes, entre les quals destaca “Barcelona”, una composició que recorda el bar homònim de la bohèmia local.

La presència literària en l’espai públic té tres missions fonamentals: difondre el patrimoni literari, impulsar el reconeixement d’aquest patrimoni i crear un efecte identitari gràcies a la combinació dels dos primers factors. Si conec l’essència inspiradora de la meva ciutat i la comparteixo, el meu vincle amb ella en surt reforçat, i molt probablement em sentiré ambaixador d’una ciutat que té molt per oferir culturalment. Alhora, la preservació d’aquests espais literaris servirà de font d’inspiració a noves generacions curioses d’experimentar la influència, també espacial, d’escriptors consolidats.

Barcelona té una riquesa plural, però mentre decidim quina és la “gran novel·la de Barcelona” podem apostar pel valor segur de la seva capacitat d’encantament, del seu poder d’impulsar l’imaginari des de la diversitat dels carrers i la mirada de les obres literàries. Tenim l’oportunitat de seguir treballant en la visibilització de les nostres lletres, a través de les fórmules de sempre, cert, però potser amb més empenta. Els carrers ja són plens de lletres, només cal que els passejants les puguin trobar.