Barcelona infraroja. La ciutat encantada
Fotografies de Søren Berenguer
Editen: Ajuntament de Barcelona i Søren Berenguer
180 pàgines
Barcelona, 2016

L’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar un nou llibre de fotografia, on la ciutat és l’absoluta protagonista. Com el seu títol ja anticipa, es tracta d’un conjunt de 170 fotografies realitzades amb rodets analògics sensibles a la llum infraroja, que l’ull humà no percep de forma natural.

El seu autor és Søren Berenguer, un jove fotògraf barceloní a qui agrada experimentar a partir de tècniques tradicionals, que ja ens havia sorprès amb el seu llibre Barcelona vertical, editat el 2014 i compost íntegrament per fotografies panoràmiques no en sentit horitzontal, com estem habituats a trobar, sinó verticals.

Ara, en una nova experimentació, reprèn la fotografia i les càmeres analògiques i treballa amb rodets de pel·lícula sensible a la llum infraroja. Aquesta llum, de longitud d’ona superior a la visible per l’ull humà, produeix unes imatges diferents de les que capta la tradicional fotografia en blanc i negre. Els cels esdevenen més foscos i en canvi les fulles i la vegetació en general adquireixen unes tonalitats blanques que les apropen als paisatges nevats.

A partir d’aquests efectes generals, Søren ha imaginat –somniat– una nova Barcelona. En un treball de llarga durada ha anat redescobrint, per a ell mateix i per a tots nosaltres, una sèrie de paisatges urbans que, tot i ser perfectament identificables, apareixen com a molt diferents, un fenomen semblant al que es produeix quan contemplem fotografies nocturnes, on paisatges quotidians semblen també renéixer.

Les imatges són en general més contrastades i en certa manera tenen un aspecte nocturnal o de la llum freda de la matinada, cosa que els dona un cert aire d’encanteri, una màgia ben particular, de conte de fades. Contribueix probablement a aquesta percepció el fet que en tot el llibre no apareix ni una sola persona. Les estàtues són les úniques figures que donen una referència antropomòrfica al relat. Habituats com estem a la visió d’aquests espais urbans absolutament saturats de turistes i altres passavolants, l’impacte que produeix aquesta absència de persones resulta considerable. Això ens indica també els durs horaris del fotògraf i les moltes matinades que deu haver dedicat a captar aquestes imatges de silenci i soledat.

D’altra banda, cal destacar que Søren té una especial habilitat –un ull fotogràfic, com se sol dir– per trobar enquadraments diferents, singulars. Per construir imatges que sorprenen i captiven alhora per la seva originalitat i força.

Aquest és un llibre dedicat plenament a la imatge. Té només unes poques línies d’introducció de l’autor i un breu però incisiu epíleg firmat pel cronista de la ciutat, Lluís Permanyer, que diu: “En acabar aquest recorregut, llarg, torbador i ben personal, tan ben guiats per la càmera de Søren Berenguer, no es pot tenir cap altra sensació que la d’haver descobert una Barcelona que reconeixem, però que mai no havíem vist amb aquest perfil.” Aquestes paraules són un encertat elogi per a un treball fotogràfic que utilitza enginy i imaginació per ajudar-nos a redescobrir la ciutat amb una gran força poètica.

Cops de gent. 1890-2014.
Barcelona. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes
Autors: Roger Adam, Andrés Antebi i Pablo González
Ajuntament de Barcelona
317 pàgines
Barcelona, 2016

L’Ajuntament ha publicat una versió actualitzada del llibre Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona (1890-2003), que va coeditar l’any 2005 amb Viena Edicions. La nova edició segueix, amb modificacions molt lleugeres, la mateixa estructura de la versió original, i l’amplia amb set noves manifestacions del període 2004-2014.

És obra dels historiadors i documentalistes Roger Adam, Andrés Antebi i Pablo González, membres de l’Observatori de la Vida Quotidiana, un prestigiós equip d’investigació sociològica que ja ha publicat diversos treballs al voltant de la imatge fotogràfica. La qualitat de la impressió i el disseny continuen sent esplèndids.

El llibre ofereix un ampli recull gràfic de les manifestacions ciutadanes més importants celebrades a Barcelona des del 1890 fins a l’actualitat. Hi trobareu fotografies, imatges de premsa, cartells, convocatòries, fulls de mà i altre material gràfic. Tots aquests documents s’acompanyen amb uns texts breus però molt explicatius que situen cada una de les quaranta-nou manifestacions més significatives de la història de la ciutat en el context polític i social del seu temps.

Podreu seguir, entre d’altres, manifestacions tan importants com la de la Solidaritat Catalana, de 1906; la de l’Estatut, de 1932; l’enterrament de Durruti, el 1936; la de la vaga dels tramvies, el 1951; la que va acollir Tarradellas al seu retorn a Catalunya i la celebrada amb motiu de la Diada Nacional, l’any 1977; la del “No a l’OTAN”, del 1985; les convocades en protesta contra l’atemptat d’ETA a Hipercor, el 1987, i per l’assassinat d’Ernest Lluch, el 2000; la del Dret a Decidir, de l’any 2010, o la Via Catalana, del 2013.

El recull permet constatar directament, en funció del nombre d’esdeveniments referenciats, les limitacions que va suposar el període de la dictadura franquista: en trenta-set anys només s’esmenten quatre manifestacions, mentre que en un període equivalent posterior, des de l’arribada de la democràcia fins avui, en trobem vint-i-set.

Les manifestacions són una forma d’expressió i mobilització de l’opinió popular i han estat un element essencial en la dinàmica i el canvi socials del segle xx. Com es posa de manifest al llibre, els barcelonins han estat especialment actius en aquest terreny i s’han manifestat amb freqüència i intensitat notables per motius i objectius ben diversos. Les mobilitzacions massives dels darrers anys al voltant del sobiranisme tenen l’arrel en una llarga tradició que s’inicia amb la primera manifestació obrera de l’1 de Maig convocada per la Internacional Socialista l’any 1890.

Des d’un punt de vista fotogràfic, el llibre és un testimoni històric de la ciutat i la seva evolució que ens permet recuperar espais urbans avui transformats o desapareguts mitjançant un ampli recorregut pels carrers i les places on se celebren habitualment les manifestacions ciutadanes.

Un altre dels valors destacats és que també constitueix una aproximació a la història del fotoperiodisme, terreny en què els autors són grans especialistes. Es recullen imatges de cinquanta-dos fotògrafs, una llista que en aquesta edició ha augmentat considerablement amb la presència de les noves generacions, que han retratat els moviments socials dels darrers anys.

En resum, un llibre bàsic per a la reconstrucció històrica d’un dels vessants més populars de la vida ciutadana.

Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939
Autors: Observatori de la Vida Quotidiana, Andrés Antebi Arnó, Teresa Ferré i Pablo González Morandi
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2015
173 pàgines

Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939 es proposa recuperar el llegat de la fotografia catalana del primer terç del segle xx fins a la Guerra Civil, un període en què es va produir l’eclosió del fotoperiodisme.

Els autors d’aquest volum han fet una investigació exhaustiva a les hemeroteques que els ha permès redescobrir els treballs de 27 dels fotoreporters més representatius d’aquells anys, des dels més coneguts fins ara –com Merletti, Pérez de Rozas, Brangulí o Centelles– fins a un seguit de professionals que el pas del temps i el silenci de la postguerra havien deixat en l’oblit: Badosa, Torrents, Gaspar, Casas i tants d’altres.

L’equip de treball s’ha constituït a partir de l’Observatori de la Vida Quotidiana, una associació que ja havia treballat en molts altres projectes i publicacions d’investigació fotogràfica, com ara Cops de gent 1890-2003. Amb l’aportació de diverses col·laboracions, l’antropòleg Andrés Antebi, l’historiador Pablo González i la periodista Teresa Ferré han explorat la premsa d’aquells anys per investigar la trajectòria d’uns fotògrafs que havien caigut en l’anonimat. Els autors han contactat amb els seus familiars, han examinat els seus arxius i han estudiat i seleccionat les imatges més rellevants. Les fonts consultades són vastíssimes: 20 arxius familiars, 32 arxius d’institucions públiques i museus, i 95 diaris i revistes de l’època.

Tota aquesta feina s’ha fet amb una visió marcadament històrica, situant publicacions i personatges en el marc dels principals fets històrics d’aquest intens primer terç del segle xx. El lector viatjarà als fets de la Setmana Tràgica del 1909, a la dictadura de Primo de Rivera, a l’Exposició Internacional del 1929, a la República i a la Guerra Civil. I reviurà escenes de la vida laboral, religiosa i esportiva d’aquells anys.

El treball s’estructura en dos volums que es presenten en un estoig. El primer s’inicia amb una introducció de Xavier Theros i conté el gruix dels escrits, en què de manera cronològica i temàtica s’analitza l’evolució tècnica i professional del fotoperiodisme, les seves formes de relació amb els mitjans i els poders públics i els seus èxits i misèries. Inclou, i això suposa una informació inèdita, una biografia bastant completa de la vida de cada un d’aquests 27 fotògrafs. Per redactar-la han estat fonamentals els contactes personals que els autors i altres col·laboradors han pogut mantenir tant amb familiars com amb coneguts del fotògraf.

El segon volum, de més de 280 pàgines, recull, ordenades cronològicament, reproduccions de diaris, revistes i fotografies dels reporters estudiats. Tot un compendi del nostre passat gràfic.

Aquesta publicació s’insereix en el clima d’interès creixent per la fotografia documental que s’està produint els darrers anys. Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939 té l’interès afegit que parteix d’una investigació històrica de base que ens permet recuperar actors oblidats i descobrir materials inèdits. Una tasca que cal agrair als promotors del projecte i en particular a l’equip de l’Observatori de la Vida Quotidiana.