Comanegra celebra els dos-cents anys de la novel·la de Mary Shelley amb set nous títols en els quals està present el monstre i que s’ambienten en grans moments viscuts a la ciutat.

Col·lecció “Matar el Monstre”
Editen: Ajuntament de Barcelona i Comanegra
Barcelona, 2018

La primavera pendent.
Barcelona 1818
Autora: Ada Castells
200 pàgines

La fugida d’Urània.
Barcelona 1888
Autora: Susanna Rafart
190 pàgines

Els vulnerables.
Barcelona 1929
Autor: Julià de Jòdar
174 pàgines

Els ulls dels homes mentiders.
Barcelona 1968
Autor: Jordi Coca
202 pàgines

L’escriptora anglesa Mary Shelley va crear el 1818 Frankenstein, un monstre pioner d’un gènere literari, la ciència ficció, que dos segles després continua inspirant altres creadors. Per gràcia de Shelley, el científic Victor Frankenstein va crear un ésser amb parts de cadàvers desafiant les lleis de la natura i de la ciència. Barcelona és fruit de la suma dels grans esdeveniments que hi han tingut lloc al llarg dels darrers segles. Després de crear l’Eixample que va urbanitzar el pla més enllà de les muralles romanes i medievals, l’Exposició Universal de 1888 va permetre recuperar el territori que havia ocupat l’opressora ciutadella militar borbònica. El 1929 la ciutat va tornar a vibrar i créixer amb motiu de l’Exposició Internacional que va possibilitar que la muntanya de Montjuïc fos un barri més. I amb els Jocs Olímpics el 1992 i el Fòrum de les Cultures el 2004, el front marítim va ser el gran protagonista de la transformació urbanística que va tornar a Barcelona la mirada al mar.

Aquestes grans fites de la història de Barcelona, entre d’altres, han servit l’editorial Comanegra per fer el salt a la narrativa en català, després de centrar-se durant els seus deu anys de vida en la no ficció i les traduccions, amb un experiment tan arriscat com el del científic vuitcentista. Per formar el cos del seu projecte, l’estiu del 2016 el “científic boig” d’aquest laboratori editorial, l’editor i fundador del segell, Joan Sala, va reunir set escriptors de diferents generacions i els va encarregar crear set novel·les que transcorren a Barcelona entre 1818 i 2018, els dos-cents anys que fa que Shelley va escriure el seu llibre després de la mítica vetllada amb Byron i companyia en una mansió a la vora del llac Léman. Els autors escollits van ser Mar Bosch, Núria Cadenas, Ada Castells, Jordi Coca, Julià de Jòdar, Miquel de Palol i Susanna Rafart, per ordre alfabètic. Cadascun havia d’ambientar el seu text en un d’aquests anys clau: 1818 (any en què es va escriure la novel·la), 1888 (Exposició Universal), 1929 (Exposició Internacional), 1968 (Maig del 68), 1992 (Jocs Olímpics), 2004 (Fòrum) i 2018 (l’actualitat). Tot un repte per a escriptors no acostumats a treballar per encàrrec.

Però hi havia més requisits. Un personatge que deambula per les set novel·les, en dues d’elles amb el nom de Francesc Castany (cal llegir-ho ràpid) i en la resta amb altres denominacions, però sempre autor d’una novel·la o llibre: El nou Prometeu, un tractat sobre el superhome, on profetitza un futur utòpic per a Barcelona que es complirà el 2018, i que és una referència directa al subtítol de l’obra londinenca. Castany protagonitza les novel·les o hi pot aparèixer fent petits cameos o canviant de nom pel seu esdevenir en aquests dos-cents anys d’exili i amaga un secret que el lector coneixerà només si llegeix els set llibres; un al·licient més per llegir-los tots.

En la novel·la de Shelley, el monstre, després de ser abandonat pel seu creador, vagareja pel bosc amagant-se de la gent fins que acaba cometent diversos assassinats i és perseguit pel seu creador, que vol acabar amb ell. “Matar el Monstre” és el nom del projecte que acabarà conformant, segons el parer d’un altre del seus impulsors, el filòleg Francesco Ardolino, “una mena de gran novel·la de Barcelona, que al segle XXI ha de ser prolífica o no serà”.

Ja s’han publicat els quatre primers volums. El primer que va sortir al carrer a la recerca de lectors va ser el d’Ada Castells. Ella firma La primavera pendent, ambientada en la Barcelona de 1818, en la qual la filla del patró d’una fàbrica d’indianes que acaba de morir ha de casar-se amb un misteriós jove, Francesc Castany, perquè el negoci continuï endavant; una història de rols femenins que canvien i que topen, com ara, amb una societat que no ho posa fàcil a les dones.

La segona entrega d’aquest mecano literari, La fugida d’Urània, de la poeta Susanna Rafart, se situa en la convulsa ciutat de 1888 que lluita per convertir-se en una ciutat moderna. Aquí un jove fotògraf es dedica a capturar la imatge de la nova Barcelona en la Exposició Universal, però no s’adona de la revolució social que s’hi viu paral·lelament. El tercer títol el signa Julià de Jòdar, que torna a escriure després d’anunciar que es retirava. La seva novel·la Els vulnerables està ambientada en un altre gran moment internacional, l’Exposició de 1929, un tema poc tractat en la novel·la en català. Està protagonitzada per un personatge tètric, Frank Goldstein, que experimenta amb obrers pobres a la seva fàbrica de Can Tunis amb la intenció de crear “el Superhome Metal·lúrgic”. Es tracta, per damunt de tot, d’un relat de la lluita acarnissada de la classe obrera per assolir la dignitat, que inclou càrregues dels guàrdies d’assalt el 1932 inspirades, segons l’autor, en les de l’1 de octubre passat.

El maig el protagonista és 1968, que Jordi Coca utilitza d’ambient per a la seva novel·la Els ulls dels homes mentiders: un jove burgès descobreix a la universitat els moviments estudiantils antifranquistes i els artistes catalans al París de 1969.

Després de l’estiu sortiran a la llum la cinquena i la sisena peces. D’una banda, la novel·la de Núria Cadenas Secundaris, en la qual conviuen la ciutat dels Jocs Olímpics amb Can Tunis, la presó de Wad Ras o el Turó de la Peira, “la cara b” de la ciutat que no solament no va tenir projecció, sinó que es va ocultar. D’altra banda, Mar Bosch prepara Vindràs amb mi després del diluvi, en la qual dos germans arriben a la Barcelona del Fòrum de 2004 per sobreviure a un diluvi personal. La darrera entrega, el desembre, la firma Miquel de Palol. Angèlica i Rafel és una història d’espies en la Barcelona d’avui, un pols entre la veritat i la mentida a partir d’un filòsof que ho qüestiona i ho relativitza tot.

Un cop acabat aquest nou Frankenstein a partir d’aquests set cadàvers, Comanegra continuarà apostant per la ficció en català, fora ja de les reminiscències del monstre del segle XIX.